26.03.2015 - 12:26
Principalment la Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial, Cultural i Natural, que és la que afecta als monuments i espais naturals, i la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial que és la que afecta a la cultura popular. Tan bon punt va entrar en vigor aquesta segona convenció, Garcia Petit ha treballat des del Centre Unesco en la seva aplicació, cosa que l’ha portat a assistir a moltes reunions del comitè intergovernamental i a reunions d’experts.
Ha traduït al català la convenció, i coordinat també el projecte Metodologia per a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial en reserves de la Biosfera: l’experiència del Montseny. Un projecte de dos anys que a finals del 2013 va ser inscrit en el registre de millors pràctiques de la Convenció del Patrimoni Immaterial.
Com definiríeu el concepte de patrimoni immaterial?
Jo no puc definir-ho perquè ja hi ha una definició que és la que dóna la Convenció i de fet és l’única que hi ha. Crec que l’important del concepte és el fet que es tracta d’un nou enfocament sobre una realitat. És una nova mirada sobre allò que gira al voltant de la cultura popular, del patrimoni etnològic, del folklore. És una nova mirada que parteix de la necessitat d’actuar-hi. Així com la mirada etnològica es tracta d’una mirada que intenta ser asèptica, que vol observar per estudiar i analitzar amb vocació científica, la mirada del patrimoni cultural immaterial parteix de la idea que hi ha tota una expressió cultural de les societats que està amenaçada. Aquest punt de vista posa l’èmfasi en l’observació del món que va desapareixent i que, per tant, com a societat s’hi ha d’actuar per evitar que desaparegui, perquè, a més a més, és una part que contribueix molt fortament a la identitat de les cultures. I una humanitat sense que hi hagi aquesta diversitat de cultures i, per tant, aquesta diversitat de patrimonis culturals immaterials, és una humanitat més pobre. Aquest és el raonament que va dur a la UNESCO a aprovar aquesta convenció.
Quins són els límits? L’ablació del clítoris, per exemple, no deixa de ser una pràctica cultural immaterial…
La Convenció estableix de manera molt clara que els límits són els límits dels drets humans, que és un concepte acceptat a tot el món, malgrat tingui un biaix occidental important. Jo crec que aquestes pràctiques, com la que esmentaves, si hi hem d’actuar és evidentment per intentar que no es reprodueixin. El que em semblaria important seria el buscar les causes, els orígens, els “per què” d’aquestes pràctiques. Si les coneixem, em sembla que tindrem més arguments per tal que els practicants d’aquests costums s’adonin que no tenen sentit i que són coses que s’han d’abandonar.
Aquesta Convenció té un enfocament diferent…
És veritat que aquesta convenció és molt diferent de la convenció amb què se la sol comparar, que és la del Patrimoni Mundial, una convenció que té molts anys i que es va fer amb un enfocament molt diferent, ja que es partia de la necessitat de preservar un patrimoni monumental i natural excepcional. La convenció del Patrimoni Immaterial ha pres un altre enfocament, en part perquè s’ha adonat que aquesta jerarquització del patrimoni era una mica subjectiva, fet que podia generar en el fons una mirada discriminadora de les cultures, i més quan des del punt de vista més analític s’haurien de considerar totes iguals, ja que responen al mateix.
Anem a pams, per on es comença?
Aquesta convenció afecta tot el patrimoni immaterial, de manera que el camp s’obre molt més i cal acotar-lo, actuant-hi amb una mica de racionalitat. Per tant, el primer pas que cal fer és inventariar aquest patrimoni immaterial, sabent que l’inventari no serà mai exhaustiu, que sempre s’ha de considerar com una eina viva que evoluciona en funció de la pròpia societat… Hem de tenir en compte tot això, però hem d’actuar.
Actuar amb quina finalitat?
Amb l’objectiu que no es perdin aquestes manifestacions i, per tant, prioritzar les actuacions sobre aquells elements que puguin estar en perill o amenaçats. Cal actuar sobre aquests elements amb la visió del desenvolupament sostenible, que no és altra cosa que la visió que garanteix que les societats progressin sense comprometre el desenvolupament de les generacions futures. En definitiva, actuar amb una visió global i de futur.
Llegeix l’entrevista completa, fent clic aquí
