27.02.2015 - 11:35
El titular d’aquest acudit diu així: “Els habitants de la Catalunya Nord no s’unirien a una Catalunya independent perquè “França és el Primer Món, tu connais ça?” El 90% dels catalans francesos defensen “ser català com a complement folklòric”. D’una banda, com tothom sap, a la Catalunya Nord hi ha un moviment catalanista que, com és lògic, no veu pas ser català com a cap mena de fet folklòric o pintoresc sinó com una realitat nacional tan vàlida com qualsevol altra; el meu desig de col·laborar amb el moviment catalanista és la raó de ser de les meves cròniques i de la meva participació en manifestacions i d’altra mena d’actes reivindicatius a Perpinyà; d’altra banda, tanmateix, el que més greu em sap és que no puc dir pas que aquest acudit no tingui res a veure amb la realitat, tal com passaria amb un que digués que els catalans del sud no volen independitzar-se perquè Espanya és la primera potència del món; evidentment, les perspectives electorals del Front National no contribueixen gens a la bona imatge de la Catalunya Nord a la resta del país.
Continua l’acudit del Be Negre “El procés independentista es mira amb curiositat al nord dels Pirineus”; com tots sabem, això voldria dir que el procés independentista català es mira amb curiositat al departament de l’Aude o a qualsevol altre indret del Llenguadoc; vet ací, doncs, un típic error geogràfic a què estem molt —potser massa i tot— acostumats perquè, segons es veu, a Barcelona costa molt d’entendre que no hi ha cap comarca catalana situada al nord dels Pirineus
Un entrevistat fictici de la crònica afirma que no sap com reaccionar davant del 27-S “perquè si Catalunya s’independitza… què fem? Els seguim? Porto anys dient que estic fier d’être catalan però és que ser francès mola bastant. És com de més categoria que ser català, no?”. Estic d’acord que fier d’être catalan és una incongruència igual com ho seria orgulloso de ser catalán, però és clar, si, segons l’Indépendant el Conflent est le berceau de la Catalogne, vés que s’hi pot fer; afortunadament, a ningú no se li ha acudit dir que Ripoll es la cuna de Cataluña. Ara, això que ser francès moli bastant i sigui de més categoria que ser català no ho acabo de veure clar, més que res perquè la França actual de François Hollande i Manuel Valls resulta com una mica patètica. Martí Anglada, antic corresponsal de TV3 a la RFA, ha manifestat que la independència de Catalunya serviria per animar el sud d’Europa creant-hi un nou país petit però dinàmic en una zona on, actualment, només hi ha mamuts com ara França, Espanya i Itàlia.
L’acudit fa referència a una suposada Universitat de Rivesaltes. Home, tan costa saber que, en català, s’escriu Ribesaltes? O potser és que a ells els semblaria normal escriure Rives de Freser o Sant Pere de Rives?
Segons el Be Negre, de la Catalunya Nord, els catalans del sud no podem esperar-ne res més que “un copet a l’esquena i la satisfacció còmica de trobar gent que parla català afrancesat creient-se la reencarnació de Pompeu Fabra”. Com he dit abans, si miro de col·laborar amb el moviment catalanista és perquè sé que a la zona francesa de Catalunya hi ha gent que vol oferir-me força més que això.
Es posa en boca d’un dirigent polític sud-català la frase “ser francés és formar part d’un país d’un pes europeu que nosaltres no tenim. Ser català és una batalla continua per tirar endavant i això és feixuc. Ser francès és més còmode, ho entenc perfectament”. No veig quina comoditat deu representar ser ciutadà d’un estat amb força possibilitats d’ingressar al selecte grup dels PIGS, i on la demagògia populista de l’extrema dreta xenòfoba aconsegueix tenir èxit.
Xavier Deulonder i Camins (Dl 23 de febrer del 2015)
Podeu també reaccionar aquí, deeixant-hi opinió o informació complementària vostra.
