30.11.2016 - 16:40
El 17 de desembre associacions de tot Europa firmaran a Sant Sebastià un Protocol per a la Garantia dels Drets Lingüístics
VALÈNCIA, 30 (EUROPA PRESS)
El coneixement i ús social del valencià han experimentat un descens de més de deu punts des de 1995, que ha arribat a abaixar fins a 15 punts la capacitat d’entendre’l i 12 punts la parla. La caiguda que es “frena” en 2015 tot i que continua perdent presència a l’àmbit públic i es veu cada vegada “més arraconat a usos domèstics i privats”.
Així ho posa de manifest el ‘IX Informe sobre la Situació de la Llengua Catalana 2015’, coordinat per la Xarxa Cruscat -Xarxa Coneixements, Representacions i Usos del Català de l’Institut d’Estudis Catalans- elaborat per especialistes i dirigits pel professor valencià Miquel Àngel Pradilla.
El document, que serà presentat a les 19.00 hores a l’Octubre Centre de Cultural Contemporània (OCCC), ha estat avançat en roda de premsa pel secretari d’Acció Cultural del País Valencià, Toni Gisbert, al costat de Ferrran Suay, membre de la seua junta directiva i president d’European Language Equality Network (ELEN).
Segons ha advertit Gisbert, l’erosió sofrida pels indicadors competencials i d’ús del valencià coincidix amb els governs del PP en la Comunitat, les polítiques ‘antivalencianistes’ dels quals han suposat un “absolut desastre per al valencià”. El 2010, ha apuntat, les habilitats en valencià fixarien mínims històrics: entendre 74,4% i parla 54,3%.
Tot i això, ha assenyalat que “a falta d’anàlisis profundes”, l’informe aporta dades que permeten suposar un cert “punt d’inflexió en 2015”, any que es frena la caiguda, hi ha un lleuger augment en la comprensió, parla, capacitat lectora i en l’escriptura. Així i tot, alerta, “el valencià es refugia en contextos de proximitat i perd presència a l’àmbit públic”.
Davant d’esta situació, l’informe considera “imprescindible” que el nou Govern valencià actue amb “decisió i urgència per a revertir la reducció de valencianoparlants i l’arraconament de l’ús a àmbits no públics”. En este sentit, avisa que “les dues dècades de no intervenció han tingut efectes demolidors per al valencià i desgraciadament, res fa pensar que la dinàmica sociolingüística haja canviat”.
Per esta raó, des d’ACPV, Gisbert ha proposat les set mesures que entén més urgents: recuperar els mitjans de comunicació audiovisuals en llengua pròpia, és a dir, de les emissions de TV3, Catalunya Ràdio i de la ràdio i televisió valencianes; la inclusió de la competència lingüística en la nova llei de la funció pública; programes de valencianització per a la justícia, per al comerç i per a la banca; avançar en una Llei de la Igualtat Lingüística i l’entrada del Govern valencià a l’Institut Ramon Llull.
Una situació semblant a la qual s’ha viscut a la Comunitat Valenciana durant els últims anys s’ha produït també a Navarra, ha apuntat Ferran Suay: “La política languicida del PP clarament dissenyada per a exterminar les llengües que no siguen la castellana ha sigut un gran èxit” també en esta regió, ha lamentat.
LA UV, UN MODEL “SEGUR”
D’altra banda, preguntat per la presència del valencià en les universitats, Suay ha destacat el model implantat per la Universitat de València que busca acostar-se al 50% de les classes en castellà i l’altre 50% en valencià.
Com a professor, Suay ha assegurat que este sistema resulta més “segur” per a la llengua, ja que el docent se sent més legitimat i protegit per a impartir una assignatura en valencià si en el programa figura que se’n va a donar en esta llengua que si és ell qui ha de prendre la decisió”, ja que “la pressió és molt difícil de resistir”.
“XARXA ASSOCIATIVA EUROPEA SENSE PRECEDENTS”
Amb motiu del Dia Internacional dels Drets Lingüístics, que se celebra el 4 de desembre, s’ha oferit també un avançament del ‘Protocol per a la Garantia dels Drets Lingüístics’ que es firmarà el pròxim 17 de desembre a Sant Sebastià per centenars d’associacions culturals i cíviques de tot Europa –entre les quals hi ha ACPV– i que ha sigut promogut per la la federació d’associacions de promoció de la llengua i la cultura basques Kontseilua.
La firma d’este Protocol suposa la creació d’una “xarxa associativa sense precedents” ha destacat Gisbert, tant pel nombre d’associacions que se sumen com pels territoris que abracen, amb un ampli “potencial de proposta, vigilància, pressió i denuncia”.
El protocol identifica set àmbits de treball, per a cada un dels quals incorpora mesures destinades a garantir els drets lingüístics: principis generals, discriminació i drets; administració pública i institucions; educació; àmbit socioeconòmic; onomàstica; mitjans de comunicació i noves tecnologies i cultura. Alhora preveu un comitè de seguiment encarregat de donar continuïtat als treballs que es deriven del protocol que estarà format per ELEN, CIEMEN, LINGUAPAX INTERNATIONAL, ECMI, UNPO i PEN INTERNACIONAL.
És un instrument que pretén “complementar les necessàries lleis dels parlants de les llengües”, ha explicat Ferran Suay. Es calcula que hi ha uns 50 milions de persones a Europa que parlen una llengua en minoració”, ha apuntat, i ara, este Protocol els donarà “força”. “Ajuntar tota és gent a Europa l’ha d’importar”, ha dit.
Una vegada firmat, s’entregarà còpia del document al secretari general de l’ONU; a l’alt Comissionat per als drets humans de l’ONU, al secretari general del Consell d’Europa, al president del Tribunal Europeu de drets humans; al comissari de drets humans del Consell d’Europa; al secretari general de l’Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa i a l’Alta Comissària per als Drets de les Minories de la mateixa organització.
