El tractament amb l’antibiòtic azitromicina proposat per l’investigador Oriol Mitjà va donar uns resultats excel·lents contra la malaltia del pian en un poblat de l’illa de Lihir, a Papua Nova Guinea. Gràcies a això, l’OMS va establir que el 2020 la malaltia seria eradicada. Per fer-ho possible, s’ha de provar a una escala més gran, un dels objectius que l’equip de Mitjà vol aconseguir enguany. Ja treballa en el projecte per a provar l’efecte de l’antibiòtic en una província del país, i també en una província africana com a pas previ per a fer un campanya global per a les àrees endèmiques. Mitjà diu que el pian és una malaltia desatesa, però confia en la responsabilitat de les farmacèutiques per lluitar-hi.

Fa set anys que Oriol Mitjà va arribar a l’illa de Lihir, a Papua Nova Guinea i va topar amb el pian, una malaltia causada per un bacteri que deforma els ossos i produeix nafres sobretot als nens. Les investigacions de Mitjà, de l’Institut de Salut Global, van concloure que amb un tractament en massa amb azitromicina es podia eliminar el pian: només calia una pastilla per a cada persona, que val menys d’un euro.

Per Mitjà, el 2020 és una data assequible. En una entrevista a l’ACN, Mitjà ha explicat que s’està treballant en un projecte pilot per provar aquest tractament, a partir del juny del 2017, i comprovar-ne l’eficàcia en una província sencera de Papua Nova Guinea, i també en una província africana. Confia que el 2018 es podrà estendre a totes les àrees endèmiques com a pas previ per a arribar a tot el món.

Per fer-ho possible, el projecte pilot necessita recursos. Es volen tractar 150.000 nens i entrenar un equip de 100 persones per poder identificar la malaltia i ensenyar a tractar els infants. El projecte de recerca també té més objectius, com ara comprovar que no apareguin resistències als antibiòtics, esbrinar si hi ha més animals que poden tenir i transmetre la malaltia i arribar a les regions més remotes. En total doncs, el cost calculat és de 250.000 euros. A banda els recursos governamentals, per primera vegada els particulars també hi poden contribuir amb petites donacions en el web d’ISGlobal (www.pian.isglobal.org) i deixar el pian ‘als llibres d’història’, diu Mitjà.

Mitjà recorda que el pian afecta poblacions ‘que no tenen veu’, que són pobres i no tenen accés als sistemes de salut ni poden tenir un paper incident per prendre decisions. Per això creu que una de les prioritats actuals és estendre la percepció que val la pena d’eliminar la malaltia per aconseguir un compromís governamental i de societats filantròpiques que financin aquesta eradicació.

Les farmacèutiques també hi tenen un paper important. Tal com explica Mitjà, es regeixen per una lògica de mercat i actualment no hi ha interès a desenvolupar el fàrmac ni distribuir-lo si no és per obtenir-ne beneficis. Però ell és optimista i confia que en poc temps, si l’evidència científica els dóna la raó i hi ha pressió ciutadana, aquestes empreses actuaran per ‘responsabilitat social’ i acabaran contribuint a aquesta eradicació.

Creu que el pian dóna l’oportunitat a Catalunya, ‘com a país ric’, de marcar una diferència. Considera que en alguns altres aspectes no es pot ser capdavanter, però en solidaritat i recerca sí. Mitjà, que sempre ha estat interessat en les malalties que afecten els més vulnerables, té clar de continuar treballant en aquesta línia quan, passat el 2020, ja no hi hagi pian al món.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]