01.03.2014 - 06:00
Quan vam parlar de la fi del Windows XP ja vam dir que podíeu passar-vos a la plataforma Linux. Avui farem una mica d’ampliació del camí cap a Linux, perquè Windows fa molt de temps que és entre nosaltres i ens hem acostumat als seus problemes. Però cada vegada és més fàcil de fer el pas a Linux.
Què es Linux ?
Ras i curt, és un sistema operatiu: el sistema operatiu és el conjunt de programes que fan funcionar la base d’un ordinador, l’engega, en fa funcionar els discs, la pantalla, el teclat, la connexió a internet… Vaja, els elements més bàsiques de l’ordinador. Els programes de composició de text o de fulls de càlcul no formen part del sistema operatiu, encara que moltes vegades ens hem acostumat a veure’ls-hi integrats i moltes distribucions (o versions) de Linux els porten ‘de fàbrica’.
Linux és un sistema operatiu de codi lliure, és a dir, que qualsevol pot veure’n el codi en què s’ha escrit i, si té prou coneixement, el pot modificar. El desenvolupament inicial és de Linus Torvalds amb llicència GPL de GNU cap al final del 1991, quan tenia vint-i-un any. El setembre del 1991 en va sortir la versió 0.01: vegeu el missatge que va escriure el 25 d’agost de 1991 dient que ja tenia la feina força avançada:
‘I’m doing a (free) operating system (just a hobby, won’t be big and professional like gnu) for 386(486) AT clones. This has been brewing since April, and is starting to get ready. I’d like any feedback on things people like/dislike in minix, as my OS resembles it somewhat (same physical layout of the file-system (due to practical reasons) among other things).I’ve currently ported bash(1.08) and gcc(1.40), and things seem to work. This implies that I’ll get something practical within a few months […] Yes – it’s free of any minix code, and it has a multi-threaded fs. It is NOT portable (uses 386 task switching etc), and it probably never will support anything other than AT-harddisks, as that’s all I have :-(.[…] It’s mostly in C, but most people wouldn’t call what I write C. It uses every conceivable feature of the 386 I could find, as it was also a project to teach me about the 386. As already mentioned, it uses a MMU, for both paging (not to disk yet) and segmentation. It’s the segmentation that makes it REALLY 386 dependent (every task has a 64Mb segment for code & data – max 64 tasks in 4Gb. Anybody who needs more than 64Mb/task – tough cookies). […] Some of my “C”-files (specifically mm.c) are almost as much assembler as C. […] Unlike minix, I also happen to LIKE interrupts, so interrupts are handled without trying to hide the reason behind them.’
Amb el temps s’hi han anat sumant molts desenvolupadors més, que han potenciat el Linux fins a convertir-lo en el primer sistema operatiu utilitzat als servidors de la xarxa que ens proveeixen les pàgines d’internet: el 67,4% són servidors Unix/Linux, el 32,6% de Windows.
A la mateixa pàgina podeu veure que des del punt de vista contrari, el de l’usuari en comptes del servidor, només de l’1,2% a l’1,9% (segons la font) són ordinadors d’usuaris Linux (una altra pàgina amb dades).
Distribucions
Tots els Linux no són iguals: una distribució es una compilació de programes, a partir del nucli comú de totes les distribucions, impulsada per les seves comunitats de desenvolupadors i usuaris, com poden ésser Debian, Red Hat, Ubuntu, Linux Mint, CentOS, OpenSUSE, etc.
Segons a qui vagi destinada la distribució, hi trobarem coses diferents. Per exemple, si és una distribució tècnica dedicada a professionals per engegar un servidor, segurament no hi trobarem entorn gràfic perquè serà un ordinador destinat a quedar-se en un racó sense ningú que hi treballi, però si és una distribució per a un usuari domèstic, trobarem programes de pantalla gràfica, d’edició de text, de full de càlcul, de tractament d’imatges, etc.
Sistemes ‘live’
El pas més gran que ha fet Linux per a acostar-se a l’usuari domèstic i a l’usuari final d’empresa és el que s’anomenen els sistemes ‘live’. Permeten d’arrencar l’ordinador amb un disc CD o DVD Live de la distribució (ara també amb un USB), per a provar-lo sense tocar res d’allò que tenim al disc dur.
Totes les distribucions recomanades són ‘live’ en format CD, excepte la de Linux Mint que és un DVD. De manera que si teniu una bona connexió… i totes funcionen en català!
Distribucions recomanades
—Ubuntu (http://www.ubuntu.cat i http://www.ubuntu.com) és la distribució més popular, creada per Canonical, l’empresa del sud-africà Mark Shutelworth a partir de Debian i que també té una versió per a servidors (Ubuntu Server).
—Linux Mint (http://www.linuxmint.com) minimitza l’impacte del canvi per a un usuari Windows perquè s’assembla molt externament a Windows (la versió d’escriptori).
—Cinnamon (http://cinnamon.linuxmint.com) és una distribució que s’origina en Ubuntu i Debian.
—ElementaryOS (http://elementaryos.org) és una distribució molt semblant a MacOS, per si teniu enveja dels vostres amics que tenen un Mac.
—CentOS (http://www.centos.org) és una distribució enfocada a servidors, basada en Red Hat i que, recentment, ha estat ‘comprada’ o ‘absorbida’ per Red Hat.
I si tenim problemes?
Aneu a les comunitats d’usuaris. Per exemple, per a Ubuntu teniu l’Askubuntu amb tots els fòrums i Ubuntu.cat, on també us donaran consell, a més de CentOS: no tingueu vergonya de demanar!
