25.11.2014 - 12:11
El papa Francesc visita avui el Parlament Europeu a Estrasburg per fer-hi un discurs. És la primera visita del cap de l’església catòlica des del 1988, quan Joan Pau II va pronunciar un discurs davant els eurodiputats. El pontífex ha pronunciat un discurs (anglès, francès i italià, pdf) davant dels eurodiputats. Després de la intervenció al plenari s’ha reunit amb els presidents de totes les institucions de la UE, Martin Schulz (Parlament Europeu), Herman Van Rompuy (Consell Europeu), Jean-Claude Juncker (Comissió Europea) i Mateo Renzi (primer ministre d’Itàlia, que ostenta la presidència del Consell).
El papa Francesc ha exigit al Parlament Europeu que treballi per oferir feina als ciutadans que pateixen les conseqüències de la crisi. ‘A quina dignitat pot aspirar una persona que no té menjar o el més bàsic per sobreviure, o encara pitjor, que no té feina, que és el que ofereix dignitat?’, ha preguntat el pontífex als eurodiputats durant un discurs a Estrasburg. ‘Ha arribat l’hora de promoure polítiques que creïn feina, però per damunt d’això hi ha una necessitat de restaurar la dignitat del treball per garantir unes condicions de feina adequades’, ha dit. Francesc ha demanat a la UE que es construeixi ‘no al voltant de l’economia, sinó de la persona humana’.
Protestes
La visita del papa Francesc ha generat polèmica entre alguns grups parlamentaris, que han protestat perquè no es respectava la separació de política i religió. De fet, els eurodiputats d’IU, EUPV i ICV han plantat el pontífex quan aquest ha entrat a la sala per fer el discurs. L’eurodiputada Marina Albiol (EUPV) ha expressat la seva protesta amb una samarreta amb el lema: ‘Nosaltres decidim’ (amb el símbol feminista).
El discurs
En el seu discurs solemne al Parlament Europeu, el papa Francesc ha remarcat que ‘promoure la dignitat de la persona vol dir reconèixer que té drets inalienables que ningú li pot treure arbitràriament, i encara menys per interessos econòmics’. El Pontífex ha dit als parlamentaris que un dels seus ‘reptes’ és ‘mantenir la democràcia viva’ defensant ‘l’expressió de la voluntat política del poble’, que considera que no ha de ‘caure sota la pressió d’interessos multinacionals que no són universals, que la debiliten i que la converteixen en un sistema uniforme de poder econòmic al servei d’imperis desconeguts’.
El Pontífex ha lamentat la ‘solitud’ que pateixen molts ciutadans a la Unió Europea, que considera que s’ha intensificat ‘com a resultat de la crisi econòmica, els efectes de la qual continuen tenint conseqüències tràgiques per a la societat’. El papa Francesc ha advertit que mentre la UE s’ampliava ‘ha crescut el descontentament dels ciutadans’ cap a unes institucions que fan ‘normes percebudes com a insensibles pels individus, o directament perjudicials’.
El papa ha advertit que cada vegada més gent percep una ‘Europa que ja no és fèrtil i vibrant’, i que les idees que la van fundar ‘semblen haver perdut el seu atractiu’ i haver estat ‘substituïdes pels tecnicismes burocràtics de les seves institucions’. El Sant Pare ha lamentat els estils de vida ‘egoistes’ i que són ‘indiferents’ respecte als més dèbils de la societat. ‘A pena nostra veiem com les qüestions tècniques i econòmiques dominen el debat polític, en detriment de la preocupació genuïna cap als humans’, ha avisat.
En aquest sentit, el Pontífex ha remarcat un retorn als valors fundacionals de la UE, que considera que ‘comparteix’ amb l’Església catòlica, posant l’home ‘al centre’ i defensant la seva ‘dignitat’. ‘Al centre d’aquest ambiciós projecte polític hi havia la confiança en l’home, no tant com a ciutadà o agent econòmic, sinó com a persona amb una dignitat transcendent’, ha indicat el papa Francesc.
El cap del Vaticà ha defensat des d’Estrasburg la UE com un projecte ‘d’unitat amb diversitat’. ‘La unitat, però, no significa uniformitat de la vida política, econòmica i cultural’, ha dit el papa Francesc, remarcant que ‘l’autèntica unitat es basa en les riques diversitats que la conformen’. ‘És com una família, està més unida quan cadascun dels seus membres és lliure de ser ell mateix. Veig Europa com una família de pobles’, ha dit el Pontífex. ‘Defensar la centralitat de la persona humana significa, per damunt de tot, permetre que expressi lliurement la seva individualitat i creativitat, ja sigui com a persona o com a poble’, ha dit.
