Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dimecres  31.07.2013  01:10

Autor/s: Joan Sanchis

Reindustrialització de paper-cartró

Men?ame
 

Dimarts, l’Ajuntament d’Ontinyent, conjuntament amb diferents organitzacions sindicals d’empresaris i treballadors, van signar un suposat conveni amb l’objectiu de revitalitzar l’activitat del sector tèxtil a la Vall d’Albaida.

I dic 'suposat' perquè llegint el document (pdf) que s’ha fet públic podem observar clarament que més que un conveni es tracta d'una declaració d'intencions, que no inclou cap objectiu concret. O més bé, no inclou cap objectiu concret que tinga incidència directa en la suposada reindustrialització que pregona.

La reivindicació central del document signat per les organitzacions sindicals UGT i CCOO, conjuntament amb la l’associació d’empresaris del sector tèxtil -ATEVAL– és, com déiem, l’impuls a un procés de reindustrialització dins del sector tèxtil. El document especifica només el compromís de les parts a intensificar el diàleg entre empresaris i treballadors, i a facilitar la flexibilització de l’ocupació, reducció d’horaris i altres mesures semblants.

No cal ser un economista expert per a deduir que aquests dos compromisos ben poc tenen a veure amb l’objectiu que s’esmenta com a central. El titular de la declaració 'Recuperar la industria del tèxtil' queda a la vista del contingut com una mera de quimera sense cap tipus de full de ruta per a arribar-hi.

És, pot ser, el resultat esperable d’una declaració política l'únic objectiu de la qual sembla ser donar bona publicitat a les parts.

Certament, la problemàtica del sector tèxtil i de tots els sectors tradicionals valencians és ben complicada i requeriria de plans estratègics d’actuació de caire tècnic. En aquest sentit, ben sovint la visió a curt termini i els interessos particulars –electorals- del sector públic dificulten l'elaboració i la posada en marxa de plans que plantegen alternatives serioses de desenvolupament a mitjà i llarg termini.

És ben comú trobar plans de reindustrialització que només es basen en ajudes i subvencions, sense actuar en l’arrel del problema i sense plantejar-se des de la base la viabilitat del sector. És certament més fàcil, i més rendible per als representants polítics, no obrir el debat de fons, no adoptar les mesures estructurals que tot i ser difícils poden garantir el futur del sector –òbviament no de la mateixa mida ni orientat al mateix mercat– en el mitjà i llarg termini.

Particularment, el sector tèxtil valencià, amb una presència important a la Vall d’Albaida, s’ha vist durament tocat per la competència internacional, allò que la declaració de l’Ajuntament i els sindicats s’atreveix a qualificar de 'competència deslleial'. No entrarem en el llarg i ja conclòs debat sobre la conveniència o no del liberalisme en els intercanvis econòmics, però queda ben clar des de la més pura objectivitat, que l'única eixida del sector és la reconversió, l'especialització via diferenciació i la qualitat; i per què no dir-ho: una certa reducció de la seua dimensió.

Cal per això mateix cercar una pla d'actuació de política industrial des d'una òptica integral, que estudie i pose sobre la taula els problemes de fons i les alternatives tècniques possibles. Hauria de ser un pla, des del meu punt de vista, que minimitze l'ús de subvencions i la intervenció pública, i que garantisca una certa aposta per la diferenciació, la innovació, la qualitat, així com pel desenvolupament de clústers i àrees industrials amb el precepte de l’avantatge comparatiu.

De poc ens serveix un document que parteix ja d’unes conclusions predeterminades, ple de paraules complaents però buit de contingut real. Obrim un debat més ampli i més ambiciós, impliquem els experts i tècnics. Només així podrem aconseguir amb èxit formular una nova política industrial per al segle XXI.