16.02.2013 - 16:23
Mai com ara hem estat informats de com alimentar-nos per a viure amb salut. Potser per aquest motiu, cada vegada les famílies estan més interessades per la qüestió, i en alguns casos també preocupades.
L’alimentació s’ha convertit en un problema que pot afectar els nens i nenes a diferents edats. Els estudis indiquen un augment progressiu de l’anorèxia i la bulímia, però també de l’obesitat infantil.
El menjar no és únicament una necessitat biològica per a sobreviure. De fet, l’alimentació física i emocional es troben íntimament relacionades. Cada vegada més estudis mostren com els animals mamífers necessitem recompenses afectives tant o més que les materials.
Els trastorns alimentaris solen mostrar un conflicte intern. Són com una forma d’expressar sentiments que estan amagats: es menja en excés per una baixa autoestima, o com una manera de reduir l’ansietat. Es deixa de menjar per una necessitat de cridar l’atenció, o com una forma d’autoafirmar-se davant els altres.
Per qüestions biològiques, l’alimentació es relaciona amb la mare. Quan vam nàixer vam rebre d’ella no sols l’aliment per a sobreviure, sinó que també ens va nodrir de l’afecte necessari per a desenvolupar-nos psicològicament d’una forma sana. La mare que gaudeix alimentant el fill li transmet aquest sentiment. De vegades, quan ens sentim tristos, busquem un aliment que associem a aquells moments en els quals ens sentíem estimats i protegits.
L’excés de preocupació per l’alimentació és en tots els casos contraproduent. La mare ansiosa i obsessionada sols agreuja el problema, perquè indueix el fill o filla a sentir que el menjar és el focus d’atenció. I no: menjant, el focus d’atenció és ell. Relaxar-se i no fer res, sol donar bon resultat. Respectar la gana sense pressionar. Quan el xiquet tinga fam, ja menjarà. Ningú no es mor de gana amb menjar al seu abast.
