27.11.2014 - 06:00
Demà i demà passat es farà per sisè any el Gran Recapte d’Aliments. L’entitat organitzadora, el Banc dels Aliments, supera cada any els objectius proposats. L’any passat va recollir més de 3.600 tones d’aliments, una xifra rècord i que hom espera que augmenti enguany. El president del Banc dels Aliments de Barcelona, Eduard Arruga, en aquesta entrevista a VilaWeb, diu que confia novament en la solidaritat dels ciutadans i explica quins són els objectius d’enguany. També fa un balanç de la situació econòmica i social i denuncia una ‘manca de sensibilitat social’ per part del govern espanyol.
—Quins són els objectius que teniu enguany?
—Aconseguir les 4.000 tones d’aliments seria un èxit, però volem que es mantingui, dins la població catalana, un alt nivell de solidaritat. Els bancs d’aliments de Catalunya no ens valorem per xifres com ho faria una empresa, sinó per l’aspecte qualitatiu: pel valor intangible d’allò que representa tenir cor i ajudar els altres, i ser sensible als problemes socials. Pretenem que allà on no arribin les institucions hi arribi la societat.
—Quins aliments fan més falta ara?
—Aquesta vegada excloem productes congelats i refrigerats per qüestions de distribució, però sobretot ens fan falta, perquè no ens n’arriba tanta quantitat com necessitem, productes com llet, oli, conserves de carn i peix i productes infantils.
—Enguany la crida i la implicació de voluntaris ha estat més costosa…
—Sí, però no va costar en el sentit que fos més complicat, sinó per raons de calendari. No era oportú de fer una crida abans d’un determinat dia [el 9-N]. Això no ho ha complicat, però ho ha fet més urgent: la crida ha hagut de ser amb veu més alta. Afortunadament, la solidaritat de la gent és fantàstica i, finalment, hem superat els vint mil voluntaris a tot Catalunya.
—L’objectiu és, any rere any, d’anar-se superant. La xifra rècord va ser l’any passat i enguany les expectatives són encara més bones.
—L’any passat es van recaptar més de 3.600 tones d’aliments. Ara l’objectiu és de 4.000 tones, però tot depèn de la generositat dels catalans. Pensem que no baixa, que els catalans són cada vegada més conscients de la necessitat d’ajudar la gent que viu aquí i que passa gana i això també ens empeny a créixer. L’any passat, per exemple, vam desplegar 1.900 punts de recollida; enguany, seran més de 2.000, pràcticament un 10% més.
—Què significa recollir 4.000 tones d’aliments?
—Significa pràcticament el 20% del total que recapten els bancs anualment per poder satisfer les necessitats de gent en situacions complicades. Estem contents i preparats.
—Hi ha més motius que fan que la demanda creixi. Per exemple, que els fons de la Unió Europea no són tan freqüents…
—Sí, n’ha disminuït només la freqüència; el volum es manté, encara, i ja veurem com anirà més endavant.
—Per què passa això ara?
—Abans els fons europeus eren només per a aliments i per a un determinat nombre de països. Ara són per a necessitats generals i per a tots els països de la UE; de manera que pot ser que, d’aquí a un temps, malauradament, no ens en toquin tants.
—Això fa que hàgiu de reconsiderar l’estratègia d’acció?
—Exacte, el problema d’aquest any i el vinent, que ja és a tocar, no és el volum —perquè de moment es manté—, sinó la freqüència. Per exemple, l’última remesa de productes la vam rebre al setembre —amb alguns lliuraments a l’octubre— i ja l’hem haguda de repartir. Tenim quatre setmanes per a repartir a les entitats beneficiàries allò que ens arriba de fons europeus. Ara, la tongada següent ens arribarà, en principi, al mes de juny, quan rebrem una quantitat gran que haurem de repartir ràpidament. D’aquesta manera, pot ser que l’estiu vagi bé però, en canvi, ens obliga a fer una bona previsió i a demanar més fonts d’aprovisionament durant els sis primers mesos de l’any.
—Quin període abasta el Gran Recapte?
—Esperem que ens doni producció durant dos mesos, fins a una part del gener, però del gener fins al juliol ens haurem d’espavilar. Donar aliments no és com donar un vestit o unes sabates; d’aliments se n’han de donar els cada dia de l’any.
—Tenen una durada curta?
—El que ens donen durant el Gran Recapte són productes industrials o transformats —per bé que també acceptem productes frescos—, que normalment duren tres mesos o més. El problema no és la conservació, sinó el fet d’haver-los de donar ràpidament i que quan s’acabin puguem continuar donant-ne. Per això necessitem l’ajut de la gent i de les institucions. Hi ha empreses que quan veuen que anem fluixos de magatzem ens donen productes fora de temps. El nostre objectiu és donar productes la majoria de dies de l’any perquè la gent menja cada dia. Hi ha productes que les entitats poden mantenir, però seria molt millor que els fons que vénen d’Europa vinguessin cinc vegades o sis l’any per poder anar proveint adequadament, cada setmana o cada quinze dies; i no pas dues vegades o tres l’any.
—Aquesta època que ve i que, en part, quedarà ‘descoberta’ de fons europeus, és l’època més complicada de l’any?
—Sí, però no pas per qüestions alimentàries. El problema d’ara es que necessiten diners per a uns altres fins, com ara evitar el fred. Hem decidit que, en comptes de donar estufes, donarem mantes. És a dir, procurem donar aliments que no s’hagin d’escalfar, transformar o cuinar, sinó que ja siguin a punt per menjar. Així evitarem que les persones amb dificultats hagin de gastar diners en energia, sobretot tenint en compte que es continuarà apujant.
—I el TC ha suspès el decret contra la pobresa energètica ara que arriba el fred…
—Això vol dir que hi ha molt poca sensibilitat social, no diré del tribunal, sinó de qui va interposar el recurs. Per exemple, hi ha una altra cosa que demostra aquesta manca de sensibilitat, en aquest cas, del ministre d’Hisenda: per què hem de pagar l’impost de l’IVA gravat en un 21% sobre un bé tan bàsic com és l’electricitat? Això demostra molt poca sensibilitat social i moltes ganes de guanyar diners, de fer pagar el dèficit als ciutadans, sobretot a les famílies de renda baixa-mitjana, que ocupa el gruix de la societat. No lluitem contra això però advertim que és manca de sensibilitat social.
—Segons les darreres dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, referides al 2013, un català de cada cinc es troba en situació de risc de pobresa.
—Aquest 20%, un de cada cinc, en situació de pobresa es manté, lamentablement. Malgrat que alguns prediquen que hi ha una recuperació econòmica, i no nego que pot ser que es noti en algunes capes de la societat, això encara no ha arribat a la gent menys afavorida. Pot ser que qui abans treballava una mica en negre hagi aconseguit trobar una feina molt precària, però el seu nivell d’ingressos no hagi millorat. Tenim una situació de pobresa molt greu que gairebé podríem qualificar d’estructural.
