21.10.2014 - 06:00
L’economista gal·lès instal·lat a Catalunya Edward Hugh està ‘indignat’ i ‘escandalitizat’ per dues informacions aparegudes al setmanari britànic The Economist relatives al procés català. Per això, ha escrit una carta oberta, on rebat bona part dels arguments d’aquests dos articles, signats per G. T.: ‘Getting to sí‘, publicat al bloc Charlemagne el 19 de setembre de 2014, i ‘Catalonia’s independence movement‘, publicat el 14 d’octubre.
Hugh acusa l’autor d’escriure uns articles irresponsables i de presentar el president Artur Mas com un personatge mediocre de la sèrie ‘Hotel Fawlty’, sempre amenaçat per un personatge tipus Manuel o Sancho Panza, Oriol Junqueras. ‘Curiosament, l’organització clau de la societat civil que promou la unitat de la independència, l’ANC, no hi apareix mencionada’, critica.
L’economista rebat, una per una, bona part de les sentències dels articles del The Economist i li recomana que es familiaritzi amb conceptes com la ‘teoria dels jocs’.
El president Mas mai no va voler fer un referèndum, diu Hugh, perquè la llei aprovada pel parlament permet només fer consultes populars. ‘Sense dir això, es fa difícil donar sentit a tots els esdeveniments posteriors a la suspensió per part del Tribunal Constitucional espanyol.’
Hugh, a més, descarta –com apunta l’autor dels articles– que el govern espanyol miri d’impedir la consulta a través de les forces de seguretat. ‘Aquesta és una hipòtesi poc realista. Si el govern de Madrid actua contra el govern català, crec que ho farà a través dels tribunals i de fer miques les finances. Potser fins i tot intentarà suspendre l’estatut d’autonomia.’
També li exigeix context quan parla de la llengua catalana, recorda que aquesta, prohibida durant el franquisme, es torna a trobar amenaçada: ‘Els esdeveniments recents al País Valencià, les Illes Balears i l’Aragó són vists com un clar senyal de la intenció de limitar l’ús de la llengua. La recent reforma educativa espanyola també ha estat molt polèmica i és important per entendre la fortalesa d’aquest sentiment.’ ‘Els catalans volen decidir sobre com gestionar els seus recursos. Volen ser reconeguts com a nació’, diu Hugh.
L’autor de l’article de The Economist afirmava que l’onada independentista va agafar Mas desprevingut, i que va reaccionar exigint més competències fiscals a Madrid. Hugh li respon: ‘La proposta fiscal del president Mas no va ser una resposta precipitada a l’onada separatista. Era una idea que havia treballat durant els anys d’oposició. Certament, va semblar feliç quan Rajoy li va respondre amb un simple no, ja que això va significar que pogués passar a la següent etapa. La força del moviment sobiranista el va portar a accelerar els seus plans i a escurçar el temps de transició nacional.’
Hugh insisteix a distingir entre referèndum i consulta, perquè no fer-ho condueix a confusions. Li critica, a més, que parli de ‘pseudo-referèndum’ per referir-se a la votació del 9-N. ‘Tornem a la mateixa qüestió. Quina hauria estat la conseqüència jurídica de la votació en suspensió? Cap. Quina serà la conseqüència jurídica de la nova votació? Cap. Quina és la diferència real? Cap. En essència, les dues votacions són el mateix: mateixes preguntes, mateixa data, mateixes paperetes, mateixes urnes. I tenen el mateix propòsit: esbrinar què pensen els qui volen votar. Els del no, no votarien en cap dels dos casos, de manera que es tracta de tenir una idea aproximada de quanta gent votaria sí-sí en un referèndum. L’ús de l’expressió pseudo-referèndum és molest, normalment es fa servir de manera negativa.’
Per Hugh, l’autor també erra en situar el punt clau de la proposta de Mas d’unes eleccions plebiscitàries, presentades com la consulta definitiva: ‘És l’única manera d’aconseguir que el no faci campanya i voti’, diu l’economista.
En aquest enllaç de l’edició en anglès de VilaWeb hi podeu llegir l’article sencer, publicat originàriament al bloc A Fistful Of Euros.
Enllaços
Array
