Baltasar Picornell (Felanitx, 1977), conegut com a Balti, és el nou president del Parlament de les Illes, després de la destitució de Xelo Huertas, implicada en un presumpte cas de corrupció. En la seva investidura, la cabellera de Picornell va captar més atenció mediàtica que no pas el seu discurs, els seus orígens humils o la seva tasca com a parlamentari: molt actiu en memòria històrica i defensa dels drets dels animals. Picornell atén VilaWeb per telèfon en el seu segon dia de vacances. Un període on pensa fer net de l’estrès i tindrà cura de les filles a Cas Concos, on viu actualment.

—En el vostre discurs d’investidura, vau deixar molt clar que no perdríeu les arrels. D’on ve Baltasar Picornell?
—Sóc un activista per la república i la memòria històrica. També sóc un ferrer, una persona que tota la vida ha fet feina. I ara mateix em trob enmig d’una aventura política. Si fa tres anys m’haguessin dit que seria president del parlament no m’ho hauria cregut.

—Com es fa el salt del taller a la política?
—L’activisme republicà em va portar al 15-M, allà em va picar l’espina de la política. Quan va néixer Podem em vaig animar a participar-hi. Vaig començar entrant al Consell Ciutadà de les Illes Balears. Després, vaig ser escollit el cinquè en les primàries de Mallorca i vaig acabar entrant al parlament. I després de dos anys de diputat, he estat escollit president. Una mica de rebot, tot plegat. A vegades encara em costa de creure.

—Considereu la política professional una cosa provisional?
—Jo ara mateix estic d’excedència i ho veig com una cosa transitòria. Jo no sé si continuaré una altra legislatura. De moment, estic molt content i crec que hi estic posant molta valentia. De totes maneres, si mai em sent incòmode al parlament, tornaré al taller tranquil·lament i amb el cap ben alt.

—Heu parlat del 15-M. Quins són els vostres referents polítics?
—Durant el 15-M, un moviment en què també participava Pablo Iglesias, mirava molt La Tuerka, i en aquell moment, per a mi era un referent. De més antic, et podria mencionar Julio Anguita, i de les Illes, el darrer batlle republicà de Palma, Emili Darder, que va ser afusellat. Són gent normal i corrent amb uns ideals que admir.

—Heu estat un diputat molt actiu en memòria històrica i drets dels animals. Us sentiu encotillat com a president?
—[Riu] Estic desenvolupant una tasca absolutament diferent. Com a diputat, podia ser més jo i defensar els meus ideals. Ara, la meva tasca és institucional i sé, malgrat la meva ideologia republicana, que no sóc una autoritat republicana. Sóc el president de tots els ciutadans.

—Una doble personalitat.
—Quan entr al parlament em pos l’uniforme de president, però quan en surt, torn a ser Balti Picornell.

—Com a animalista convençut, com valoreu la llei de braus?
—Molt positivament. És un gran avenç en matèria de benestar animal que ha costat molt d’aconseguir. S’ha tardat dos anys a aprovar-la. S’ha de dir que hi va influir la reacció del Tribunal Constitucional contra la llei catalana. La nostra també tenia un article que feia referència a la prohibició, i això va fer que quedés en stand by. Finalment els partits han decidit trobar-li una altra sortida. Jo, personalment, veig amb bons ulls totes les aportacions contra el maltractament animal.

—Quin és el principal desafiament polític de les Illes?
—Aconseguir un nou finançament i un nou encaix amb la resta de l’estat, perquè se’ns reconegui la nostra especificitat, la insularitat. Aquest problema només se soluciona amb un nou règim especial i un nou finançament. Hi ha un gran consens sobre això, a la societat de les Illes Balears. I hem de continuar lluitant com ho anem fent, de manera unitària, totes les forces polítiques i la societat civil. Estam mal finançats i esper que hi trobem una solució prestament.

—A què us referiu, quan parleu de nou encaix?
—S’ha de reformular el model d’estat perquè tingui més en compte les comunitats autònomes i les seves realitats diverses.

—Les Illes han d’aspirar a ser una federació, tal com ha proposat el PSIB?
—És una via en la qual cal profunditzar. Cada Consell, inclòs el de Mallorca, cal que tinguin les competències reforçades perquè cada illa pugui ser autònoma. Ara hi ha un traspàs insuficient de competències. El Consell de Mallorca, per exemple, té carreteres, però no pas transport. No és el model ideal. Un altre exemple és el turisme. En un tema tan transcendental, caldria que cada illa pogués decidir per si mateixa.

—En el vostre discurs d’investidura, vau dir que treballaríeu perquè menorquins, eivissencs i formenterencs se sentissin seu el parlament. No és així ara?
—A les Illes tenim el mateix problema que a Madrid, el centralisme. La seu del parlament és a Palma i no percep de què és cada illa i què hi passa. Només té la percepció de Mallorca. Després del meu nomenament, a diferència d’altres presidents del parlament, jo m’he desplaçat a les altres illes per reunir-me amb els presidents dels Consells. I d’aquesta manera, intentar entendre una mica més cada realitat i les necessitats en matèria legislativa. El parlament és de tots, però és una idea que costa d’encaixar, ara mateix.

—Les negociacions per al vostre nomenament van ser complicades. Com són les relacions ara amb els altres socis del pacte?
—Són unes relacions molt cordials i correctes. Crec que hi va haver més batalla mediàtica que no pas interna. La negociació va ser dura, sí, però no ha afectat la relació, que és bona. Personalment, no tinc cap problema amb els portaveus dels grups.

—L’expulsió dels periodistes d’un ple us va costar uns quants retrets.
—Va ser un error aplicar literalment el reglament i vaig demanar disculpes. De totes maneres, crec que estic desenvolupant bé el càrrec, i tots els grups, inclosos els que no són del pacte, estan bastant contents amb mi.

—Durant les negociacions per la vostra investidura, Podem va amenaçar de fer caure el govern.
—Malgrat els acords del canvi, Podem no és part del govern. Evidentment, hi ha discrepàncies amb la tasca del govern i Podem té dret de dir la seva. Marcar perfil propi, si voleu. De totes maneres, al final tot queda en discussió política. El debat és necessari i en surten coses positives.

—La majoria progressista no trontolla, doncs.
—Cadascú juga el seu joc polític. Podem i Més per Menorca, que va sortir del govern, l’aguanten des del parlament. Com he dit, hi ha discrepàncies, només faltaria. I crec que fins i tot són necessàries, perquè reforcen i milloren l’obra de l’executiu.

—El grup parlamentari de Podem està fracturat, com s’ha publicat?
—El grup funciona perfectament, i a dins no hi ha cap mena de discrepància. Tothom va en la mateixa línia. La negociació per la llei d’estades turístiques és un exemple d’aquesta unitat.

—I la relació entre els dos portaveus, Alberto Jarabo i Laura Camargo?
—Els dos portaveus es porten bé i saben quina és la seva feina. Personalment, crec que són dos grans professionals.

—Com va afectar el cas Huertas i Seijas?
—Va ser un moment molt dur, amb tot el xoc mediàtic. El grup ha quedat escapçat i hem perdut dos diputats dels deu que teníem. Evidentment, hem perdut força al parlament i ho notem.

—Com valoreu els dos anys de govern de Francina Armengol?
—Sincerament, crec que es va pel bon camí. En el terreny simbòlic s’han canviat moltes coses, tenint en compte que és més dúctil als canvis que el terreny material. Però s’han fet passos ferms per a recuperar i garantir molts drets. S’ha aprovat la llei de fosses i de persones desaparegudes, la llei LGTBI i la llei d’igualtat… També es van revertint polítiques del darrer govern perjudicials en matèria de territori. Crec que es fa bona feina.

—També s’ha recuperat una institució transcendental per al català, la Direcció General de Política Lingüística.
—Certament. El govern va en bona línia per a recuperar la nostra llengua. No hem d’estar en cap moment avergonyits de la nostra llengua i no crec que hagi de ser motiu de discussió política. S’han de tenir les coses molt clares. Defensar la llengua i la nostra cultura és bàsic.

—Temeu que l’ofensiva del PP contra l’ensenyament en català al País Valencià faci ressuscitar el fantasma del trilingüisme?
—El mateix PP es va adonar que l’atac contra la llengua havia estat un gran error. Esperem que la situació al País Valencià es recondueixi aviat. Aquí hem tornat al consens del 86, on hi havia totes les forces polítiques, perquè el català en cap moment ha de ser una discussió o una arma política.

—En la vostra investidura, vau demanar perdó als serveis de transcripció per l’accent de Felanitx. Ja us heu adaptat?
— [Riu] A Mallorca, cada poble té el seu dialecte i el de Felanitx és especialment complicat. Ara l’amag una mica, perquè si no, no m’entendríeu. Fem servir paraules diferents, emes tancades… També intent vocalitzar i parlar més a poc a poc i no menjar-me tantes paraules. En certa manera, més que una disculpa, era un reconeixement a la gran feina que fan els professionals de la transcripció.

—Retornant a l’obra de govern, què us sembla el front comú que han fet Armengol, Puig i Puigdemont en matèria de finançament i infrastructura?
—Hem de tenir clar que les relacions amb totes les institucions de parla catalana són fonamentals. De fet, jo encara tinc pendent una visita al Parlament de Catalunya que, per problemes d’agenda, no es va poder fer al juny. Crec que és molt important que els qui tenim la mateixa llengua estiguem coordinats per anar a una en temes cabdals com les infrastructures i el finançament.

—Com són les relacions amb la resta d’institucions del país?
—Són bones. Amb el País Valencià encara no hi he pogut parlar massa, però amb Catalunya sí. Tinc aquesta visita pendent que esper tancar el setembre. Ens agermana una llengua i les relacions no han de ser bones sinó millors encara.

—El batlle de Palma, Antoni Noguera, i vós mateix heu reivindicat la figura d’Emili Darder. Hi ha un rebrot del republicanisme?
—És important que es digui obertament que hi ha autoritats d’ideologia republicana. Hauria de ser una cosa plenament normalitzada, perquè en un estat democràtic s’han de respectar totes les visions polítiques. I esper que creixi més [riu].

—Noguera, a més, és un independentista declarat.
—Em sembla bé i ho respect. És normal que cadascú expressi la seva ideologia en democràcia. En aquest sentit, anem evolucionant com a societat.

—Vau fer una publicació a Facebook força polèmica sobre la bandera republicana i l’estelada.
—És una publicació de fa un parell d’anys, que ara se li ha donat volada. Bàsicament, sempre he dit que la bandera republicana agermana més que l’actual. Només cal veure que allà on hi ha una estelada sempre hi ha una bandera republicana. Em semblen dues banderes que van de la mà. Cal recordar que Catalunya és el primer lloc on es va proclamar la república el 1931.

—Què us sembla la persecució judicial contra Carme Forcadell i el parlament, per exemple, després de la suspensió de la reforma del reglament?
—El govern espanyol, en compte d’oferir diàleg, des d’un bon principi ha deixat que la situació s’enquistés. No s’ha ofert cap mena de solució a greuges històrics que han afectat Catalunya, com el finançament o els atacs al català. Com a republicà, crec que cada comunitat ha de tenir més drets i, per tant, no em puc negar al dret de decidir dels pobles.

—Esteu a favor del referèndum de l’1-O?
—Cada poble ha de tenir dret de dir la seva. No sé fins on arribarà, però a partir de l’1 d’octubre hi haurà un gran canvi polític a Catalunya. Caldrà que hi hagi unes negociacions serioses amb l’estat espanyol, independentment del resultat.

—Iglesias i Echenique van dir que si fossin catalans, no votarien. Vós què faríeu, si fóssiu català?
—Si jo fos català, votaria.

Que sí o que no?
—[Riu] Crec que us ho podeu imaginar.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]