03.12.2008 - 00:04
Els treballs han tret a la llum un total de 49 estructures, que shan pogut excavar i documentar, de les quals 20 eren sitges, en diferent estat de conservació, i la resta restes estructurals de diversa mena, amb moltes fosses o abocadors contemporànies a les sitges i altres corresponents a processos postdeposicionals. El jaciment correspon a lèpoca medieval andalusina, i està situat al camí dels Bordellets/lAlmàssera, junt al nucli urbà.Les excavacions es van iniciar per les obres de canalització daigües pluvials al carrer de lEsglésia i de renovació de la xàrcia daigua potable al carrer del País Valencià. Les obres afectaven parcialment aquest jaciment que ja estava inventariat, la qual cosa des del Museu Arqueològic dOntinyent i la Vall dAlbaida (MAOVA) es comunicà el gener passat a lAjuntament i a Conselleria de Cultura, per tal que es prengueren mesures per al salvament de les restes arqueològiques.
El jaciment va ser descobert el 1990, en unes obres per a rebaixar el terreny i nivellar la prolongació de la Ronda Nord. Llavors van aparéixer 2 sitges o pouets dels moros que van ser destruits per aquelles obres. A l’interior es van trobar un gerronet i altres fragments ceràmics que recollí l’agutzil Julio Gandia i que va aportar al museu. Lany 1991, amb motiu dun breu rebaixat que shavia de fer al camí, i a petició de l’alcalde, el Servei Arqueològic d’Ontinyent va netejar superficialment la zona afectada, va alçar el plànol i es va documentar lexistencia de 4 sitges més seccionades, al talús del camí, que es van deixar al lloc sense excavar en no estar afectades en aquell moment.
Ara hi havia perill que es destruïren aquestes 4 estructures (i les altres que hi podia haver) en rebaixar-se el terreny per tal de donar continuïtat al carrer de lEsglésia i a la Ronda Nord, que sentrecreuen en aquell sector, així com per a ladequació duna zona verda prevista en el sector sud.
Les excavacions, que han hagut desperar llargament lautorització de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Conselleria de Cultura, les ha costejat lAjuntament de Fontanars dels Alforins, a costa del pressupost de lobra, amb la col·laboració de lempresa adjudicatària, Construcciones Francés. Els treballs han estat codirigits per Agustí Ribera (Director del MAOVA) i Josep Pascual Beneyto, amb lassistència de la també arqueòloga Maria Barberà.
Les sitges són com uns pouets excavats en el terreny natural, destinades a guardar el gra de les collites i solien situar-se a les immediacions dels llocs dhabitació. Una vegada deixaven de gastar-se es reblien amb tota classe de deixalles. En aquest cas, al seu interior han aparegut nombrosos fragments ceràmics, ossos, carbons, algun element metàl·lic, etc. En el conjunt ceràmic, molt fragmentat, encara que hi ha alguns vasos pràcticament sencers, destaquen algunes mostres de ceràmica en verd i manganés, dita califal, tot i que la cronologia de lassentament, a falta danàlisis més detallades, sembla dentre finals del segle X a mitjans del segle XII, segons els arqueòlegs.
Les restes podrien correpondre a lalqueria dels Àlbers, que apareix citada a mitjans de segle XIII, als Alforins, però els tècnics creuen que pot correspondre a un moment anterior, si bé sha excavat només una part del que seria lassentament, sense localitzar-se els habitatges. Per la disposició espacial, la part més important del jaciment hauria de seguir devers el carrer de lEsglésia. De ser així, es devia destruir en urbanitzar-se.
També sha descobert una petita necròpolis que conservava restes de 7 tombes. Totes les inhumacions seguien la mateixa orientació i el ritus islàmic denterrament.
Ara, acabades les excavacions, i documentades les restes, les obres podran prosseguir com estaven projectades. La possible conservació de les estructures més significatives, les sitges, en el sector destinat a zona verda, és molt problemática, ja que estan realitzades en un terreny molt fluix.
Els treballs posteriors a lexcavació i de laboratori, que estan realitzant-se al MAOVA, encara tardaran a completar-se.