22.05.2015 - 06:00
Irlanda fa avui la primera votació popular del món per a decidir si les parelles de gais i lesbianes s’han de poder casar. L’enquesta d’opinió més recent, al diari The Irish Times, indicava que un 58% hi votaria a favor i un 25%, en contra. També que hi ha un 17% d’indecisos o que no votarien. Tot plegat fa pensar que el sí pot obtenir el 70% dels vots.
Les dones, les persones solteres i els qui viuen en zones urbanes són els més propensos a votar-hi a favor, però la principal divisió es troba en les franges d’edat. Només un terç dels més grans de seixanta-cinc anys diuen que votarien que sí, en comparació amb el 70% dels qui en tenen menys de trenta-quatre.
Els sondatges d’opinió d’aquests últims anys indiquen que el nombre dels vots pel sí ha baixat, encara que lentament. La gran pregunta és, doncs: en quina mesura hi ha un tímid augment del no i en quina mesura els joves votaran?
Quins són els principals arguments?
Es diu que el referèndum és sobre moltes coses. Els favorables al sí afirmen que es tracta simplement de donar a les parelles de gais i lesbianes els mateixos drets constitucionals que les parelles heterosexuals. Una llei aprovada el 2010 va donar a les parelles de gais i lesbianes drets i responsabilitats semblants a les heterosexuals, però no iguals. Una victòria del sí podria forjar ràpidament la igualtat de drets a totes les parelles casades, sense distinció del sexe.
La campanya del no, en canvi, ha posat l’èmfasi en el fet que un vot del sí implicaria canviar la definició del matrimoni i això tindria implicacions per a l’adopció i la maternitat de lloguer i que, en general, es destruiria la vida familiar.
L’acceptació de l’amor gai
En molts aspectes, el referèndum és una prova de foc de fins a quin punt Irlanda s’ha convertit en una societat moderna, liberal i cosmopolita que s’acosta a la resta d’occident, o bé continua essent una societat conservadora, rural i catòlica. La consulta pot ser sobre els drets, però també és, inevitablement, una prova per a decidir si els irlandesos reconeixen i accepten l’homosexualitat i que dos homes o dues dones es puguin estimar amb la mateixa intensitat i passió que una parella heterosexual. I si l’estat ha de beneir el seu amor.
En un nivell més profund, el referèndum és sobre si els irlandesos poden acceptar que les parelles gais i lesbianes tenen relacions sexuals tan agradables i satisfactòries com les parelles heterosexuals i que, quan les parelles homosexuals tenen fills, els infants no surten perjudicats pel fet de tenir dos pares o dues mares.
El paper de l’Església
El referèndum és també una enquesta sobre si l’Església Catòlica continua actuant com la consciència moral de la societat irlandesa. En el passat, tenia el monopoli sobre què consideraven els irlandesos que estava bé o malament, i sobre la manera de viure una bona vida. Una bona part dels catòlics que formen la població de la república ha seguit les normes i regles de l’Església.
No obstant això, l’última meitat del segle XX la situació va canviar dràsticament: del 90% de catòlics anant a missa una vegada la setmana s’ha passat al voltant del 35%.
Tot i aquesta caiguda d’assistents, el cens del 2011 deia que el 84% de la població es declarava lliurement catòlica romana. Però ser catòlic no és com abans. Segons que sembla, aproximadament una tercera part es podrien classificar de tradicionals, catòlics ortodoxos, la majoria dels quals són grans i viuen en zones rurals.
El canvi cultural
Però sembla que la majoria dels catòlics irlandesos s’ha convertit en catòlics ‘culturals’: veuen el fet d’ésser catòlics com una part del seu patrimoni. Són molt disposats a enviar els seus fills a escoles catòliques: el 90% de les escoles de primària són propietat de l’església catòlica.
Aquests catòlics culturals també són molt proclius a batejar els fills, a participar en la primera comunió i les confirmacions, a casar-se i a ésser enterrats com a catòlics. Ser catòlic pot no ser una identitat personal forta, però encara és sovint el centre de la vida familiar i comunitària.
La pregunta d’avui és en quina mesura aquesta identitat cultural admet les actituds cosmopolites i liberals d’ésser gai.
Podeu trobar l’article original, en anglès, ací.
