18.10.2014 - 06:00
Acaba d’arribar a les llibreries ‘Diari del tot verídic d’un indi a mitja jornada‘, de Sherman Alexie, títol amb què arrenca la nova col·lecció d’Edicions de 1984, ‘Propera parada’, destinada en primera instància a lectors adolescents. La col·lecció és ‘pensada per oferir a aquests lectors d’edat tan crítica llibres que els condueixin per camins segurs cap a la gran literatura que els espera’. Llegiu un fragment de la novel·la.
L’editorial raona així la decisió presa: ‘Tots coneixem aquell nen o nena voraç que llegeix tot el que li cau a les mans i que, de la nit al dia, abandona la lectura: ha arribat l’adolescència. Hi ha desenes d’estudis que analitzen aquest fenomen que fa minvar tant el públic lector. Passada l’adolescència, pocs són els joves que reprendran l’hàbit de la lectura. Són aquells que ja no l’abandonaran mai. A nosaltres ens agraden aquests darrers. I amb aquells que estimem ens agrada ser exigents: no ens conformem que llegeixin qualsevol cosa. Ens agrada que llegeixin literatura de qualitat.’
La col·lecció ‘Propera parada’ editarà uns tres títols l’any. I s’enceta amb ‘Diari del tot verídic d’un indi a mitja jornada’ de Sherman Alexie, amb il·lustracions d’Ellen Forney i traducció de Yannick Garcia (240 pàgines i un cost de vint euros). És una crònica de l’adolescència d’un jove indi americà que mira d’allunyar-se de la vida que creia que era destinat a viure. Basada en les experiències personals de l’autor, l’èxit de la novel·la va ser immediat i l’any 2007 va obtenir el National Book Award for Young People’s Literature.
Hem demanat a Miquel Adam, de l’equip d’Edicions de 1984, el perquè del nom de la nova col·lecció. Explica: ‘Per què “Propera parada”? Per un bon grapat de motius. Imagina’t una línia de metro anomenada Literatura. Comences a la primera estació (els llibres infantils), després la segona (els còmics, els Asterixs, els Tintins), continues amb la tercera (els llibres juvenils)… i aquí comencen els problemes. És la baula de la cadena més feble de totes: el reguitzell de lectures obligatòries, llibres que no pots assimilar perquè han viscut més que tu, llibres que són insult perquè tu has viscut més que no pas ells… Sembla que cap llibre t’escaigui. I en aquest no-lloc es mou la col·lecció “Propera parada”. Volem intentar treure llibres que estenguin la mà al lector adolescent per ajudar-lo a passar aquest escull tan confús. I dir-li: «Mira, aquest llibre és un nou començament, a partir d’aquí, observa que la línia de metro anomenada Literatura pren diverses direccions: la poesia, la novel·la, els relats, els assajos, el que sigui… En aquest cas, si el “Diari del tot verídic” t’ha agradat, prova de llegir-te “Danses de guerra”, que és del mateix autor. La “Propera parada” assenyala el camí cap la nostra col·lecció “Mirmanda”. I també, a l’hora de batejar la col·lecció, pensàvem que el primer senyal del poder i la potència d’un llibre arriba quan ets adolescent i vas a tot arreu amb metro o autobús i estàs tan enganxat al llibre que passes de llarg la parada. Pam! Baixes a la propera parada!’
Continua explicant Miquel Adam: ‘I per què hem començar amb Sherman Alexie? Més o menys ja t’he respost. Si al lector li agrada aquest llibre d’Alexie, de segur que li agradarà “Danses de guerra”, que ja és per a un públic adult. Alexie és autor de la casa, i nosaltres seguim una política d’autor, sempre que es pot. Sherman Alexie basa la seva literatura en les seves experiències personals. El “Diari” explica com va ser la seva adolescència, i a “Danses de guerra” trobem un Alexie enfrontant-se a la vida adulta. Recordo un relat en què explica alguna experiència de la seva primera feina, que era en un diari. Es pensava que podria actuar de reporter… I el posen a redactar necrològiques!’
Com ho farem per arribar als instituts? ‘Una cosa que segur que no farem és regalar ordinadors als mestres, com sabem que han fet algunes editorials en el passat! Confiem en aquest llibre, i confiem que els mestres sabran valorar-lo i, sobretot, confiem que els alumnes que se’l llegeixin trobaran en el protagonista de la novel·la un bon company, que no els parla des de l’arrogància, o com si fossin estúpids, o des d’una superioritat moral que, en el nostre cas, quan érem adolescents, ens irritava. I tampoc no volem arribar només als mestres. Volem arribar als lectors que es van formant, i als seus pares, que al cap i a la fi són els que es graten la butxaca. En aquest aspecte, “Diari del tot verídic” és un llibre intergeneracional: agradarà a tothom, tingui l’edat que tingui.’
