Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dissabte  19.01.2008  20:00

Sis partits independentistes europeus firmen la Declaració d'Edimburg

Les nacions sense estat volen que la UE les reconegui com a membres de ple dret si s'independitzen

Men?ame
 

Sis partits independentistes europeus amb responsabilitats de govern (ERC, EA, BNG, SNP, Playd Cymru i Spirit) han signat avui la Declaració d'Edimburg, que reclama a la Unió Europea que debati la possibilitat que si mai els Països Catalans, País Basc, Galícia, Escòcia, Gal·les o Flandes són independents, es converteixin automàticament en nous estats membres, sense que hagin de passar cap període d'adequació, tenint en compte que ara ja en formen part com a ens subestatals.

La declaració s'emmarca en la trobada que anualment celebra l'Aliança Lliure Europea (ALE) i vol generar un nou discurs sobre el paper que han de tenir els petits estats europeus en la construcció de la Unió. L'ALE vol atraure amb aquest nou discurs l'interès dels partits progressistes d'estats petits europeus, com Irlanda, Finlàndia, Dinamarca, els estats Bàltics o Eslovènia, que poden compartir recels envers l'Europa de les grans potències.

Fins ara, l'ALE limitava la seva activitat al Parlament Europeu, en què comparteix grup amb els Verds, sense adoptar cap rol de lideratge en l'elaboració de propostes per construir Europa.

La declaració l'han signada els presidents de cada un dels partits: Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC), Unai Ziarreta (EA), Anxo Quintana (BNG), Ian Hudgton (SNP), Ieuan Wyn Jones (Plaid Cymru) i Bettina Geysen (Spirit).

Debats sobre els diferents models secessionistes

L'ALE ha fet també dues taules rodones per intercanviar idees sobre diferents aspectes de cada una de les nacions sense estat europees. La primera taula rodona tracta sobre el paper de la política cultural i lingüística en la construcció de la nació, moderada pel secretari general de política lingüística de la Generalitat de Catalunya, Bernat Joan, i amb la presència, entre d'altres, del conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras. La segona, sobre l'estat en què es troben els processos d'alliberament nacional, en què hi és present Carod-Rovira.