14.08.2014 - 06:00
La iraniana Maryam Mirzakhani, professora de matemàtiques de la Universitat de Stanford, va rebre el premi ahir en una cerimònia celebrada a Seul. Des de l’any 1936 s’han concedit 55 medalles. La més sonada, probablement ha estat la que va refusar el matemàtic rus Grigori Perelman l’any 2006, que va ser guardonat per la seva prova de la conjecura de Poincaré. Segons el comunicat de la International Mathematical Union, Marzakhani ha estat premiada per les seves extraordinàries contribucions a la dinàmica i la geometria de les superfícies de Riemann i els seus espais modulars”. Núvol us ofereix en primícia aquesta entrevista publicada al Clay Mathematics Institute, la primera que es publica a l’estat espanyol.
Quins són els primers records que té de les matemàtiques?
MARYAM MIRZAKHANI De petita, somniava en ser una escriptora. M’encantava llegir novel·les; de fet, llegia tot el que em queia a les mans. De fet, no vaig pensar mai a dedicar-me a les matemàtiques fins a l’últim curs de secundària. A casa érem tres germans. Els pares sempre ens van encoratjar i ens van donar suport en tot. Per a ella era important que tiguéssim una professió satisfactòria, que tingués sentit, però no donaven massa importància a l’èxit tampoc.
Vaig viure en un entorn magnífic, tot i que aquells temps de la guerra entre l’Iran i l’Iraq van ser molt durs. El meu germà gran va ser el que em va desvetllar l’interès per la ciència. Solia explicar-me el que aprenia a l’escola. El meu primer record de matemàtiques probablement és la vegada en què ell em va explicar el problema de l’addició de números de l’1 al 100. Ell havia llegit en una revista de divulgació científica com Gauss Gauss havia resolt aquest problema. La solució va ser fascinant per a mi. Va ser la primera vegada que vaig gaudir amb la bellesa d’una solució, encara que no l’hagués descobert jo mateixa.
Podeu llegir l’entrevista íntegra a Núvol
