11.04.2014 - 10:50
Dia 7 d’abril del 2014. Marxo ben d’hora de Prats com cada dilluns carregat de jovent cap a Barcelona; però és un dilluns diferent, i és que a la tarda amb la Marta Rovira i quatre companys més agafarem l’AVE que ens portarà a Madrid.
Vivim el viatge i els preparatius del discurs que pronunciarà la Marta amb la transcendència pròpia d’un episodi històric, però amb la naturalitat, humilitat i normalitat de les persones que som. De fet, no en parlem d’això, malgrat l’aire ho porti. I és que anem a la capital de l’Estat Espanyol per complir un compromís del Parlament de Catalunya, amb l’horitzó de superar les etapes que ens portaran a celebrar el referèndum sobre la independència, mandat democràtic del poble de Catalunya.
Veig la Marta preparada, concentrada. Al dia D ens llevem ben d’hora per repassar la intervenció, i per poder atendre als compromisos que la Rovira té amb els mitjans de comunicació. L’hora H s’acosta, i ens passegem per l’hemicicle, on la Marta pronuncia el discurs en veu baixa. Ens reunim amb els diputats d’ERC i la senadora a una sala del Congrés. El convenciment que sortirà bé s’accentua.
Els missatges de suport ens arriben per múltiples vies i ens dirigim cap al Congrés havent dinat, amb aquesta escalfor. El Jordi, l’Aleix (quina capacitat que tenen!) i jo seguim l’inici del Ple des d’una sala adjacent. Estem concentrats. Ha intervingut el Turull, i toca la Marta. Baixa les escales, saluda al Rajoy i a la Soraya, es situa a la tribuna d’oradors i engega.
Acaba. Després dels dies de preparació i nervis, ja està. I de seguida la meva sensació és que ha anat molt bé, que s’ha mostrat tal i com és, que ha estat clara i convincent. Els missatges es multipliquen, fins i tot em sobrepassen. Seguim el Ple fins el final; fins les 11 de la nit, vaja. Acte seguit, anem a sopar una bona colla. Pleguem tard. L’endemà al matí, a les 6 i 10 ja sortim d’Atocha. Durant el viatge, la majoria dormen; la Marta, el Raül i jo, no, fet que aprofitem per a comentar la jugada.
Arribem a Sants. Avui toca feina al Parlament. Cap al vespre arribo a Prats, dono una volta i vaig fins al Soler. I vaig reafirmant-me: tenim tot el dret del món a ser independents. Tenim tot el dret del món a votar. I som tan educats que ho hem anat a demanar a Madrid, i que ho hem fet amb un somriure a la cara. Ens diuen que NO, però som nosaltres que hem de dir que SÍ. I ho farem, doblement.
Em sento petit enmig d’un gran equip i d’un poble que empeny, que demana, que lluita. Em sento també amb l’orgull d’aportar un granet de sorra i estar contribuint a la llibertat nacional, per construir un Estat que ens defensi no pas que ens vagi en contra. I com va dir la Marta, “votarem, i guanyarem el nostre futur!”
Isaac Peraire Soler
Portaveu d’ERC a l’Ajuntament de Prats de Lluçanès. Secretari d’Estratègia i Anàlisi Electoral d’ERC.
