13.10.2007 - 06:03
FrankfurterHof, HessicherHof, restaurants, còctels, lounge bars… frenesí nocturn després d’un dia de fira esgotador. Una nit rere l’altra els editors, agents, polítics, escriptors convidats, escriptors autoconvidats, il·lustradors, bibliotecaris, llibreters, organitzadors, hostesses i una infinitat més de professionals vinculats a la Fira, surten a ocupar massivament els locals de Frankfurt.Si durant tot el dia ha entrat i sortit gent sense parar, a les 6 de la tarda, quan la Fira tanca, la sortida massiva dels assistents va més enllà de la imaginació. Les escales mecàniques, que duen a les estacions de sota mateix de la Fira del metro o dels trens de rodalies, empassen centenars de persones que omplen les andanes vigilades per policia local. Les cues a la sortida de la fira esperant un taxi són de dibuixant de còmic. Hi ha tanta i tanta gent que, de debò, sembla mentida. Tots aquests milers de persones estan vinculades al món del llibre? Els agraden els llibres? Són lectors? Però d’on han sortit?
Els més agosarats, desafiant la temptació de caure rebentats al llit, se’n tornen a l’hotel a dutxar-se i canviar-se la roba amb olor de moqueta, els altres ho aprofiten per fer encara una darrera cita en algun vestíbul d’hotel, o per assistir a un còctel a fer les darreres relacions públiques amb l’un i amb l’altre. Els còctels oferts per les cases editores se solapen i es multipliquen. Les sales de convencions petites i grans dels hotels es comencen a omplir a partir de les 6 i algunes, com les del HessicherHof o el FrankfurterHof no es buiden fins a altes hores de la matinada.
A Frankfurt, a més de vendre i comprar llibres, s’hi vénen a fer moltes relacions públiques. No tan sols és important ‘ésser vist’, sinó haver intercanviat unes paraules de cordialitat efusiva. Qui sap on em pot portar una bona encaixada de mans? A Frankfurt és important saber on es fan els còctels i qui els organitza. A Frankfurt és important saber quin sopar hi ha de joves editors, d’editors veterans que porten trenta anys de Fira, sopars de joves agents o, com el d’aquesta nit ‘d’editors independents’ on es trobaran petits editors d’arreu que fugen de les grans corporacions. A Frankfurt és important, sobretot, saber on és el FrankfurterHof. L’hotel per excel·lència de la ciutat amb quatre enormes atlans a la façana que vetllen el son dels que han tingut la gran sort de dormir-hi. Les suits tenen vestíbul, saleta, habitació, vestidor i televisió a la banyera. Un autèntic bany de luxe. I a Frankfurt val la pena saber que a partir de les onze els halls i passadissos del FrankfurterHof estaran plens a vessar de gent. Hi ha nits que hi ha més alemanys, hi ha nits que hi més espanyols i catalans, depèn, però sempre hi ha algú a qui coneixes o a qui volies conèixer. És el lloc. Durant anys el santuari de Carmen Balcells, i sempre d’escriptors de renom mundial com Highsmith, Morrisson, Eco, Wolfe, Bellow… És, en definitiva, on s’acaba normalment un dia de Fira i és on, també, es consoliden grans relacions professionals, amicals o amatòries.
En el vol d’anada vaig reconèixer un jove que m’havia trobat, fa uns anys, en un còctel ofert per un editor espanyol al FrankfurterHof. En aquella ocasió em va venir a donar conversa en veure’m en un racó asseguda i rebentada i em va explicar que era la seva primera fira, estava entusiasmat. Al cap de cinc minuts va veure que jo no donava per gaire més i de sobte va dir: ‘Bueno, qué, vamos a relacionarnos?’. I acte seguit va desaparèixer entre la multitud atapeïda que ‘s’estava relacionant’. I, bé, pel que es veu, encara hi és.
Lota Torrents
