24.10.2014 - 11:35
Al Liceu d’Argelers s’hi estudiarà hostaleria; igual potser seria més apropiat que s’hi ensenyés tauromàquia, atès que, com tots podem recordar, si una vegada Bourquin va baixar a Barcelona per intervenir al Parlament de Catalunya va ser per defensar-hi la corrida. Naturalment, si l’activitat docent d’aquest liceu estigués orientada cap a les finances públiques, la situació resultaria encara molt més conflictiva perquè, en el seu moment, la Cambra Regional de Comptes del Languedoc-Roussillon va trobar tot un seguit de despeses extravagants a càrrec de l’erari públic efectuades pel president del Consell Regional com ara 28 milions d’euros en comunicació, 130.000 euros de xampany i licor, 50.000 euros pels funerals de Georges Frêche i 31.600 euros per reformes de mobiliari del despatx personal de Bourquin a la seu del Consell Regional.
Es farà mai en aquest liceu una exposició de tots els rètols i senyals a nom del Consell Regional del Languedoc-Roussillon, com més grossos millor, que Christian Bourquin posava a tot arreu, fins i tot, tal com va fer-ho a Targasona, Dorres i Font Romeu, al bell mig d’un espai verd definit com a parc natural? Una activitat com aquesta jo penso que podria resultar molt educativa i didàctica, igual com ho seria també organitzar excursions culturals a Montpeller per visitar-hi l’antiga seu del Consell Regional, perquè és clar, d’ací a uns pocs anys als joves estudiants serà molt difícil fer-los comprendre el concepte de Languedoc-Roussillon, i ja ens podem imaginar per què. Com s’explicarà als alumnes del liceu que quan Bourquin deia que tot havia de passar per la capital regional no es referia pas a Tolosa?
D’altra banda, espero que la direcció del centre no consideri mai motiu d’expulsió o d’acomiadament el fet de defensar l’orientació de l’activitat econòmica i social de Catalunya Nord cap a Barcelona.
Bé, no compto que al Liceu Bourquin s’hi facin gaires classes en català perquè aquest era un tema que a qui es va proclamar “accent català de la República” no semblava preocupar-lo en absolut. Per cert, quin tractament s’hi farà de la figura de Georges Frêche, de qui Bourquin va ser-ne deixeble i hereu? S’hi parlarà dels seus exabruptes, que sempre estaven en contradicció total no ja amb qualsevol idea que es pugui deduir del lema “Llibertat, Igualtat i Fraternitat”, sinó amb el simple concepte de decència
Als seus funerals, Manuel Valls va dir que es dirigia a Bourquin de català a català; bé, aquests dos catalans si en una cosa estaven d’acord era a no voler ni sentir-ne parlar de constituir una regió catalana amb capital a Perpinyà. En els seus últims temps, com tots sabem, Bourquin va dedicar totes les seves forces a defensar, amb una tenacitat digna de molt millor causa, la continuïtat de la regió del Languedoc-Roussillon sense voler veure que allò que París crea sense preguntar-ho a ningú, París mateix pot suprimir-ho també d’aquesta mateixa forma
En fi, mentre els aires de renovació política que es respiren al Sud no passin a l’altra banda de l’Albera, les coses continuaran com sempre, o potser encara aniran pitjor, tal com va estar a punt de passar en les darreres municipals.
Xavier Deulonder i Camins ( Dl. 20 d’octubre del 2014)
deulonder@hotmail.com
Aquí podeu reaccionar, donar opinió o informació complementària vostra.
