23.07.2017 - 19:03
BARCELONA, 23 (EUROPA PRESS)
Els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 van propiciar, des de la seva elecció com a seu el 1986, la potenciació de l’esport espanyol al més alt nivell i les 22 medalles aconseguides per la delegació espanyola, encara rècord absolut, van obrir un camí d’èxits que ha portat als esportistes nacionals a creure’s i a veure’s en el cim de les diferents disciplines olímpiques i a deixar enrere des de llavors les últimes posicions del medaller.
Quan el 17 d’octubre del 1986, a Lausana (Suïssa), el llavors president del COI Juan Antonio Samaranch va anunciar que els XXV Jocs Olímpics tindrien lloc en la “ville de Barcelona” l’esport espanyol es va preparar per ser un bon ambaixador i amfitrió dels valors olímpics fins al punt de sorprendre amb aquestes 22 preseas que no han estat encara igualades.
Un èxit rotund, l’esportiu, que sumat a les gestes de les altres delegacions, a l’organització i implicació de la ciutat de Barcelona en tots els seus extrems, al costat de la transformació urbanística que va viure la capital catalana, van fer proclamar amb posterioritat a Samaranch que Barcelona havia tingut els millors Jocs Olímpics de la història.
Un motiu que va portar a Espanya a aconseguir 22 medalles en uns Jocs tan disputats va ser la creació de l’Associación Deportes Olímpicos (ADO) i l’engegada del Programa ADO en 1988, que becava i premiava als esportistes nacionals així com ajudava la seva formació i progressió.
Un pla vigent encara i que sens dubte va contribuir a catapultar, al costat de l’escenari i a l’afició, a l’olimpisme espanyol a Barcelona’92.
Amb la col·laboració del Comitè Olímpic Español (COE), el Consell Superior d’Esports (CSD) i Radio Televisión Española (RTVE), ADO va començar la seva marxa i va polir el talent espanyol.
Fins als Jocs de Seül 1988 Espanya hi havia assolit 26 preseas en 16 edicions, i a Barcelona van arribar a les 22 –13 d’or, 7 de plata i 2 de bronze– per delit de la delegació i afició, que va omplir les instal·lacions de l’Anell Olímpic i resta de les seus.
Aquesta frontissa que van anar els Jocs Olímpics de Barcelona per als esportistes nacionals queda demostrada amb les medalles que, des de llavors, s’han aconseguit en sis edicions; 100. Sumant les de Barcelona, 122 en set Jocs.
Així, la mitjana abans de Barcelona era d’1,625 medalles per cada campionat, i després de Barcelona ascendeix fins a les 17,428.
Tenir a l’abast de cadascun el podi olímpic, i poder assaborir l’or fins i tot més que la plata o el bronze, va fer obrir els ulls a les futures generacions.
La delegació espanyola de Barcelona’92 tenia campions mundials o europeus en diverses disciplines, però guanyar a casa una medalla olímpica va ser la seva major gesta, i, amb aquests triomfs, van donar pas a futures generacions que es van acostumar a lluitar per guanyar i no a competir per competir.
A Atlanta 1996 el medaller va baixar a 17 medalles i a Sydney 2000 Espanya va tocar fons en l’època més moderna amb 11 metalls, però lluny de diluir-se l’efecte Barcelona’92 va succeir que es va donar pas a una regeneració natural amb els gens del triomf integrats en els esportistes que van sumar 20 medalles a Atenes 2004, 18 a Pequín 2008 o 17 tant a Londres 2012 com Rio de Janeiro 2016.
Per a Tòquio 2020 s’espera de nou una presència massiva d’esportistes espanyols que segueixin lluitant, com menys, per igualar aquesta bona xifra en els dos últims Jocs Olímpics.
Amb esportistes ja consagrats com la nedadora Mireia Belmonte, el piragüista Saúl Craviotto o el tennista Rafa Nadal, més les seleccions masculina i femenina de bàsquet, Carolina Marín en bàdminton o la saba nova de l’atletisme són alguns dels noms que podrien allargar aquest bon moment de l’esport olímpic espanyol que va començar a Barcelona 1992 ara fa 25 anys.que empezó en Barcelona 1992 ahora hace 25 años.
