Notícies

Divendres  12.03.2010  06:00

Autor/s: Martí Crespo

Els esclaus de Franco

Cent mil homes i vint mil dones foren esclavitzats als anomenats 'destacaments penitenciaris'

Men?ame
 

Quan parlem de la dictadura del general Franco i de com va afectar els republicans, solem pensar en  repressió, consells de guerra, presons, camps de concentració, exili… Però hi ha un fet que ha passat més inadvertit i que és, per tant, menys recordat: el de les desenes de milers d'individus que, pel sol fet d'haver estat fidels a la república, foren empresonats i agregats a unitats de treballs forçats. De 'batallons de treballadors', ja se’n van formar durant la guerra per represaliar l'enemic, però no se'n va perfeccionar el sistema fins acabada la guerra: cent mil homes i vint mil dones foren esclavitzats als anomenats 'destacaments penitenciaris', entre 1939 i ben entrada la dècada del 1960, i obligats a construir carreteres, túnels, ponts, vies fèrries, canals i murs de pantans, a reconstruir edificis religiosos, a treballar a la mina...

De la coordinació i gestió d'aquesta ingent mà d'obra a preu de saldo, a la qual van recórrer moltes grans empreses, se'n va encarregar el Patronat de Redempció de Penes pel Treball, a partir del 'dogma de la redempció universal i de la gràcia mitjançant la sang de Crist'. Com s'explica en aquest document de la web de la Presó de Dones de les Corts de Barcelona, 'els avantatges d’aquest sistema eren múltiples, atès que l'objectiu de càstig i de submissió del pres, home o dona, es conjuminava amb l'aprofitament econòmic de la seva feina i la progressiva solució de l'anomenat problema penitenciari'. El patronat va esdevenir una immensa borsa de treball que subministrava presos qualificats a empreses i organismes de l'estat, aplicant un model que els nazis havien implantat a Alemanya.

És un dels aspectes més desconeguts de la repressió franquista, però això pot canviar aviat. En efecte, avui mateix representants del Ministeri de Cultura espanyol lliuraran al Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca un fons amb molta informació sobre els camps de treball forçat durant la dictadura de Franco. Són documents que es guardaven fins ara en tres mil caixes del Tribunal de Comptes de Madrid i que s'han digitalitzat abans de donar-los a Salamanca. L'arxiu dels batallons disciplinaris, que en un futur es podrà consultar en línia al portal Pares, detalla on eren els camps de treball els últims mesos de la guerra i també durant la postguerra, i aporta informació de cadascun dels presoners a qui es va aplicar la política de redempció de pena pel treball.

Alguns noms d'esclaus de Franco ja apareixen a la web Esklabotza frankismoan (Esclavitud sota el franquisme), que vol ajudar 'a difondre la realitat dels treballs forçats durant la guerra civil i el franquisme, una modalitat repressiva que va tenir una importància econòmica fonamental i que, tot i així, encara és desconeguda per una gran part de la societat'. Més concretament, aquest portal, mantingut per l'associació basca Memoriaren Bideak i l'Institut Gerónimo Uztariz, se centra concretament en les obres que quinze mil presoners van dur a terme al Pirineu navarrès. Se n'han identificats 3.437, dels quals 1.300 apareixen en aquest catàleg. Una setantena llarga provenien dels Països Catalans.

A banda la llista de noms, Esklabotza frankismoan també ha fet possible el llibre Esclavos del franquismo en el Pirineo (descarregable, pdf); un catàleg informatiu; l'exposició Esclavitud sota el franquisme: carreteres i fortificacions al Pirineu occidental (que el desembre de l'any passat va passar per l'Euskal Etxea de Barcelona), i el documental Desafectos (que es pot veure íntegre).

Men?ame