El dia dels Drets Humans

VilaWeb
VilaWeb
Rosa Conca
10.12.2014 - 23:18

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Per a mi, els drets són allò que fa viure amb dignitat qualsevol ésser del planeta Terra. Allò que ens ompli i, per dir-ho senzillament, no ens fa sentir inferiors davant ningú. Si el dret a decidir de Catalunya es complira, els ciutadans de Catalunya no se sentirien menyspreats per la Constitució o per la resta de l’Estat.

Si el dret a l’assistència personal es complira, les persones amb necessitats de suport generalitzat no ens sentiríem inferiors davant aquells que poden pagar-se l’assistència, o d’aquells que no necessiten suports per a les necessitats bàsiques la vida diària. Ni ens sentiríem menyspreats per l’administració.

Si el dret de viure al seu hàbitat dels animals es complira, no els veuríem estressats al zoo pel menyspreu que comporta estar tancat.

Els drets no els atorga la llei, els drets són sentiments que hem experimentat generació rere generació i que hem lluitat per traduir en lleis amb l’esperança de fer-los efectius. (Escric açò a una llibreta xicoteta al mig del carrer, al costat d’un cotxe, buscant l’últim raig de sol, ja que del dret d’ocupar el carrer tampoc no en podem gaudir). Uns sentiments que, segons en el cercle en què visques, entendràs o no. Hi tindràs empatia o no.

Ho veig així: una lluita per fer veure a un o uns altres què sents tu amb les teues condicions de vida, el teu ambient. I segons quin cercle governe, es faran efectius eixos sentiments o uns altres.

Si continuem amb el raonament, observem que quasi mai la convenció dels drets de les persones amb diversitat funcional, la convenció dels drets dels xiquets o dels animals, no s’han complit per tal com aquests col·lectius mai realment no han estat al poder.

Però i la declaració dels Drets Humans? Que no tots som humans? El problema, doncs, serà que els governants no ens consideren humans. El seu cercle està per damunt de les qÑuestions humanes com si de l’Olimp es tractés.

El dia dedicat a la humanitat resulta que hem de recordar-lo els qui no tenim, aquells a qui no apleguen els drets. I els déus no espirituals continuen al seu món mirant-nos.

Ens passem la vida pensant com fer entendre, inventant com transmetre eixos sentiments, emocions, a qui no viu la nostra realitat. No cregueu que només d’activistes a no activistes, sinó també entre nosaltres mateixos, ja que moltes vegades cadascun de nosaltres lluita i defensa el seu cercle més immediat, oblidant-se del cercle comú dels drets humans.

Hi ha dies que pareix que aquesta lluita no s’acaba mai, però si una persona vol fer realment efectius els drets humans per a tots, sap que la solució està en l’educació, entesa com a convivència pràctica del dia a dia.

Al fons del nostre esperit sabem que el creixement personal i l’aprenentatge efectiu dels valors està en les emocions. Si una experiència et fa plorar, riure, sorprendre’t o tremolar, no s’oblida. Els sentiments són comuns, et remourà per dins i s’obrirà una porta a l’enteniment.

Per això la gent que creiem en una humanitat lliure i equitativa volem canviar l’educació. Volem una educació on capiguem tots, on allò important siga aprendre a expressar sentiments, crear per a reflectir-los, compartir-los i comprendre’ls amb empatia envers els altres.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any