01.02.2015 - 06:00
La presència d’óssos als boscs del nostre país fou una realitat fins fa menys d’un segle i l’existència de fotografies històriques amb exemplars caçats i, sobretot, de festes que tenen aquest animal de protagonista donen fe del record popular que encara se’n té. Les tres festes de l’ós més conegudes, que aspiren a figurar a l’inventari del patrimoni immaterial de la UNESCO, es fan al Vallespir: Arles (avui mateix), Prats de Molló (8 de febrer) i Sant Llorenç de Cerdans (15 de febrer).
Una creença popular associada al 2 de febrer, també molt estesa a les zones muntanyoses del continent europeu, és que pels volts d’aquesta data els óssos del Pirineu es comencen a despertar de la hibernació. Aquesta creença ha generat en molts municipis dels Països Catalans una manifestació festiva anomenada festa de l’ós, ball de l’ós, cacera de l’ós o ball de l’ossa, en què un grup de personatges simulen empaitar i capturar un ós que entra al poble i fa tota mena de malifetes.
De la quarantena de festes documentades, actualment se’n conserven vives als tres municipis nord-catalans esmentats, a Encamp (Andorra), el Pont de Suert (Alta Ribagorça), Espui i Sarroca de Bellera (Pallars Jussà), Castellbò (Alt urgell) i la Mata (els Ports).
Per a posar en relleu la pluralitat dels jocs d’óssos als Països Catalans i repassar-ne la història, l’any passat es va constituir la iniciativa Festes de l’Ós dels Països Catalans, a partir del contacte entre la Mata i Prats de Molló. Una de les primeres tasques que ha dut a terme és un inventari de totes les festes relacionades amb l’ós al país, a partir del qual s’ha elaborat una exposició. Amb els trenta-cinc panells, el visitant pot descobrir documents, fotos, gravats, dibuixos i descripcions elaborades per especialistes del tema.
