La CUP tira pel dret i posa a prova el govern d’Aragonès amb un nou referèndum

  • Els anticapitalistes volen tornar a exercir el dret d’autodeterminació aquesta legislatura i Aragonès prova de blindar la taula de diàleg

VilaWeb
Odei A.-Etxearte
28.09.2021 - 20:43
Actualització: 28.09.2021 - 21:08

La CUP havia anunciat al matí que demà registraria una proposta de resolució perquè el parlament es comprometi a fer un referèndum d’autodeterminació abans d’acabar la legislatura. De manera que el primer debat de política general de Pere Aragonès ha començat amb els anticapitalistes marcant distàncies amb un govern que troben continuista, i amb JxCat desmarcant-se de la iniciativa de la CUP perquè consideren que només un referèndum pactat pot substituir l’1-O. Aragonès tampoc no comptava que la CUP voldria marcar el pas del debat des de primera hora. Aquest moviment ha situat el referèndum al centre de l’examen parlamentari sobre la unitat dels partits independentistes. Una proposta de resolució que, a més, podria contradir el vet del Tribunal Constitucional al parlament sobre les qüestions que no pot abordar i que, per tant, pot situar en el punt de mira judicial la mesa de la cambra, amb Laura Borràs al capdavant.

La proposta sobre el referèndum ocupava el centre amb el permís de l’omnipresent taula de diàleg, que ha acaparat els principals missatges polítics del discurs amb què el president de la Generalitat ha obert el joc parlamentari de tres dies amb què tradicionalment comença la tardor política. Aragonès ha instat els socis a aprofitar allò que considera una oportunitat històrica amb la màxima unitat d’acció i a deixar de banda el tacticisme. També ha reclamat a l’estat espanyol que s’acabi la repressió i que el govern assumeixi les responsabilitats que li pertoquen. “Si no som capaços de generar les condicions, es farà molt difícil de seure a parlar i a negociar de res”, ha dit Aragonès. Al rerefons hi havia la voluntat de blindar la taula de diàleg dels efectes que pugui tenir el procés de Carles Puigdemont a Itàlia, de les polèmiques declaracions del secretari d’estat de Seguretat sobre la comissaria de la Via Laietana i d’actuacions com la de l’advocacia de l’estat demanant penes entre tretze anys i quinze d’inhabilitació per al batlle de Sant Carles de Ràpita per l’1-O. Però no li serà fàcil. Junts ha lamentat que el president no hagi parlat de confrontació durant les dues hores de discurs i ha considerat que l’acord de coalició no s’havia reflectit en l’exposició presidencial.

Malgrat les discrepàncies de fons, el govern s’ha esforçat a exhibir unitat després dels terratrèmols que va originar la primera reunió de la taula i la possible desestabilització derivada de la detenció de Puigdemont. Una imatge. Aragonès s’ha reunit amb els grups parlamentaris d’ERC i de JxCat abans del debat. Una altra escenificació: els consellers han sortit plegats des del despatx del president de la Generalitat. I tot això, després del viatge conjunt d’Aragonès i de Jordi Puigneró a l’Alguer per a reunir-se amb Puigdemont i després de la participació del president de la Generalitat, aquesta tarda, en la rebuda institucional del parlament a Quim Torra, que avui feia un any que havia estat inhabilitat. Un acte en què, per cert, l’ex-president de la Generalitat ha tocat al viu de la unitat reclamant a la majoria independentista que proposi un pla, un horitzó concret per a aconseguir la independència davant un estat que no s’atura.

Segons diverses fonts del govern, Aragonès i Puigneró havien compartit abans les idees generals del discurs d’Aragonès a l’hemicicle, sense entrar en el detall. El president de la Generalitat ha fet èmfasi en la seva voluntat de culminar la independència en aquesta legislatura. Ja es va fixar aquest propòsit com a objectiu en el debat d’investidura però, bé per acostar-se a la CUP o a JxCat, el president de la Generalitat ha volgut marcar perfil independentista davant les discrepàncies estratègiques. Un perfil independentista i progressista al mateix temps. Segons que ha dit, Aragonès voldria que Catalunya fos “la república de progrés i benestar de referència del sud d’Europa”. I mentrestant, està decidit a atorgar valor a la capacitat d’acció de la Generalitat. Ha anunciat, per exemple, que l’últim curs de l’escola bressol seria gratuït a partir de l’any vinent, que en aquest curs es distribuirien productes menstruals sostenibles ambientalment als centres educatius i que l’executiu aprovaria aquest octubre el nou decret sobre energies renovables. Uns anuncis que han deixat els comuns i el PSC tan lluny del govern com abans. Per als comuns, Aragonès ha fet un tercer discurs d’investidura per a guanyar la confiança dels seus socis. Els socialistes l’han titllat d’ensopit, decebedor i sense cap novetat.

Tot això passava en un parlament en què, precisament, fa cinc anys que Puigdemont fixava en el calendari del govern un referèndum per a la tardor del 2017, amb l’advertiment que si la Moncloa no s’avenia a negociar, s’organitzaria d’acord amb la legalitat catalana: “O referèndum o referèndum”, va dir. Aquella qüestió de confiança, les negociacions prèvies i tot allò que se’n derivà és a anys llum del debat d’aquesta setmana. Però hi ha alguna curiosa coincidència. La CUP intenta de tornar a situar en el calendari de la legislatura un referèndum unilateral en cas que fracassi la taula de diàleg. I en l’horitzó hi torna a haver la tramitació d’un pressupost clau per a Aragonès.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any