Joan Fuster, amb aquell escepticisme sa que gastava, va canviar en una ocasió el sonet caputxí de ‘Pus parla’n cathalà, Déu li’n don glòria’ per un racionalista i serè ‘Puix que parla en català, vejam què diu’. La conversió del concepte, un tall epistemològic en una sola frase, serviria perfectament per a interpretar això que va passar ahir dins el Partit Socialista Obrer Espanyol. Punys alçats i ‘Internacional’, com feia dècades que no vèiem. Doncs vejam què diu…

Sens dubte, la victòria de Sánchez és espectacular i molt significativa. Tenia tot l’aparell en contra, la vella guàrdia, més de la meitat dels presidents territorials. I els grans mitjans, d’una manera que feia vergonya i tot. El poder, amb majúscules i sense concessions, s’havia decantat tot en bloc cap a Susana Díaz, malgrat que ja es veu que és una dirigent molt poc preparada intel·lectualment. Díaz no tenia prou fusta de líder per al paper que volien que jugàs, però ella i molts confiaven en la mà de ferro de la maquinària del partit. Una dada ho explica tot i ens diu el perquè: ha aconseguit menys vots (secrets) que no avals (públics) tenia. Com els cacics tradicionals, exactament igual.

Sánchez va escenificar ahir el tomb del PSOE cap a l’esquerra, però cal veure què farà ara. En primer lloc, perquè el paquiderm que és el socialisme espanyol no se sap encara on pararà ni com –cal no descartar-hi ni l’escissió ni el colp d’estat. En segon lloc, perquè Sánchez, al cap i a la fi, no és cap desconegut: puny alçat i ‘Internacional’ emocionada ahir, però quan va poder pactar un govern va pactar amb Ciutadans; no ho hem pas d’oblidar, això, ara. I en tercer lloc perquè a Europa això que sembla que passa a Espanya ja ho han vist a França i a la Gran Bretanya. Hamon i Corbyn són pedrosánchezs triturats per la maquinària del partit a còpia de fer-los el buit, abandonats al ras o canviats per marques noves, més desacomplexadament a la dreta. A la dreta econòmica, sobretot.

Siga com siga, Sánchez torna a la primera fila de la política en un moment molt intens. Avui mateix no tindrà més remei que dir alguna cosa sobre la proposta que el president Puigdemont farà a Madrid. I li recordaran que un dels motius pels quals no va ser president del govern és perquè no va voler acceptar el referèndum català. Que, en això, tant se val l’un com l’altra… I potser demà també haurà de dir alguna cosa sobre la moció de censura presentada per Podem, amb els dirigents del qual manté una relació pèssima. Ep! I si diu res ho farà sense ni tan sols saber si els seus presumptes diputats el votarien, perquè la mala educació i el mal perdre que va demostrar ahir al vespre Susana Díaz no fan pensar precisament en un viatge senzill per al nou secretari general del PSOE.

De manera que enhorabona i estarem a l’aguait. Escèpticament a l’aguait, com ens va ensenyar el mestre Fuster.


[Bon Dia] –Ahir vaig escriure un altre editorial sobre la visita d’avui a Madrid del president Puigdemont, el vice-president Junqueras i el conseller Romeva. Com sempre, l’editorial fou enviat cap a les nou del vespre als subscriptors, perquè hi poguessen fer aportacions. Però quan vaig veure què passava al PSOE vaig pensar que seria més sensat de fer-ne un altre, aquest que acabeu de llegir. Els subscriptors poden entrar-hi els comentaris, si volen. I si teniu interès a llegir dos editorials en comptes d’un, ací trobareu el que havia d’eixir avui: ‘A Madrid, però sempre amb la clau a la mà‘.

–El diari El País ha publicat aquesta matinada un text que afirma que són parts de la llei de transitorietat, a la qual diuen que han tingut accés. A les hores de la matinada que ha aparegut, VilaWeb no ha pogut trobar cap font oficial del govern que puga confirmar-ne ni desmentir-ne l’autenticitat. Siga com siga, és evident que això és una filtració. És a dir, que algú ha volgut revelar el secret per aconseguir algun efecte. Un dels efectes que podria tenir aquesta filtració és donar més credibilitat encara a la conferència d’aquesta vesprada a Madrid. Tanmateix, la barreja d’opinió i informació que hi ha en l’article sembla que apunta al govern espanyol: els autors ho aprofiten per dir que l’oferta de Puigdemont no té gens de credibilitat, perquè ja ho té tot preparat per a la secessió. Si em demaneu la meua impressió, he de dir que tot això que s’hi diu ja se sabia pels informes del CATN i que no hi ha ni una paraula sobre allò que es diu que són els aspectes més innovadors de la llei. Però al mateix temps l’existència de fragments de texts que es presenten com a literals, perquè van entre cometes, fa difícil de pensar que els redactors s’hagen atrevit a escriure l’article sense haver vist, i tocat, res de tangible. El que siga.

La Viquipèdia ha fet pública una llista dels mitjans més referenciats pels seus editors. Pel que fa als mitjans en català VilaWeb ocupa el primer lloc, davant de l’Ara i el Punt Avui, i a molta distància dels altres diaris digitals. No cal dir que ens enorgulleix la confiança de la comunitat viquipedista i ens referma en el camí del periodisme pertinent, rigorós i de qualitat que fa vint-i-dos anys que practiquem. El mes vinent, per cert, tindreu notícies nostres…

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]