El dispositiu d’atenció immediata per a menors no tutelats s’ubicarà provisionalment a Collserola

  • Tindrà capacitat per atendre al dia uns 50 joves migrats sols, que és el pic que poden assolir les arribades

VilaWeb
ACN
16.07.2019 - 15:34
Actualització: 16.07.2019 - 16:11

El dispositiu d’atenció immediata per a menors estrangers no acompanyats s’ubicarà en un edifici de l’entorn de Collserola i està previst que es posi en marxa el 25 de juliol. Aquest dispositiu serà provisional, ja que el Govern treballa amb la idea d’obrir a finals d’any el definitiu en mòduls prefabricats en un solar de Barcelona. D’altra banda, el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, ha convocat per aquell dia un centenar de batlles dels municipis que tenen algun centre per a joves migrats sols, per a posar en comú les experiències, demanar la col·laboració de tots els agents i administracions i articular un pla de suport. En el primer semestre d’aquest any, han arribat a Catalunya 1.129 joves estrangers sense referents; l’any passat, en aquest període, en van arribar 1.008.

El dispositiu d’atenció immediata, que posen en marxa el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i el d’Interior, tindrà capacitat per atendre al dia uns cinquanta joves migrats sols, que és el pic que poden assolir les arribades. S’ubicarà en un edifici de titularitat pública de l’entorn de Collserola. La idea és que en aquest equipament els menors estrangers no acompanyats que hagin arribat a Barcelona ciutat i l’àrea metropolitana siguin identificats policialment, sense haver d’anar a la comissaria com passa ara, i rebin una primera atenció de professionals de l’àmbit social fins que la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) els ubiqui en algun dels recursos d’emergència disponibles arreu de Catalunya.

Segons ha destacat la secretària d’Infància, Adolescència i Joventut, Georgina Oliva, en aquest dispositiu els joves rebran ‘una primera atenció educativa i tindran les necessitats bàsiques cobertes, amb higiene bàsica, una muda, menjar i descans’ i podran esperar-se en unes ‘condicions dignes’ abans de ser traslladats en algun dels centres d’emergència, on solen estar-hi entre dos i tres mesos. Després, el circuit preveu que passin a un centre d’acollida. Tot i que ara es posarà en marxa el dispositiu a Collserola davant la urgència d’obrir-lo perquè els menors puguin ser atesos de manera adequada i evitar així que dormin a les comissaries o en altres espais no habilitats, el Govern té previst ubicar eldefinitiu en un solar de Barcelona, tenint en compte que la majoria de joves arriben a la ciutat.

Sobre la ubicació, els responsables prefereixen no donar-ne ara com ara més detalls. En tot cas, no serà en el solar de la Zona Franca, una espai en què s’havia fixat Treball, Afers Socials i Famílies. El solar és propietat del Consorci de la Zona Franca i Afers Socials l’ha descartat a curt termini per problemes administratius i jurídics.

Trobada dels batlles

Els batlles dels municipis que tenen recursos per a joves migrats sols, tant centres d’emergència com de primera acollida o pisos assistits, han estat convocats pel conseller en una trobada el proper dilluns per escoltar les seves experiències i presentar-los un pla de suport que garanteixi la millora de l’atenció a aquests menors. Es tracta d’un centenar de municipis d’arreu de Catalunya que acullen els 250 centres que atenen de forma específica els joves migrats sols. Des del 2017, s’han creat a Catalunya més de 3.000 places específiques. Concretament, 470 places en 13 centres d’emergència i 1.566 en 73 centres de primera acollida, així com un miler en uns 150 recursos d’autonomia, com pisos assistits o residències. El Govern treballa en un pla d’atomització dels centres d’emergència i d’acollida de més de 40 places que implica obrir més equipaments, però de menys places amb l’objectiu de millorar l’atenció individualitzada i facilitar la integració dels joves.

Arribades de joves estrangers sols

El nombre d’arribades de menors estrangers no acompanyats s’ha estabilitzat aquest any, sobretot a partir del març, coincidint amb un enduriment del control policial de les fronteres. El Govern calcula que podrien arribar a Catalunya el 2019 uns 4.000 menors estrangers sols a Catalunya, molt lluny dels 5.500 que havia previst inicialment. El nombre de joves sense referents familiars que han arribat s’ha duplicat cada any. Tres-cents cinquanta menors estrangers van arribar sols a Catalunya el 2015; 637, el 2016; 1.435, el 2017, i 3.697, el 2018, segons dades facilitades pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Actualment hi ha 4.203 de joves estrangers sense referents familiars al sistema de protecció, un 42% del total d’infants i adolescents atesos (9.700), segons dades facilitades pel departament actualitzades a finals de juny.

Només un 1% té un permís de treball

Quan els joves migrats sols arriben a Catalunya, s’inicia la tramitació del permís de residència, un procés llarg. El 60% dels joves tenen un permís de residència temporal i al voltant del 7% han aconseguit el permís definitiu. Només l’1% té un permís de treball. Les restriccions normatives dificulten la integració i desestigmatització d’aquests joves.

Segons dades d’Afers Socials, 1.055 nois i noies atesos per la DGAIA -no només migrats- s’han escapat del centre aquest any. Han estat un total de 3.460 escapoliments i, per tant, cada infant que s’ha escapolit ho ha fet de mitjana 3,3 vegades. El 75% s’han escapolit durant 2 dies o menys, i després han tornat.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any