30.01.2015 - 11:27
No sóc pas tan ingenu com per creure’m que els problemes es resolen només escrivint-ne cròniques; al capdavall, n’he escrites una infinitat, moltes més de les que voldria, sobre la manca d’interès de l’administració pública francesa per assegurar-se que totes les famílies catalanes que vulguin ensenyament del català als seus fills a l’escola ho puguin tenir, i ara aprofito que la meva condemna als atemptats islamistes no m’impedeix pas blasmar totalment la bel·ligerància dels responsables de Charlie Hebdo amb el català i les altres llengües dites regionals.
Tornant a Joncet, si en passar-hi, inevitablement pel bell mig del poble, no veiés els murals i pintades que fan els veïns demanant que es construeixi la variant de la RN 116, segur que no podria pas portar cotxe, perquè llavors resultaria que patiria una molt greu deficiència visual a conseqüència de la qual les autoritats de trànsit estarien en el seu deure de no permetre’m tenir carnet de conduir. No sé pas si, ara fa quatre anys, vaig parar gaire atenció a la notícia que el prefecte havia decidit declarar d’utilitat pública el projecte de desviació de Joncet, de la qual ja se n’ha construït la primera part, però ara resulta que el projecte s’ha aturat per manca de diners. Ara fa deu anys vaig plantejar la pregunta —evidentment retòrica— de si els veïns de Joncet no pagaven impostos a la República i, per això, aquesta es creia en el dret a ignorar-ne les peticions, i avui ens trobem que, com que ni l’Estat ni la Regió hi posen els diners necessaris, a Joan Castex, president de la mancomunitat municipal de Conflent-Canigó, no li quedarà més remei que intentar que aquests fons surtin o bé del Consell General o bé dels municipis afectats, els quals, legítimament, podran preguntar-se per què deuen servir l’Estat i la Regió.
L’alcalde de Serdinyà, Joan Maria Maydat, té tota la raó del món quan considera inadmissible que no es comenci la segona part de les obres de la variant, i és que ací una de dues, o bé a París tant se’ls en donen els problemes d’un poble de la llunyana perifèria o bé la República està tant a la ruïna que ni el cost d’una obra com aquesta pot assumir; en aquest darrer cas, amb la venda de la seu del consell regional de Montpeller igual se’n treu algun diner que es podrà aprofitar per invertir-lo en la variant de Joncet; al capdavall, amb la quantitat de milions que van dedicar els seus anteriors inquilins a condicionar-lo a nivell d’alt estànding, l’edifici deu fer la seva patxoca. D’altra banda, igual potser el bronze de les tristament cèlebres escultures de Montpeller es pot reciclar; no estaria pas malament i se’n podria treure algun benefici.
La majoria —afortunadament, però, no pas totes— de les pintades fetes a Joncet reclamant la desviació de la carretera estan escrites en francès; en conseqüència ni el Front National ni el Front de Gauche no haurien de tenir cap problema per assumir aquesta reivindicació. Ara bé, jo no crec pas que amb l’autarquia autoritària dissenyada segons el model de Vladimir Putin que defensa Marine Le-Pen o amb el neojacobinisme radical de Francis Daspe s’aconsegueixin els diners necessaris per a la variant de la RN 116, ni tampoc per acabar-ne la modernització del traçat.
En fi, si no es vol que la variant de Joncet acabi quedant com la catedral de Narbona, potser caldrà repensar de dalt a baix —o, millor, de baix a dalt— el model d’estat i de país.
Xavier Deulonder i Camins ( Dl 26 de gener del 2015)
Podeu també reaccionar aquí, deeixant-hi opinió o informació complementària vostra.
