El govern prohibirà l’extracció de corall vermell amb una moratòria de deu anys prorrogables que començarà a aplicar al 2018. El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació publicarà en els propers dies l’ordre amb l’objectiu, asseguren, d’evitar que Catalunya perdi les darreres colònies que té d’aquesta espècie. La limitació anirà precedida, a més, de la reducció de la meitat de les llicències a la campanya d’enguany. Això suposarà que només se’n concedeixin 5 de les 10 que hi ha actualment. La mesura arriba després que la direcció general de Pesca encarregués un informe a un grup de 14 científics adscrits a centres de recerca de Catalunya, França i els Estats Units. El document considera que el 90% de les poblacions de corall en aigües catalanes estan en un estat de conservació ‘crític’. Un dels biòlegs encarregats de l’estudi, Joaquim Garrabou, assegura que s’han fet models de simulació i que si no s’actua, en vint o trenta anys aquestes poblacions aniran cap al ‘declivi’. El sector que es dedica a l’extracció del corall ja s’hi ha mostrat contrari. L’advocat que els representa, Guillem Bossacoma, diu que la moratòria afectarà els llocs de treball de moltes persones i que s’incrementaran els furtius.

El presència de corall vermell a Catalunya es concentra sobretot a la costa de Girona. Concretament, entre el Cap de Begur i el Cap de Creus precisament on es concentra l’activitat extractiva.

Un estudi encarregat a un grup de científics ha conclòs que el 90% de les poblacions de corall en aigües catalanes tenen un estat de conservació crític i que la recuperació de les seves poblacions només es possible si es deixen de fer activitats extractives. En aquest sentit, apunten que calen més de 30 anys per a poder assolir un bon nivell de conservació i recomanen una moratòria d’extracció a la costa catalana de 20 anys renovables.

Tenint en compte aquestes dades, el govern ha decidit prendre mesures i ha anunciat una moratòria, que serà de deu anys renovables i que començarà a aplicar-se l’any vinent. La limitació, a més, anirà precedida d’una reducció dràstica en el nombre de llicències, que passaran de 10 a 5 a la campanya d’enguany.

Des del govern asseguren que la moratòria anirà acompanyada d’un seguiment científic de les poblacions que permetrà determinar quines accions cal emprendre a partir del 2028.

Un dels participants a l’estudi i investigador de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC, Joaquim Garrabou, assegura que l’estudi ha comptat amb models de simulació i que tots conclouen que si no s’atura l’activitat extractiva i es deixa que les poblacions es recuperin, el declivi no farà més que accelerar-se en els propers trenta anys.

‘Només un 10% de les poblacions mostren un bon estat de conservació. A més, cal tenir en compte que les taxes de creixement de l’espècie són extremadament lentes’, insisteix. ‘Això vol dir que una colònia per arribar a la mida mínima legal que és de 7 mil·límetres tarda uns trenta anys’, afegeix.

El sector, en contra
Les reaccions del sector no s’han fet esperar. L’advocat que representa gran part del col·lectiu –que es vol constituir en associació a tot Espanya-, Guillem Bossacoma, assegura que la mesura serà nociva pel sector, que es perdran llocs de feina i que, a més, la Generalitat no ha previst cap pla de reubicació dels pescadors.

Però no només això. Bossacoma diu que la prohibició propiciarà la proliferació de furtius. ‘Els vam presentar si havien previst controlar aquesta situació i ens van dir que no tenien recursos per afrontar això’, explica l’advocat.

En aquest sentit, afegeix que fins ara els propis corallers amb llicència exercien de vigilants però que si marxen, ‘aquest corall de fins a 50 metres és molt accessible’ i qualsevol persona amb un mínim d’equip pot pescar-hi massivament.

De fet, segons Bossacoma, la pròpia Generalitat admet que aquesta situació pot produir-se. A més, diu que l’estudi no es basa en dades actualitzades i que, fins i tot, els han animat a presentar un informe elaborat pels corallers. ‘És a dir, que ens obliguen a nosaltres a demostrar que el recurs encara és sostenible en aigües interiors, que és on tenen competència’, insisteix.

Reclamen mesures menys restrictives
Bossacoma admet que hi ha certes zones de les aigües interiors que estan degradades però diu que adoptant algunes mesures no tant dràstiques es podria revertir la situació.

‘Nosaltres els hem proposat es fes com a altres països donant unes llicències determinades sota supervisió dels biòlegs de la Generalitat i que cada coraller tingués una zona concreta amb uns quilos per poder explotar en funció del que digués cada any el govern’, afegeix. Malgrat això, assegura que a la reunió celebrada aquest dilluns els van dir que no ho veien viable a nivell normatiu.

La Generalitat, competent a les aigües interiors
La seva explotació en aigües interiors (és a dir, la superfície que va de cap a cap) és de competència autonòmica mentre que la regulació en aigües exteriors pertany a l’Estat. Bossacoma assegura que, precisament, aquest és un del aspectes més polèmics perquè si la Generalitat aplica la moratòria, la normativa diu que l’Estat també hauria d’aplicar-la sense que hi hagi cap mena . De fet, des del govern han explicat que el Ministeri d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient s’ha compromès a aplicar les mateixes mesures de protecció a les aigües que són de la seva competència.

Garrabou, però, assegura que en les dades que han fet servir per a l’estudi són tant d’aigües interiors com exteriors. ‘ La majoria dades que tenim és de franges de fondària de cinquanta metres i tota la informació assenyala que aquesta poblacions estan igualment afectades’, remarca.

Segons el departament, es tracta d’una mesura ‘pionera’ en l’àrea de distribució de l’espècie. La mateixa Consellera, Meritxell Serret, li va comunicar al Secretari General de la Comissió General de Pesca del Mediterani, Abdellah Srour, amb motiu d’una visita que va fer al departament a principis de febrer.

‘En perill d’extinció’
El corall vermell (Corallium rubrum) es distribueix pel Mediterrani i aigües atlàntiques adjacents i ha estat sotmès des de temps antics a una activitat extractiva pel seu ús en joieria.

Es tracta d’una espècie de creixement molt lent i molt sensible a la sobreexplotació. Les seves colònies donen refugi a moltes espècies de peixos i invertebrats i conformen un hàbitat d’interès pesquer, el coral·ligen, protegit per diverses normatives europees com el Reglament de Mesures tècniques del Mediterrani i la Directiva Hàbitats.

El 2015 el corall vermell va ser elevat a la categoria ‘en perill d’extinció’ a la llista vermella elaborada per la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN).

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]