13.10.2016 - 09:32
|
Actualització: 13.10.2016 - 10:05
El dramaturg italià Dario Fo, guardonat amb el premi Nobel de Literatura del 1997, s’ha mort a l’edat de noranta anys, segons que informa la premsa italiana. Fo s’ha mort després d’haver passat setmanes ingressat a l’hospital Sacco de Milà per problemes pulmonars. El conegut com a ‘summe dramaturg’ era famós a tot el món pels seus textos teatrals de sàtira política i social i pel seu compromís amb l’esquerra juntament a la seva dona Franca Rame. Fo considerava necessari de fer política en el teatre, perquè per a ell tot el gran teatre conté sempre un discurs polític i social, és compromès. La seva obra més representada és ‘Mort accidental d’un anarquista’, i també és representativa d’aquest compromís ‘Pum, Pum! Qui és? La policia!’.
Fill d’un cap d’estació, Dario Fo va estudiar a l’Acadèmia de Belles Arts de Milà i, després, va començar a treballar en la RAI com a actor i com a autor de text satírics. El 1968, al costat de Franca Rame, Massimo de Vita, Vittorio Franceschi i Nanni Ricordi va fundar el grup teatral Nuova Scena, que tenia com a objectiu tornar als orígens populars del teatre i als seus valors socials.
Defensa del dret d’autodeterminació de Catalunya
El novembre del 2014 va signar el manifest ‘Deixeu votar els catalans’, juntament amb unes altres personalitats internacionals, els dies previs al 9-N, entre les quals Desmond Tutu, Adolfo Pérez Esquivel, Ken Loach, Noam Chomsky i Colm Tóibín. El manifest que va subscriure Fo deia:
‘Una gran majoria de catalans han expressat repetidament i de diverses maneres el desig d’exercir el dret democràtic a votar sobre el seu futur polític.
Aquesta exigència ferma de votar es el resultat d’una llarga sèrie de desavinences entre els governs de Catalunya i d’Espanya sobre el grau d’autonomia cultural, política i financera de què haurien de gaudir els catalans, malgrat els diversos intents que hi ha hagut d’arribar a una solució acceptable.
Tal i com mostren els precedents quebequès i escocès, la millor forma de resoldre les disputes internes legítimes és emprar les eines de la democràcia. Evitar que els catalans votin sembla contradir els principis que inspiren les societat democràtiques.
Així doncs, fem una crida al govern espanyol i a les seves institucions, així com als seus homònims catalans, a treballar conjuntament perquè la ciutadania de Catalunya pugui votar sobre el seu futur polític i que es negociï de bona fe en base al resultat’.
