27.02.2015 - 16:53
El ple del Tribunal Constitucional ha desestimat el recurs que el Parlament de Catalunya va presentar contra la Llei estatal de dipòsits sobre les entitats de crèdit. Els magistrats rebutgen els arguments del recurs perquè entenen que no s’ha sobrepassat la competència de l’estat per crear tributs ni tampoc l’autonomia financera de les comunitats autònomes. La sentència no s’ha adoptat per unanimitat, han presentat vots particulars la vicepresidenta del TC Adela Asúa i els magistrats Luis Ortega, Encarna Roca, Fernado Valdés Dal-Ré i Juan Antonio Xiol, que consideren que calia estimar el recurs perquè l’executiu espanyol va crear el seu tribut per ‘impedir’ que s’apliqués el català.
El Parlament havia presentat el recurs contra un precepte nuclear de la Llei de l’estat que fixa impostos sobre els dipòsits de les entitats de crèdit amb la finalitat, segons el preàmbul de la llei, ‘d’assegurar un tractament fiscal harmonitzat que garanteixi una major eficiència en el funcionament del sistema financer’.
Darrere aquesta explicació s’hi troba la voluntat de l’executiu espanyol de deixar sense efecte l’impost sobre els dipòsits bancaris que havia aprovat el Parlament. Tan bon punt es va aprovar la Llei al Congrés i al Senat, el govern espanyol va presentar un recurs contra l’impost català i en va forçar la suspensió per part del Tribunal Constitucional.
Amb el seu recurs davant el TC contra la llei espanyola, el Parlament intentava que l’impost estatal -que el ministre Montoro havia fixat al 0%- quedés sense efecte i es poguessin aplicar els impostos autonòmics per forçar els bancs a contribuir a la sortida de la crisi.
Ara el TC desestima aquesta pretensió i rebutja que l’estat no sigui competent per crear un impost ‘amb la citada finalitat d’assegurar un tractament fiscal harmonitzat’ dels dipòsits de les entitats de crèdit.
Segons els magistrats, quan es tracta de crear un impost nou, la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes dóna ‘preferència a l’estat en l’ocupació dels fets imposables’ amb la finalitat de ‘coordinar el seu propi sistema tributari amb els de les comunitats autònomes’.
A més, segons els magistrats, l’estat també és competent per establir un tribut que pretengui ‘l’armonització’ en una matèria concreta, en aquest cas en els impostos sobre els dipòsits bancaris.
Els magistrats rebutgen també que la Llei estatal vulneri l’autonomia financera de les comunitats autònomes i recorden que la creació d’un impost a nivell de tot l’estat suposa ‘la impossibilitat per a totes les comunitats autònomes d’establir un impost similar’.
A partir del moment en què el govern espanyol crea un impost nou, diu la sentència ‘les comunitats autònomes no podran establir tributs sobre fets imposables similars’.
Al seu vot particular, els magistrats Xiol, Asúa, Ortega, Roca i Valdés consideren que el TC hauria d’haver estimat el recurs perquè entenen que el govern espanyol va crear el seu tribut per ‘impedir o inhabilitar el poder tributari autonòmic’, i perquè consideren que l’estat hauria d’haver fet aquestes suposades tasques de coordinació mitjançant una llei orgànica.
