01.03.2014 - 06:00
Des d’avui els restaurants hauran de servir l’oli envasat i retirar les setrilleres de les taules. La norma va entrar en vigor l’1 de gener, però amb una moratòria fins ahir, 28 de febrer. Els restaurants es preparen per aplicar el canvi, però denuncien que els augmentarà el cost, entre el 30% i el 40%, segons el president de la Federació d’Hostaleria de Lleida, Juan Antonio Serrano. Els restauradors –diu Serrano– acaten la nova situació però creuen que limitarà l’ús de l’oli. La DOP Garrigues veu amb bons ulls la mesura tot i que admet que només un 2% o un 3% de l’oli dels restaurants prové de les cooperatives del territori.
Serrano creu que es registraran poques sancions, perquè hi ha hagut temps d’adaptar-se a la nova realitat i perquè ‘el sector sempre s’ha adaptat a les circumstàncies’. Segons ell, segurament els menús s’adaptaran a un ús més restringit de l’oli a taula.
De moment, els restauradors deixaran passar un temps de prova per veure si surten els comptes. És el cas del restaurant La Masia, de Lleida, on a totes les taules ja hi ha les ampolletes d’oli d’un quart de litre o de mig litre. Els responsables del negoci compren ampolles de vidre i de plàstic i, d’una altra banda, reutilitzen les setrilleres posant-hi dues classes de vinagre. El propietari, Modest Ribes, diu que a final d’any farà balanç. però sospita que hi sortirà perdent.
Només un 2% o 3% de l’oli que consumeix la restauració de Lleida és de cooperatives del territori
En canvi, el sector productor d’oli fa una valoració positiva de la mesura del Ministeri d’Agricultura: ‘Està bé per al consumidor, per al sector i també per a la restauració’, diuen. El president de la DOP de les Garrigues, Joan Segura, diu que no entén el rebuig que ha creat en la restauració: ‘Tots treballem per la qualitat i els restaurants també.’ Assegura que no es tracta pas d’una qüestió de costs.
Segura lamenta que només entre un 2% i 3% de l’oli que consumeix la restauració a les comarques de Lleida sigui oli d’oliva verge extra produït per cooperatives de la demarcació, cosa que atribueix al fet que ‘el món de la distribució no ve marcat per olis d’aquí’ i remarca que ‘un 80% dels olis d’aquí van al consumidor final i la resta cap a Itàlia’. En aquest sentit, diu que la majoria dels olis que es poden trobar damunt les taules de bars i restaurants de Lleida són andalusos, refinats o d’una altra mena.
En vista d’això, Segura reclama que els restaurants facin servir l’oli del territori. El sector de l’olivera agrupa uns 7.000 productors de Catalunya, per la qual cosa –diu– ‘podria beneficiar molta gent com a promoció’. El benefici pròpiament dit sempre serà molt complicat, afegeix: ‘El preu a què ha de vendre al món de la restauració no pot ser el mateix que el de mercat.’
