Mequinensa celebra el quarantè aniversari de la declaració en plena ofensiva contra el català

  • L'ajuntament ha organitzat un acte per a reivindicar que a la Franja es parla català

VilaWeb
Un moment de la concentració, davant de l'ajuntament.
Pere Millan Roca
23.02.2024 - 21:40
Actualització: 26.02.2024 - 07:48

L’Ajuntament de Mequinensa (Baix Cinca) ha fet un acte reivindicatiu per a defensar el català i l’aragonès arran dels atacs del govern de l’Aragó, format pel PP i Vox. L’acte ha coincidit amb el quarantè aniversari de la Declaració de Mequinensa, una iniciativa empresa per disset batlles de la Franja de Ponent i el conseller de Cultura aragonès d’aleshores, José Bada, que demanava de normalitzar l’ús i l’ensenyament del català. “Quan vam conèixer el contingut del pacte de govern entre PP i Vox, ja ens ho temíem… Per això vam planificar aquest acte per a manifestar la preocupació dels catalanoparlants de l’Aragó”, explica a VilaWeb Antonio Sanjuán, batlle de la ciutat.

Un moment de la concentració.

El consistori ha fet una crida a tots els parlants de les llengües pròpies de l’Aragó. “Com més persones siguem, més clara quedarà el missatge que, a l’Aragó, s’hi parlen l’aragonès i el català”, defensa Sanjuán. L’acte ha tingut dues parts: la primera, una concentració a la plaça de l’Ajuntament, en què el batlle ha denunciat que el govern de Jorge Azcón volia tornar quaranta anys enrere i posava dificultats per a ensenyar català.

La vice-presidenta de la Diputació de Saragossa, Teresa Ladero, ha dit que la població vol viure amb normalitat, llibertat d’expressió i igualtat de condicions en el dia a dia; i que hi haurà signes d’identitats que quedin anul·lats si el govern compleix les seves intencions. Mayte Pérez, portaveu socialista a les Corts d’Aragó, ha dit que els propòsits d’Azcón en matèria lingüística eren motivats per una “catalanofòbia malaltissa i obsessiva” i que hauria de recórrer el territori per conèixer-ne la diversitat. Ha afegit que es repetia el ridícul de fa deu anys del govern popular de Luisa Fernanda Rudi, que va aprovar d’anomenar Lapao el català de l’Aragó.

La segona, a la sala de Goya, amb la lectura d’un manifest en defensa de les llengües pròpies de l’Aragó i amb les actuacions musicals de Júlia Cruz i Carla Azanuy. Hi han assistit uns quants signants de la primera declaració, que han fet un col·loqui, a més de professors de català i catedràtics integrants de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua. Finalment, també s’hi ha fet una lectura de texts a càrrec del grup teatral Garbinada de l’associació la Dona.

Ofensiva política contra el català

Aquestes darreres setmanes, el govern aragonès ha engegat una ofensiva contra el català. Primer, va suprimir la Direcció General de Política Lingüística i va eliminar el finançament de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua a petició de la ultradreta. Més tard, el 31 de gener, el president, Jorge Azcón, va anar a Brussel·les a negar que a l’Aragó es parlés català i va assegurar que a la Franja es parlen “modalitats lingüístiques pròpies”. A més, l’acord de govern inclou la derogació de l’actual llei de llengües.

Antonio Sanjuán lamenta aquesta deriva de l’executiu. “No cal tocar la llei actual. A tot estirar, es pot millorar. Ara podem dignificar, difondre i ensenyar tant el català com l’aragonès. Ningú s’hi sent incòmode, més enllà d’algunes persones amb unes posicions polítiques extremes que no estan sustentades per cap argument lingüístic. Demanem que no entrin a malmetre aquest consens”, assenyala a VilaWeb. Per aquest motiu, reconeix que ja s’han fet els primers contactes per a fer una tercera declaració si el govern no continua en la mateixa línia.

Imatge de la signatura de la Declaració de Mequinensa per la defensa del català a la Franja, l’any 1984.

Un bon exemple d’aquest consens és el fet que el regidor del PP a l’ajuntament votés a favor d’una moció presentada pel PSOE en defensa de les llengües pròpies. “No vull parlar per ningú, però a Mequinensa, independentment del color polític, sempre s’ha tingut molt en compte la defensa de la llengua i la cultura pròpies”, sentencia. Paral·lelament, més de dos-cents cinquanta professors i investigadors de la Universitat de Saragossa han signat una declaració per a defensar el català i l’aragonès a l’Aragó.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any