Els alls de Belltall

  • Aquests dies de lluna vella, a Belltall, un petit poble de la Conca de Barberà, s'han plantat els alls de la collita de l'any que ve. Són uns alls molt apreciats, de gra petit, més concentrat i de textura molt fina

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Montserrat Serra
07.12.2013 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

A la Conca de Barberà hi ha un petit poble de trenta habitants, Belltall, que s’ha fet un nom gràcies als alls que s’hi cultiven de temps immemorial: el de Belltall és un all de secà que es cultiva a vuit-cents metres d’altura, de gra més petit que el d’altres zones i pla per la part de sota, molt concentrat, com si fos una fruita verda, de textura molt fina i que és més difícil de disoldre si es vol fer allioli per exemple. Aquests darrers dies de lluna vella, la pagesia i els sobrevinguts al tros, amb la terra llaurada, han plantat els alls per a la collita de l’any vinent. 

La història dels alls de Belltall ens l’explica el professor i crític d’art Joan M. Minguet Batllori, que ja fa anys que té una casa al poble. La família d’en Joan del Porxo, tal com l’anomenen, i d’altres, veient que els pagesos vells anaven deixant de cultivar la terra i que el conreu dels alls, de tradició centenària, es podia perdre, van decidir agrupar-se i constituir l’Agrupació de productors d’all de Belltall, que va néixer l’any 2011. Són catorze cases que produeixen alls (unes altres cinc cases també ho fan sense formar part de l’agrupació). Aquests alls són d’agricultura ecològica, tot i que no en tenen el certificat. És un producte amparat per Slow Food i aquestes famílies avui tenen pràcticament tota la producció venuda.

La iniciativa es va rebre bé entre els pagesos de més edat del poble, que van deixar les terres durant tres anys perquè els més joves poguessin continuar el cultiu i no es perdés la llavor. I els van transmetre la tradició. Tot el treball es realitza manualment (plantar, escugular, entrecavar, arrencar i enforcar). I s’ha de tenir en compte que el tros on es cultiven els alls enguany s’haurà de deixar en guaret (reposant) el següent, o s’hi haurà de cultivar un altre producte.

Els alls es planten els mesos de novembre i desembre, en lluna vella, perquè la saviesa que ve de molt enllà demostra que és el millor moment per al creixement de la planta, que sinó la terra escup l’all. Cada all de grill vermell donarà una nova cabeça. Durant l’hivern s’hi fa poca cosa al camp, que no es rega ni es tracta de cap manera, tot i que és fonamental entrecavar i birbar la terra (treure les males herbes), per escrostonar-la i que pugui respirar i absorbir millor els nutrients.

La planta comença a treure la tija, i cap al maig de la tija en surt el cúgol, que és d’allà on en sortiran les flors. El cúgol es deixa créixer una mica (perquè és una delícia menjar-lo) i es talla, per enganyar la planta i que créixi cap avall i engrossir la cabeça. A finals de juny les cabeces es cullen una a una. Després es deixen assecar (al mateix camp o en tancats, alçats, perquè s’han d’airejar) unes setmanes i es pelen perquè quedi la pell blanca. Aquest any la producció és de gran qualitat perquè va ploure en abundància a la primavera.

El darrer pas del procés és enforcar els alls, perquè d’aquesta manera es conserven molt millor. A Belltall és tradició enforcar amb canya de sègol (en d’altres indrets es fa amb canya d’altres cereals). Es fan forcs de deu, quinze i vint-i-cinc cabeces. Cada primer dissabte d’agost se celebra la feta de l’all a Belltall.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any