22.10.2013 - 10:18
El Cementiri dels Llibres Oblidats de Zafón ha quedat buit, i al pis de sobre tot està a meitat de preu. Després de 82 anys oberta, la Llibreria Canuda baixa la persiana a finals de novembre. Li prendrà el relleu una de les botigues de l’imperi Mango. Una situació semblant es va donar el passat gener al carrer Ronda Sant Pere, número 3 (Barcelona), on va estar situada la Llibreria Catalònia 82 dels seus 88 anys de vida. Va superar la Guerra Civil, un incendi i un conflicte immobiliari, però no ha pogut amb la davallada contínua de vendes des de l’inici de la crisi econòmica. Ara, el local l’ha ocupat la cadena de menjar ràpid McDonald’s. Áncora y Delfín o la llibreria d’art Martínez Pérez tampoc han sobreviscut a la conjuntura econòmica. Aquests són els grans noms que exemplifiquen el tancament constant de llibreries arreu del territori.
Però la situació financera no és la única causant d’aquests tancaments. Tot i que el mercat del llibre ha patit un descens de facturació en els darrers anys (un 16% des d’inicis del 2008, segons dades de l’Informe del Comerç Interior del Llibre), l’editorial és un dels sectors que encara subsisteix. Alguns gèneres, com els llibres educatius o la literatura infantil no han vist reduïdes les seves vendes des de 2008. Els factors que han propiciat la desaparició d’aquestes emblemàtiques llibreries, doncs, van més enllà de la recessió econòmica.
Una qüestió de fons
“Venim del franquisme, així que quan hi ha llibertat i es pot editar, sorgeixen moltes llibreries i editorials […]. Si contes els anys des que hi ha democràcia, ara tots els propietaris s’estan morint o jubilant”, explica Marià Marín, Secretari Tècnic del Gremi de Llibreters de Catalunya, en relació a la falta de relleu generacional. I és que l’actual projecció laboral dels joves fa que molts d’ells no continuïn el negoci familiar.
Un altre detonant és el venciment dels contractes de lloguer de molts establiments, que després d’anys de manteniment de les condicions econòmiques (sota la Llei d’Arrendaments Urbans), ara veuen incrementada la quota. Sobretot en el cas de locals cèntrics de grans dimensions, l’augment del preu del lloguer impossibilita la continuïtat del negoci.
És la història de la llibreria Canuda. Al seu propietari li finalitza el contracte d’arrendament el proper desembre. “Sobretot els negocis que tenen locals grans, les multinacionals els hi van darrere; són les úniques que poden comprar-los o pagar uns lloguers monstruosos”, explica el propietari de la llibreria, Santiago Mallafré. Semblant és la situació de la llibreria francesa Jaimes, que després de 62 anys ubicada a Passeig de Gràcia s’ha hagut de traslladar per no poder fer front al nou lloguer, de 20.000 euros mensuals.
La irrupció del món digital
Una altra de les principals causes que s’atribueixen al tancament de les llibreries és l’auge d’Internet: a la xarxa es poden trobar les ofertes de les grans llibreries i comprar els llibres electrònics o, fins i tot, aconseguir-los de manera gratuïta. De fet, segons Marín, “el 56% del llibre digital que es consumeix s’aconsegueix mitjançant descàrregues il·legals -l’Estat espanyol és el segon país més pirata, després de Xina-”.
Un dels arguments per fer-ho és l’alt preu dels llibres. El professor de la UPF especialitzat en empreses culturals, Xavier Cubeles, no hi està d’acord, ja que, segons ell “si el mercat funciona adequadament, el llibre té un preu que és el que necessita per suportar el seu cost”.
Sigui o no la causa principal, el cert és que Internet està canviant els hàbits de consum de la població. Les llibreries s’hi estan intentant adaptar posant en marxa catàlegs virtuals i vendes online des de la seva pròpia web. Amb aquestes adaptacions, segons Marín, el model de negoci no tindria per què no funcionar.
Tot i això, alguns professionals com el President del Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya, Albert Obradors, creuen que l’estratègia econòmica que segueixen aquest tipus de negoci actualment, a la llarga només serà viable per a les llibreries de vell, ja que “tenen el valor afegit dels llibres de col·leccionisme, un punt diferencial de les llibreries de nou (…), i que li donarà la sortida d’Internet”. Ara bé, encara que el model funcioni, sense lectors no hi ha llibres.
Un model de negoci diferent
Tot i les pèssimes perspectives per al sector, hi ha gent que encara aposta per les llibreries físiques i els llibres en paper, encara que donant-los un enfocament diferent al tradicional. És el cas de la llibreria de segona mà Re-Read, situada al carrer Rosselló de Barcelona. Oberta aquest mateix any, ofereix llibres en perfecte estat a un preu de 3 euros la unitat. La botiga funciona amb les aportacions de particulars que porten els seus llibres i Re-Read els paga 20 cèntims per volum. L’èxit del sistema ha portat a Laura Garriga, la propietària, a obrir un nou local el proper mes al Passeig de Sant Joan. També amb una dinàmica gens tradicional funciona Espai Literari, llibreria d’autopublicació sorgida a Barcelona.
Els llibreters esperen
En un futur pròxim, les perspectives no són gens dolentes. Ara bé, a llarg termini les prediccions es difuminen. “Portem cinc anys de crisi, i amb les dificultats de consum és fàcil abaixar la persiana”, afirma Marín, que creu que el model de negoci “ha de canviar, perquè el món canvia”.
D’acord amb Cubeles, “a la llibreria convencional el canvi digital és molt profund, i encara no sabem l’abast que tindrà”. Encara i així, les grans sustentadores del llibre en català són les llibreries petites, ja que més del 50% dels llibres venuts en aquesta llengua es venen en els seus comerços.
A més, segons el president del Gremi de Llibreters de Mallorca, Francesc Sanchís, a moltes localitats les llibreries han deixat de ser simples botigues per convertir-se en espais culturals i de debat, així que “fan el paper que haurien de fer les institucions”. Com assegura Marià Marin, “la cultura en aquest país no és una prioritat”.
