Notícies

Dilluns  22.02.2010  23:44

Muriel Casals, una candidata de consens per a presidir Òmnium

Encapçala l'única candidatura que es presenta a les eleccions per renovar la junta directiva de l'entitat cultural. La candidata ha obert un bloc amb el nom Òmnium 2.1

Men?ame
 

Els vuit anys que Jordi Porta ha presidit Òmnium Cultural semblen molt més llargs per l'abast de la feina feta. És com si aquest home assenyat, d'aspecte prudent i tarannà executiu, hagués multiplicat el temps com qui fa el miracle dels pans i els peixos. Porta i el seu èquip han girat la institució com un mitjó i ho han fet sense estridències. Quan l'any 2002 un col·lectiu de joves  vinculat a l'ACP va impulsar el canvi semblava que seria molt més difícil renovar la institució rònega i xarona amb que l'havia anat convertit durant 16 anys en Josep Millàs. L'augment de socis, de 15.000 ha passat a més de 20.000, la propietat del local del carrer Diputació, el rejoveniment de l'entitat són indicadors de l'èxit del canvi. Però encara ho són més el programa Quedem o les Nits de Santa Llúcia  amb Carles Santos o la Fura dels Baus. Tot això sense oblidar la capacitat d'infuència política i social que ha tingut en els darrers anys en el món del sobiranisme.

Feia temps que Jordi Porta havia anunciant que després de dos mandats volia ser rellevat. El lloc emblemàtic  que ocupa l'entitat dins el sobiranisme  no feia però aquesta substitució fos fàcil. El prestigi assolit i el lideratge en temes nacionals han fet que la substitució de Porta sigui un fet transcendent que ha creat expectació en els ambients més sensibles i ha fet trontollar a alguna cadira. Al final, però, el procés electoral ha començat amb una única candidatura que intenta aglutinar un ampli expecte de gent. La candidatura Òmnium 2.1. encapçalada per l'economista i professora de la UAB, Muriel Casals, simbolitza el consens i compta amb la benedicció del president sortint.

Una candidata de consens

Molts destacaran el fet que Muriel Casals serà la primera presidenta dona, però el seu tret més rellevant és la capacitat pel consens que sempre ha dut gravada a l'ADN i que li ve del seu pare, advocat catalanista de Sabadell que va haver d'exiliar-se, i que definia la professió d'advocat com una feina perquè la gent s'entengui. De jove va militar al Sindicat Democràtic d'Estudiants i després al PSUC. Ha vist créixer als líders actuals  d'iniciativa: Herrera, Camats, amb qui ara no comparteix militància però si amistat. Per a ella  el PSUC, durant una època, va ser com el Barça, més que un club. Creu que això la va ajudar a treballar amb gent molt diversa. Malgrat el seu posat elegant i pausat es defineix com a belluget i inquieta.

Com més s'ha apartat de la política més s'ha vinculat a moviments socials i  culturals. Ha estat vice-rectora de la UAB,  ha format part de la Junta de  l'Ateneu Barcelonès durant quatre anys amb Oriol Bohigas i des del 2007 és presidenta d'Opinió Catalana.  Se sent molt a gust com a docent i malgrat les noves responsabilitats  no vol renunciar a la feina de la UAB. Sempre li ha interessat transmetre coses i educar als joves amb qui té una bona relació. Amb una capacitat autocrítica molt alta, el seu tarannà és dialogant. Els seus referents són Jordi Nadal, Ros Hombravella, Antoni Montserrat i Ramon Trias Farga, de qui recorda la tasca precoç d'estudiar el dèficit  fiscal. Ha escrit molts articles, del que destaca la col.laboració continuada a la revista EL TEMPS 

La candidatura Òmnium 2.1.

Encapçalar Òmnium  ho entén com un servei al país, com un retorn a la societat del que ella ha rebut. Li preocupa elevar el nivell cultural i vol acostar els joves a la cultura, convençuda que aquesta fa a la gent més feliç. Per a ella el llistó que deixa porta és molt alt i creu que s'ha de seguir en la mateixa direcció. Com diu en el bloc la nova candidatura vol col·laborar en un millor i més ample ús de la llengua catalana, vol donar suport a bones iniciatives culturals estimulant el respecte a la cultura en general i a la catalana en especial i vol treballar per la sobirania del nostre país. Els envits  de la nova junta també són aconseguir més participació, aixecar el nivell cultural del país i treballar per la integració dels nouvinguts, feina que considera prioritària i urgent. Les consultes per la sobirania la fan estar molt optimista respecte el futur del nostre país. 

La llista encapçalada per Casals inclou Joan Abellà, gerent del MACBA, l'escriptora Vinyet Panyella, els periodistes Rita Marzoa, Carles Cuní i Vicent Sanchis, els empresaris Oleguer SerraJordi Cuixart, el comunicòleg Xevi Montoya, l'editor Gerard Birbe, l'informàtic Toni Reig, els historiadors Soler Sabater i Joaquim Colominas, Roger Buch, Sònia Llinars i Josep Maria Forné. De la junta actual se'n van Miquel Sellarès, Marta Rovira, Jordi Foz, Ramon Rivera i Jordi Sumarroca. Les eleccions es celebraran el 20 de març. De la junta actual hi ha dotze càrrecs que no seran renovats. Les eleccions funcionen amb llistes obertes i cada dos anys es renoven la meitat dels càrrecs. Els càrrecs que hauran d’escollir els socis són: Presidència, Vicepresidència segona, Tresoreria, Vocalies de la número 1 a la número 9. A aquests s’hi suma l’elecció de dues vocalies vacants de la Junta Directiva (Vocalia número 10 i número 18).

 

Men?ame