22.01.2013 - 06:00
La coalició Likud Israel Beiteinu que encapçala el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, concorre a les eleccions com a clara favorita, tot i que segons les enquestes no aconseguirà prou majoria per governar sola i haurà d’elegir entre pactar amb els partits de centre i esquerra o amb els de la dreta ultraortodoxa.
Les eleccions, les va convocar anticipadament Netanyahu mateix quan el seu govern no va aconseguir prou suport al parlament per a dur endavant el pressupost del 2013. La principal novetat de la cita electoral és la coalició del partit de Netanyahu, el Likud, i l’altre gran partit de la dreta israeliana, Israel Beiteinu, d’Avigdor Lieberman.
Totes dues formacions han aconseguit articular una sòlida aliança des que Netanyahu va arribar al poder, el 2009, amb el suport de partits d’ultradreta. Precisament aquests partits (Shas, Judaisme Unit de la Torà, Otzma LeYisrael, Am Shalem i la coalició Bayit Yehudi) són els que més diputats podrien guanyar avui.
La gran sorpresa pot ser la irrupció de Bayit Yehudi, dirigida per l’antic membre del Likud Naftali Bennett, que va deixar el partit governant després de criticar l’alto-el-foc tàcit amb les milícies palestines de la franja de Gaza. Aquesta coalició, diuen els sondatges, obtindrà 14 escons dels 120 del parlament, amb vots provinents principalment del Likud.
La coalició de Netanyahu podria obtenir-ne 34, set menys que els obtinguts el 2009 pel Likud i Israel Beiteinu separadament, afeixugats pel procés judicial obert contra el dirigent d’aquest últim partit, Lieberman, per un delicte d’abús de confiança.
La segona força política del nou parlament podria ésser un renovat Partit Laborista de Shelly Yachimovich, amb 16 escons. Els laboristes, un dels partits històrics d’Israel, han centrat el programa en els aspectes més socials, com ara l’habitatge, l’educació i la sanitat, i han donat per tancada la crisi oberta arran de la fugida de dirigents al partit centrista Kadima.
Aquest últim, dirigit per Shaul Mofaz, pot ser un dels grans perdedors, perquè segons els sondatges amb prou feines si arribarà al mínim necessari per a entrar al parlament. Més a l’esquerra podrien situar-s’hi partits com el Meretz i els partits amb representació àrab com ara Hadash, la Llista Àrab Unida-Taal i Balad.
A les eleccions també participen partits nous, com el creat per l’antiga dirigent laborista i de Kadima Tzipi Livni, anomenat Hatnuah (Moviment), que pot obtenir cap a deu escons. El mateix resultat pot aconseguir Yesh Atid, la formació encapçalada pel presentador de televisió Yair Lapid, que es proclama centrista.
L’aritmètica parlamentària garanteix a Netanyahu la formació de govern, però haurà d’optar entre rebre suport dels partits d’extrema dreta, més afins al Likud, o decantar-se per un to més moderat, amb acords amb centristes i progressistes. En total, la dreta podria tenir 63 diputats, respecte als 57 de les formacions de centre i esquerra.
La decisió tindrà probablement conseqüències en política exterior, perquè la dreta és més hostil a les concessions als palestins per culminar un procés de pau que condueixi a la formació de dos estats separats. Quant a l’Iran, la dreta abonaria les constants amenaces d’atac israelià contra les instal·lacions nuclears iranianes que ha llançat contínuament Netanyahu.
En canvi, una coalició amb el centre i l’esquerra facilitaria les relacions amb el tradicional aliat d’Israel, els EUA, i permetria al nou govern de centrar-se més en la política interna.
