18.03.2015 - 06:00
Zombis sense cor, cavalls sense carn i batlleses autoritàries, plasmats en paraules i en dibuixos. ‘La Fallera Calavera‘ és un llibre d’Enric Aguilar amb il·lustracions d’Esther Méndez; una història delirant, plena de sarcasme i fantasia, que reclama, amb crítica i sàtira, amb humor i respecte, l’esperit faller original. L’obra neix d’un joc de cartes que porta el mateix nom i que s’ha convertit en tot un fenomen al País Valencià.
Els atractius del llibre
L’editorial Sembra Llibres ha hagut de fer amb urgència una segona edició de l’obra perquè, en quinze dies, ha tingut molt bona acceptació. Enric Aguilar atribueix una part d’aquest èxit a la bona acollida del joc. I al fet que l’univers del llibre tingui una vinculació molt estreta amb la gent del país: ‘Tot són referents valencians i la gent els reconeix i els associa.’
Un altre atractiu és l’estètica, basada en la cinematografia de Tim Burton i partint d’elements innovadors i enginyosos: una Fallera Calavera i els seus amics zombis. Mitjançant aquests elements, Aguilar vol mirar de fer entendre al lector que allò que llueix no necessàriament ha de ser bo. Per això també se serveix d’un llenguatge desimbolt, sense por d’evidenciar les mancances d’un poble.
L’autor diu que ‘La Fallera Calavera’ pretén recuperar l’esperit faller original fent crítica, sobretot, dels governants. A banda del divertiment, el llibre compleix una altra funció: ‘La reflexió, per a aquells que vulguin anar més enllà i qüestionar-se què hem estat els valencians durant aquests últims anys.’
Rita Barberá, Calatrava, RTVV i la paella
L’obra apareix ara que el País Valencià espera un canvi gràcies a les eleccions municipals i parlamentàries del 24 de maig. ‘Aquests darrers anys ens han matat una miqueta, a poc a poc, la cultura i la llengua’, diu Aguilar. Són aquestes ‘morts’ que justifiquen que els protagonistes de l’obra siguin zombis.
‘A vegades, la realitat supera la ficció’, recorda l’autor. Al llibre, un dels personatges és una Alcaldessa, amb majúscula i sense nom, que fa anys i panys que governa la ciutat. Com Rita Barberà, a la ficció l’Alcaldessa protagonitza situacions molt exagerades i absurdes.
Un altre element de crítica del llibre és ‘La Torre Que Tot Ho Veu’, l’edifici de la televisió pública valenciana, ara ple de teranyines i zombis. ‘La televisió era una eina de control del govern i quan ho va deixar de ser, els va deixar de ser útil i la van tancar’, diu Aguilar.
Les construccions de Calatrava també apareixen a la novel·la, com una crítica a la societat de l’estètica. ‘L’excés de forma i la falta de contingut és el que ha representat l’arquitectura de Calatrava per als valencians: grans inversions –edificacions com l’Àgora, ni tan sols acabades i que s’usen dues vegades l’any– i manca de la política real que necessiten les ciutats per al seu dia a dia.’
Un dels eixos centrals de la novel·la és la paella. Cuinar-ne una és l’única manera de calmar la fúria de la Fallera Calavera. ‘La paella és el punt dèbil de la Fallera, la fa embogir i la transforma. Però ella busca la vertadera, l’autèntica paella valenciana, que no és “arròs amb coses”. Hi ha en tot plegat una crítica a la societat que es debat acaloradament sobre temes que no són importants mentre descuida aspectes que sí són transcendents”, diu l’autor.
El joc de cartes
El joc de cartes de ‘La Fallera Calavera’ va poder néixer gràcies a una campanya de micromecenatge, en què una fallera zombi permetia de fer desfilar un seguit de personatges, objectes i situacions que parodien elements identificables de la cultura popular valenciana. Els participants, per guanyar el joc, han d’obtenir cinc ingredients de la paella, però han de ser els de la recepta original valenciana. El joc va tenir un gran èxit aquest Nadal passat i també se n’ha fet una segona edició.
Podeu comprar les cartes i el llibre a la botiga de Vilaweb
