12.03.2014 - 06:00
Més d’un 25% dels catalans es trobaven en risc de pobresa l’any 2011, última dada disponible, segons l’Idescat. I la majoria d’indicadors apunten que, d’aleshores ençà, aquesta xifra previsiblement ha augmentat. Fa poques setmanes, un informe de la Fundació de Caixes d’Estalvis (Funcas) indicava precisament que la pobresa havia crescut de manera alarmant tant al País Valencià, com al Principat com a les Illes. Se n’han publicats més, amb metodologies de càlcul diferents, que confirmen aquestes dades i demostren que la pobresa i el risc d’exclusió social són, al nostre país, una de les principals xacres que cal combatre durant aquests anys vinents. El Parlament de Catalunya dedica avui un ple extraordinari a aquesta qüestió, a petició del PSC, Iniciativa i la CUP. Demà se’n votaran les resolucions.
Homs demana de no crear falses expectatives en la lluita contra la pobresa
Tenint en compte les xifres i la crisi econòmica evident, aquest ple ha despertat molta expectació i interès. El govern ha advertit que el parlament no prendria cap decisió que impliqués un augment de la despesa per a pal·liar la pobresa a curt termini, argüint que el pressupost es va aprovar fa poques setmanes i que ja no hi ha marge de maniobra. ‘Sí que es pot decidir com es redistribueixen els recursos o quines mesures es poden aplicar perquè tinguin una repercussió a llarg termini i, per tant, depenguin de pressuposts futurs’, va dir ahir el conseller de Presidència, Francesc Homs, que va demanar de no crear falses expectatives (vegeu-ne el vídeo). I, remarcant la importància del ple, va fer una crida a mantenir un debat serè i constructiu; va advertir que si esdevenia un pur bescanvi de retrets el parlament corria el risc de fer el ridícul.
Les propostes de les entitats socials
Però què podem fer contra la pobresa al nostre país? Una trentena d’entitats dedicades a la lluita contra l’exclusió social, aplegades dilluns en la jornada de reflexió prèvia al ple d’avui, van alertar de la situació d’emergència a què ha arribat en nostre país i van enumerar les accions principals i immediates que el govern hauria de portar a terme. El diagnòstic va ser clar i unànime: correm el risc que la situació de pobresa de moltes famílies esdevingui crònica i que, si no s’actua immediatament, moltes més siguin condemnades a l’exclusió social. Per a posar-hi remei, van fer una llista de propostes.
1. Impulsar una renda garantida de ciutadania (que tindria un cost equivalent als interessos bancaris que paga la Generalitat)
‘No podem dir mai més que la pobresa és estructural i no té remei. No podem acceptar-ho en un país ric’, va dir dilluns la presidenta de les Entitats Catalanes d’Acció Social, Teresa Crespo. ‘Demanem als partits i a la societat que hi hagi un acord de país per a lluitar contra la pobresa’, que ha de tenir un punt prioritari: l’impuls d’una renda garantida de ciutadania.
D’això en parlà precisament un dels impulsors de la ILP sobre aquesta qüestió que es tramita al parlament, Sixte Garganté, que va recordar que aquesta renda ja la preveia a l’estatut del 2006. Per Garganté, el cost de tot plegat és equiparable als interessos bancaris que enguany pagarà el govern (3.500 milions anuals) i per això va reclamar una moratòria en el pagament d’aquests interessos. ‘La renda garantida no és una qüestió de pobresa sinó de desigualtat’, va reblar.
2. Aplicar l’impost als bancs pels pisos buits
L’habitatge, i en concret els efectes devastadors pel fet de no pagar la hipoteca, són, de totes passades, un dels principals factors de pobresa. El govern ha anunciat que a partir de l’any vinent els bancs hauran de pagar un impost pels pisos buits. Però la presidenta de la Taula d’Entitats del Tercer Sector, Àngels Guiteras, va demanar que no s’esperés al 2015 per començar a aplicar-lo. Per a les entitats, caldria fer-ho abans de l’estiu. La representant de l’Organització de Consumidors i Usuaris, Montserrat Torrent, va demanar que, a més d’aquest impost, s’apliqués també el ‘lloguer forçós’ per als pisos buits, una mesura que ja preveia la llei d’habitatge anterior, i que fou modificada per CiU.
3. Prioritzar l’atenció als infants, el col·lectiu amb més risc de pobresa
Els nens i els joves són dos dels col·lectius amb més risc de pobresa. Per la portaveu d’Unicef, Guiomar Todó, cal prioritzar els infants i recuperar l’esperit del Pacte per la Infància. Todó proposa, per exemple, que no es permetin els desnonaments a famílies que tenen fills a càrrec. Cal tenir en compte que de cada deu desnonaments a Catalunya, set són de famílies amb infants.
L’entitat Moviment Laic i Progrés remarca que, especialment quan es fa referència a la infància, cal eradicar la pobresa atacant-ne les causes. Per això avisa que augmentar les partides per a beques menjador no resol una pobresa estructural: ‘Les beques han de ser una aposta de país com a complement a unes mesures que ataquin les causes –va dir–. Són inútils per si soles, cal canviar la societat.’ En la mateixa línia s’expressà Enric Canet, del Casal dels Infants, que va exigir una atenció més acurada i rigorosa als infants en risc, en tots els àmbits que indueixen a la pobresa: ‘Les solucions aïllades no poden solucionar un problema complex.’
4. Supervisar i controlar la ‘pobresa sobrevinguda’ de la tercera edat
L’augment del 0,25% de les pensions que ha impulsat la ministra espanyola Fátima Bañez serveix per a ‘mitja dotzena d’ous i un litre de llet’. És la conclusió que en treuen les associacions de gent gran, jubilats i pensionistes. Des de la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya, Mario Cugat alerta que entre la tercera edat hi ha ‘pobresa sobrevinguda’ no únicament per la mínima revalorització de les pensions –deixa enrere la modificació per l’IPC–, sinó també per ‘estafes financeres’, en referència a les accions preferents, i per l’ajuda que aquests col·lectius donen a fills i néts sense recursos. Per això, demanen que se supervisi i es controli a fons la situació d’aquest col·lectiu.
5. Combatre la ‘pobresa laboral‘
Els alts índexs de desocupació i la gran quantitat de persones sense ingressos són el desafiament principal per a la lluita contra la pobresa i l’exclusió. Les propostes per a fomentar l’ocupació seran, doncs, importants durant aquest ple. Però les entitats alerten d’un nou tipus de pobresa: la ‘pobresa laboral’. Es tracta d’aquells ciutadans que, tot i tenir feina, no arriben a cobrar 664 euros mensuals, cosa que els col·loca en situació molt precària. Per això, les entitats demanen que s’activin mecanismes per a controlar i combatre aquesta altra mena de pobresa.
6. Condonar el deute energètic a famílies sense recursos
Un dels punts que dilluns analitzaren les entitats fou l’anomenada ‘pobresa energètica’, que afecta la gent que no pot pagar les factures de llum, gas i aigua. La principal proposta en aquest àmbit vingué de la Xarxa per la Sobirania Energètica. La seva representant, Maria Campuzano, anuncià que ben aviat aquest entitat presentaria una moció als ajuntaments catalans per reclamar que es condoni el deute de les persones sense prou recursos amb les empreses energètiques. El decret de pobresa energètica del govern inclou una moratòria en el pagament d’aigua, llum i gas, per evitar que els qui no hi puguin fer front no hagin de suportar talls en el subministrament durant els mesos d’hivern. Aquest decret és, a parer de la Xarxa per a la Sobirania Energètica, insuficient. I demana que a més de la condonació del deute, el govern exigeixi que l’import de les factures l’assumeixin les empreses energètiques.
7. No banalitzar la situació de pobresa i prendre’n consciència
‘No voldríem que es minimitzés i banalitzés la situació. És hora que el Parlament de Catalunya miri la realitat cara a cara, tan dura i crua com és’, va expressar el president de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), Lluís Rabell. Per David de la Rosa, representant del Col·legi d’Educadors Socials, la situació en la percepció de la pobresa és greu: ‘Ens anem acostumant a viure amb normalitat que hagi persones que no puguin disposar d’un plat a taula una vegada o dues cada dia. Això no pot ser!’ Per això, les entitats demanen que des de tots els àmbits es faci prendre consciència de la situació de pobresa, que consideren alarmant, perquè tothom en tingui coneixement i ningú no la pugui negligir.
