Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Divendres  03.05.2013  00:14

Autor/s: Josep Albinyana

Retalleu per la línia de punts

Men?ame
 

L'anècdota es fa categoria. 'Aquí no queremos subnormales' deia aquella dona en el seu castellà postís del PP socarrat. No volia 'subnormales' al seu centre d'estudis, i sembla que és una cosa compartida ideològicament: no en volen a casa seua, i ara es veu que tampoc als carrers, als bars, a les fàbriques (en queden?). No en volen enlloc. Millor amagadets, a casa, pobrets. Que no es vegen. Que no ens vegen.

Mentre seguim escoltant les seues proclames grandiloqüents, des del govern van tancant portes i agranant-nos cap a l'exclusió. Retallen per la línia de punts, els de sutura, per la junta dèbil de la dependència. Sembla que no fem de bon veure. Potser havíem cregut que servíem per a alguna cosa de profit, fins i tot n'hi ha qui pensàvem que servíem per a viure. Però ens equivocàvem. Segons ells ens equivocàvem, i molt. Més enllà de permetre'ls que puguen fer ostentació de caritat, quina utilitat tenim?

Però estiguen vostés tranquils, senyores i senyors. No els farem cap escarn, que sabem que és una cosa lletja. Ja sabem que es preocupen molt pels seus veïns i pels seus xiquets, que no tenen cap culpa que vostés siguen com són. No cal que patisquen pels seus. Pels nostres ja sabem que no ho fan, perquè les seues decisions són l'escarn diari que els deixa sense els medicaments vitals, sense els suports bàsics, sense els centres on es formarien com a persones.

No patisquen. Si és això que volen, tornarem a deixar de ser persones, però no ens demanen que creguem que vostés ho han estat mai.