La NASA vol aproximar-se més que mai al Sol l’any vinent. La missió Solar Probe Plus ha estat pensada per acostar-se a sis milions de quilòmetres de l’estrella, en un viatge que començarà a l’estiu. Sis milions de quilòmetres poden semblar molts, però és una distància gairebé deu vegades menor que l’òrbita de Mercuri, el planeta més pròxim al Sol.

NASA

‘Aquesta serà la nostra primera missió per a volar al Sol’, ha dit Eric Christian, científic de la NASA al Goddard Space Flight Center a Geenbelt, Maryland. És evident que no es pot arribar a la superfície solar, però sí acostar-s’hi prou per a respondre algunes preguntes importants.

En primer lloc, es vol veure per què la superfície del Sol, que s’anomena fotosfera, no és tan calenta com l’atmosfera solar, la corona. La temperatura de la superfície és d’uns 5.500 graus, però la de l’atmosfera supera els dos milions de graus, segons la NASA. ‘La lògica fa pensar que, com més lluny de la font de calor, més fred fa’, ha dit Christian a Live Science. ‘Entendre per què l’atmosfera és més calenta que la superfície és un gran objectiu’, ha afegit.

En segon lloc, els científics volen entendre d’on obté la velocitat el vent solar. ‘El Sol expulsa partícules carregades cap a totes les direccions a un milió i mig de quilòmetres per hora –explica Christian– però no sabem com s’acceleren aquestes partícules.’

I, finalment, la missió vol determinar per què el Sol pot emetre partícules amb una gran quantitat d’energia: les anomenades partícules energètiques solars, que són un perill per als astronautes i les naus espacials sense protecció.

Els perills d’acostar-se al Sol
Els investigadors han mirat de resoldre aquests enigmes des de la Terra, però ara per ara no ha estat possible. ‘Som a 150 milions de quilòmetres del Sol’, recorda Christian. Aquesta distància dificulta molt saber què passa a la nostra estrella. Tanmateix, arribar a sis milions de quilòmetres del Sol també té perills.

Per lluitar contra les temperatures extremes, els científics de la NASA han dissenyat un escut de carboni d’11,4 centímetres de gruix, que ha de suportar temperatures exteriors fins a 1.370 graus, segons que ha explicat el laboratori de física aplicada de la Universitat John Hopkins. Alhora, la sonda tindrà uns radiadors tèrmics que captaran la calor. Si aquestes proteccions funcionen, els instruments més importants de la sonda romandran a una temperatura que els permetrà de funcionar. La nau també anirà protegida contra la radiació, que podria malmetre’n els circuits elèctrics, especialment la capacitat d’emmagatzemar memòria.

Una nau que podria anar tripulada
La nau espacial no anirà tripulada, però els científics que hi ha darrere d’aquesta missió han explicat que, amb temps i diners, la NASA podria desenvolupar una nau que duria un astronauta a menys de sis milions de quilòmetres del Sol. Tanmateix, el risc és molt alt.

Si es compleixen els pronòstics, la sonda solar serà l’objecte fet per l’home que més s’haurà acostat al Sol. Fins ara, era Helios 1 (1974), que va volar a quaranta-set milions de quilòmetres de l’estrella, i Helios 2 (1976), a uns quaranta-quatre milions de quilòmetres.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]