Diego Cañamero: ‘Ser nacionalista també significa defensar els drets socials’

  • Entrevista al dirigent sindical andalús

VilaWeb
Redacció
04.03.2014 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El jornaler Diego Cañamero, portaveu del Sindicat Andalús de Treballadors (SAT), té molt clar que el dret d’autodeterminació i de sobirania han d’anar lligats als drets socials (vídeo). Nacionalista, defensor dels drets dels pobles de decidir el seu futur i dels drets bàsics ‘de menjar, viure, i tenir un sostre’, Cañamero ha passat per Barcelona per fer una crida a participar en les Marxes de la Dignitat, que convoquen a anar cap a Madrid el 22 de març per protestar contra les polítiques econòmiques i socials del govern espanyol i ‘derrocar el poder central’.

Dieu que ara toca que l’esquerra de l’estat espanyol sumi forces per combatre el govern de Rajoy. És un dels handicaps de l’esquerra, la fragmentació i la manca d’unitat?
—Se’ns en va el temps amb comunicats, manifests, decidir qui encapçala la pancarta, qui parla primer… En canvi, el capital ho té molt clar: diners, egoisme i interessos. L’esquerra necessitem una ració forta d’humilitat. El fet important és conquerir coses justes per al poble, i per fer-ho l’esquerra només té la unitat i la paraula. I això s’ha de posar en pràctica. Si no ho fem, en el fons també som còmplices de tot això que passa. La història ens demostra que quan el poble s’organitza i vol transformar les coses, ho aconsegueix. Intentem demostrar que això és possible, i que hi caben totes les banderes. Però també diguem a la gent d’esquerres –sindicals, socials, nacionalistes, no nacionalistes– que quan la desocupació o la injustícia truca a una porta no pregunta a qui vota. Per això fa falta la unitat. Els partits i sindicats són com els cotxes: quan ja no ens fan servei i no ens porten enlloc, ens n’hem d’oblidar. La gent ha de veure que la cosa important són els interessos de la immensa majoria: la feina, el dret d’educació, la sanitat, l’habitatge… No crec que ningú d’esquerres pugui anar contra això. Fan falta, sobretot, dues coses: l’economia al servei del poble i la democràcia al servei del poble. Perquè quan la democràcia no té pa, ni feina ni futur es converteix en una mentida, en un sarcasme. I quan el 10% domina l’economia això perjudica el 90% restant. Per aconseguir economia i democràcia, cal la unitat del poble. Com? Ara ho intentarem. Si el 22 de març a Madrid s’aplega un milió de persones, no serà cap final, sinó el principi d’una victòria del poble. 

Ara que a Catalunya ja hi ha un compte enrere per a votar sobre la independència, per què hauríem de mirar cap a Madrid?
—Perquè a Madrid és on s’aprova el BOE. I quan allà fan una normativa, com ara la retallada de pensions, afecta catalans, bascs, gallecs i andalusos. I quan aproven la llei de seguretat ciutadana, la repressió és a tot arreu. Si volem que els territoris adquireixin sobirania, cal que entre tots donem un cop a aquest poder central fictici que humilia i crucifica els pobles. Per tal que després hi hagi un procés econòmic i polític totalment diferent que satisfaci les reivindicacions dels pobles. 

A més del SAT formeu part del partit nacionalista andalús Col·lectiu d’Unitat dels Treballadors i heu donat suport públicament a l’independentisme…
—Els pobles han de tenir el dret d’autodeterminació. Això és com la llei del divorci: no m’he divorciat mai, però vull que hi sigui. Crec que cap territori de l’estat espanyol no tindrà sobirania ni drets si no plantem cara al poder central, que impedeix aquest dret als pobles. Però allò que més ens importa és la qüestió econòmica, social, d’habitatge, pensions, drets dels treballadors, dels ciutadans. Ser nacionalista en aquest moments també significa, evidentment i amb molta força, defensar els drets socials. Han d’anar per vies paral·leles: el dret d’autodeterminació i el de sobirania amb el dret de menjar, de viure, de tenir un sostre. És la consigna de les marxes per la dignitat: pa, feina i sostre.

La llei de l’avortament, la de seguretat ciutadana, la reforma educativa… Compartiu la sensació que el govern espanyol vol fer tornar la societat dècades enrere? 
—Ens governen els hereus dels franquistes, dels qui van deixar els nostres avis a les cunetes, dels qui van fer el cop d’estat. És la dreta més reaccionària. S’emparen en valors arcaics i intenten ressuscitar el vell règim perquè la gent no pugui parlar, no tingui drets, estigui espantada. Crec que és l’única via que té la refundació del capitalisme que es va posant en pràctica: fer que, com més vagi, els pobles tinguin menys drets. Perquè hi hagi rics, hi ha d’haver pobres. Pretenen que la majoria es limiti a subsistir mentre hi ha un poder injust. En vista d’aquesta situació, cal que la gent es mobilitzi. Que ho faci el 80%, això que el PP anomena majoria silenciosa. La gent no pot plorar ni sofrir darrere la porta, ha de sortir al carrer, ha de posar el cor i l’ànima al carrer i treure-hi la dignitat. Quan algú perd la dignitat, es converteix en no-res, en una burilla, en un drap. Les persones hem de recuperar la dignitat: en la feina, l’habitatge, els drets socials i les llibertats. I per aconseguir-ho, s’han de convertir les places i els carrers en els parlaments del poble, perquè els parlaments d’aquest moment no ens serveixen. 

Exercir el dret d’autodeterminació també és una manera de donar un cop contra la recentralització actual?
—Sí, jo crec que els poders s’han de portar més a prop dels ciutadans. L’autodeterminació dels pobles és necessària perquè el poder no pot ser tan amunt, no som a l’imperi Romà. Els ciutadans han de tenir a prop les institucions, els governs, i sobretot han de defensar la seva cultura, la seva idiosincràcia, i tots els drets que li han estat negats. Si tots els pobles ho defensessin amb força, donaríem un cop dur al centralisme. 

Per tant, el procés actual a Catalunya pot ajudar, en certa manera, uns altres pobles de l’estat?
—Sí. Aquí hi ha gent que es posa les mans al cap quan algú parla de la sobirania dels pobles, però a Europa hi ha hagut processos secessionistes i no ha passat res. Sobretot és molt important que la gent entengui que, per canviar les coses, s’ha d’atrevir a canviar-les. En el curs de la història, qui s’hi ha atrevit, tant individualment com col·lectiva, han intentat ridiculitzar-lo, criminalitzar-lo o enjudiciar-lo. Però cal gosar canviar les coses, perquè res no és estàtic, la matèria és transformable. De manera que si una societat com Catalunya lluita per la seva independència, jo l’aplaudeixo. Si el País Basc lluita per la seva independència, també. I a Andalusia per què lluitem? Per la terra. Per la terra a mans dels treballadors, contra la desocupació, contra les injustícies. I si al final Andalusia també veu amb bons ulls aquest procés, també hi donarem suport. 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any