El parlament demana de limitar o eliminar els aforaments

  • CSQP i CUP es queden sols en defensar que els delictes econòmics vinculats a corrupció no tinguin termini de prescripció, una proposta que es tornarà a votar aquest dimecres

VilaWeb
Redacció
14.03.2017 - 18:14
Actualització: 14.03.2017 - 18:49

La comissió d’estudi de les mesures de lluita contra la corrupció per a la regeneració democràtica ha aprovat 25 conclusions transaccionades entre els grups. Així, la cambra demana que es canviï la legislació per “limitar o eliminar els aforaments”. Tots els grups hi han votat a favor, excepte C’s que hi ha votat en contra perquè no vol el supòsit de limitació, i el PPC que s’ha abstingut. Una altra de les conclusions aprovades a la comissió d’estudi és que el finançament de les fundacions vinculades a partits estiguin sota la mateixa normativa que els partits. En la sessió d’aquest dimarts, els diputats només han sotmès a votació les conclusions transaccionades, i es reuniran un altre cop aquest dimecres al migdia per abordar la resta de propostes dels grups i tornar a votar com a conclusions encara vives dues de les que s’han tombat aquest dimarts: que els delictes econòmics vinculats a la corrupció no tinguin termini de prescripció i que s’elimini la lliure designació com eina per nomenar i cessar a l’administració.

JxSí, el PSC, CSQP i la CUP, amb l’abstenció del PPC i el vot en contra de C’s, han tirat endavant una conclusió que demana canviar l’actual legislació per “limitar o eliminar els aforaments, que suposen privilegis jurídics i judicials dels aforats, per als quals pot arribar a haver-hi un cert espai d’impunitat, i hi ha normalment grans traves per a les actuacions dels jutges”. C’s s’hi ha oposat perquè són partidaris només d’eliminar-los, i no de limitar-los. “Qui continuaria tenint aforaments?”, ha preguntat el seu portaveu Antonio Espinosa a la resta de grups.

Una altra de les conclusions que ha tirat endavant és la que proposa “estendre la normativa de partits polítics al finançament de les fundacions que hi estan vinculades”. D’aquesta manera, afirma el text validat amb el suport de JxSí, PSC, CSQP i CUP, i l’abstenció de PPC i C’s, “estarien obligades a aportar la mateixa documentació, i a sotmetre’s al mateix règim de fiscalització per part de la Sindicatura de comptes”. I “igualment estarien obligades a publicar els comptes de manera detallada i a sotmetre’s a la fiscalització d’un òrgan independent”.

Un dels punts amb més polèmica a la comissió ha estat una de les propostes de conclusió que han transaccionat CSQP i la CUP. Els dos grups insten a la modificació legal per tal que els delictes econòmics vinculats amb la corrupció, recollits al Codi Penal, no tingui termini de prescripció. La resta de grups hi ha votat en contra de manera que no ha prosperat, tot i que es tornarà a votar com a conclusió viva, susceptible de ser esmenada.

En aquest sentit, el diputat de C’s Antonio Espinosa veu una “exageració” instar que aquests delictes no prescriguin mai. De fet, s’ha mostrat partidari d’allargar terminis, una posició que ha compartit amb Gerard Gómez del Moral, de JxSí. El diputat de la coalició independentista considera “una mica forçat equilibrar” aquests delictes a crims contra la humanitat i genocidis, que sí que són imprescriptibles. “Estem d’acord en que s’augmentin els terminis i molt”, ha insistit. Ho veu semblant Esperanza García, diputada del PPC. “‘Sí a establir terminis més llargs i millorar textos legals, però no a fer imprescriptibles els delictes” en cap sentit, ha afegit.

El diputat del PSC Jordi Terrades ha assegurat que vinculen la no prescripció a diners “fora del país”. Una tesi que no comparteix Joan Giner, de CSQP. “No es tracta de si els capitals són dins o fora, sinó de quan es descobreixen. I això ha servit històricament en molts casos com a manera de deslliurar-se de les responsabilitats que se’n derivaven”, ha afegit. També la diputada de la CUP Eulàlia Reguant ha reclamat deixar “absolutament obert” el marge perquè els delictes econòmics vinculats a la corrupció puguin ser perseguits mentre no hi hagin eines per combatre-ho.

Aquestes conclusions són part de les 25 transaccionades que finalment només s’han sotmès a votació aquest dimarts. Per segon cop, doncs, la comissió ha posposat la votació final i definitiva de les seves conclusions. Així la sessió es reprendrà aquest dimecres a la 1 del migdia per votar la resta de propostes que aportin els grups. El president de la comissió d’estudi, Benet Salellas, ha reclamat als diputats que ordenin la votació amb el sentit del vot per facilitar el debat d’aquest dimecres, quan s’hauria de donar per enllestida per tant la tasca d’aquesta comissió. Al final de la sessió els grups debatran si demanen elevar les conclusions finalment al ple, una decisió que en última instància serà a mans de la Mesa

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any