Cunyats de la contaminació

  • «Mentre perdem el temps discutint sobre el sexe dels referèndums, m'hauré de limitar a demanar, inspirada pel pla Renove dels mobles d'Extremadura, si seria gaire difícil d'impulsar un pla de canvi definitiu de cotxes bruts per vehicles nets»

Marta Rojals
09.01.2017 - 22:09
Actualització: 09.01.2017 - 23:30
VilaWeb

Aquestes festes hem conegut un senyor de Madrid que es va fer efímerament famós –avui tot és efímer– el dia que Carmena va limitar el trànsit del seu poble a les matrícules parells. Demanat a peu de carrer si notava l’aire més contaminat, l’home escrutava els quatre vents i demanava al càmera, amb un dit a l’ull: ‘On és la contaminació, cony? On és la contaminació? A veure, que jo la vegi!’ Batejat com ‘l’home de la contaminació’, va ser objecte de memes i mofes durant un parell de dies, que és el que solen durar les polèmiques a les xarxes –és a dir, a Twitter–, i a hores d’ara ja ha quedat sepultat per trenta mil actualitats que demà passat també seran arqueologia.

L”home de la contaminació’ se’n va, però la contaminació es queda. I tot i els riures que en vam fer –on són els àtoms, que jo els vegi?; on és Albacete, que jo la vegi?–, cada vegada que surt la qüestió de la qualitat de l’aire, aquí o a la Xina Popular, exèrcits de cunyats de la contaminació surten de sota les pedres a ponderar sobre ciència ambiental. Els cunyats de la contaminació no troben mai cap mesura prou bona, i menys si ve dels partits que no votarien mai, i com que no els ve d’un any ni d’una generació –on són els morts per contaminació, que jo els vegi?– la resta ens hem d’empassar els seus fums, literals i metafòrics. Doncs miri: no.

Segons l’OMS, la contaminació de l’aire és un dels principals factors cancerígens que hi ha, i de respirar ningú no se n’escapa. Quin sentit té fer per manera de viure cent vint anys, supervitaminar-nos i mineralitzar-nos, practicar exercici amb regularitat, deixar de fumar, si al final hem d’emmalaltir prematurament, llargament, agònicament per una exposició vitalícia als contaminants? Quina impotència, haver d’esperar a tenir governants prou valents per a resistir les pressions dels amos del combustible fòssil i que s’arrisquin a perdre milers, si no milions, de vots cunyats.

Parlem un moment de l’àrea metropolitana de Barcelona. I si el núvol de merda que hi plana ens queda lluny –pixapins, centralistes, ja s’ho faran– podem fingir una mica d’empatia per aquell familiar, amic o estimat que hi resideix i el respira diàriament. Doncs a l’àrea metropolitana, dèiem, mentre la xarxa de Rodalia continuï fraternalment boicotada, el futur dels pulmons que l’habiten no deixarà de ser negre-carbó. I més a mesura que la bombolla del lloguer en vagi expulsant els treballadors fins a l’enèsima corona, on l’aire potser sí que serà pur, però tot el que s’estalviaran del pis anirà a parar al dipòsit del vehicle privat. Resultat: més pobres als pobles i més malalts a les ciutats.

En aquest punt, si fóssim on hauríem de ser, ja podríem parlar d’independència i de fer campanya –si us plau, per favor– per un país ambientalment avançat. Però mentre perdem el temps discutint sobre el sexe dels referèndums, m’hauré de limitar a demanar, inspirada pel pla Renove dels mobles d’Extremadura, si seria gaire difícil d’impulsar un pla de canvi definitiu de cotxes bruts per vehicles nets. I quan dic definitiu vull dir amb subvencions lliures d’impostos, no com ara; i acompanyat de la infrastructura que la faci viable arreu, no com ara; i alimentada per energia renovable, ja que parlem de renovar; i amb bonificacions per a les càrregues, finançades a compte de l’estalvi en futures plantes de pneumologia. Per la seua banda, els damnificats per Rodalia es podran beneficiar de la llei que els disposa de carrils ràpids, peatges i aparcaments de franc, i on no passi l’autopista regalada, ja només els quedarà de demanar carreteres a l’espanyola, sense pedaços i segures de transitar.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any