27.05.2013 - 06:00
Quan una criatura naix tot el seu voltant festeja l’arribada d’un nou membre a la família. Si és el primer fill, nebot o nét esdevé el centre d’atenció de tothom.
Aquesta situació, en molts casos, pot donar-se al llarg d’uns quants anys. Tres o quatre no en són massa per als adults, però per a la criatura és tota la seua vida, tot el que fins ara ha viscut.
L’arribada d’un nou germà els fa entrar en un període d’incerteses i de canvis que posarà fi al seu regnat. Algunes criatures, en assabentar-se que la mare està embarassada, ja comencen a mostrar signes d’angoixa. El tema del nou germà no els fa gaire il·lusió.
Com a pares i mares no sabem ben bé com afrontar una situació de gelosia que encara no té un objecte físic i real. Tampoc no sabem si en nàixer el nou fill el zels s’agreujaran o desapareixeran. Cada persona és singular, i la seua reacció davant la nova situació és incerta. El que sí que és evident és que la criatura destronada es troba malament i com a pares o mares volem evitar-li tot sofriment.
La nostra forma de reaccionar com a progenitors serà, en tot cas, determinant. L’hem de veure com la primera crisi existencial, la primera situació conflictiva de la seua vida que l’ajudarà a madurar i a créixer. Donar-li un excés d’importància no l’ajudarà a superar-la.
Hem de fer-li veure que l’estima que sentim per ell no canviarà perquè arribe un membre nou a la família i que, passe què passe, sempre serà el nostre primer fill. Donar-li un lloc estable per a sempre dóna seguretat.
També podem inventar contes en els quals els protagonistes s’enfronten a situacions semblats amb un final feliç. Aquest tipus de narracions donen missatges metafòrics que l’inconscient capta.
En nàixer la nova criatura, sabem que acapararà molt del temps que abans dedicàvem a l’altre fill. És una cosa inevitable, però no ha d’impedir-nos que reservem de forma exclusiva alguns moments per al fill major. El missatge ha de ser: ‘ara estic per tu, tu eres important. I t’estime’.
