TERTÚLIA PROSCRITA

Raimon rep la medalla d’or de Barcelona

  • Fa cinquanta anys de la seva primera actuació a la ciutat

VilaWeb
Redacció
20.11.2012 - 21:12

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El batlle de Barcelona, Xavier Trias, ha lliurat avui a Raimon la medalla d’Or de la ciutat. En l’acte, al Saló de Cent, també hi han intervingut el tinent-batlle de Cultura, Jaume Ciurana, i el pintor Joan Pere Viladecans, que ha fet la glossa del cantant de Xàtiva.

Entre el públic present al Saló de Cent, a més dels regidors de l’ajuntament, hi havia la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, l’ex-president de la Generalitat Pasqual Maragall, el Sindic de Greuges, Rafael Ribó i l’esposa del cantant valencià Annalisa.

El batlle de Barcelona ha fet referència al moment polític que viu en aquest moments Catalunya dient que es tracta d’una conjuntura que Raimon qualifica ‘de moments esplèndids d’efervescència social’.

Trias ha explicat que les cançons de Raimon, i en especial la seva cançó ‘He deixat ma mare’ tenen una lletra que ‘ens inspiren i ens omplen de coratge’ en la lluita contra la por. Trias ha demanat al cantant que continuï en el seu ‘relat’ perquè ‘plegats lluitem sense defallir per la llibertat’.

També ha qualificat a Raimon de ‘referent d’implicació i compromís a la llengua catalana’ i de ser un lluitador que ha ‘trencat el silenci i ha lluitat contra la injustícia’.

Prèviament a Trias, ha parlat el cantautor, per explicar la rellevància que va tenir per ell la capital catalana i ha explicat que Joan Fuster, amb una carta enviada el 2 de desembre del 1962 a Joaquim Maluquer, li anunciava la seva arribada a Barcelona acompanyat en el mateix tren d’un universitari que viatjava per primer cop a Barcelona i que es tractava d’un ‘jove que canta amb un vernacle potable’.

Raimon ha dit que Barcelona ha estat una ciutat que sempre l’ha inspirat i ha recordat que pel seu pare, un anarquista que mai va poder viatjar a Barcelona per manca de diners, la capital catalana era ‘com la Meca és per als islamistes’.

El seu primer recital a Barcelona, al Fòrum Vergés, el desembre de 1962, ara fa just 50 anys, va ser un moment decisiu en la vida del cantant perquè en aquell escenari va descobrir que les seves cançons generaven un sentiment entre el públic que era mutu. Allà es va donar compte que el cant havia de ser la seva vida. ‘Va ser com fos un enamorament’ i amb un sentiment mutu, ha explicat. Raimon ha estat taxatiu al dir que ‘aquest sentiment d’amor amb Barcelona encara perdura’. ‘Sense Barcelona primer i tot Catalunya després jo no hauria fet aquest camí llarg de cantant i autor’, ha explicat.

L’acte ha acabat amb un concert del ‘Cor Vivaldi’ i dels ‘Petits cantors de Catalunya’ que han interpretat les cançons de Raimon ‘Al vent’ i ‘D’un temps, d’un país’ sota la direcció del mestre Òscar Boada que interpretava al piano les cançons.

La concessió de la medalla d’or de l’Ajuntament de Barcelona per part del ple municipal ha coincidit amb una sèrie d’activitats culturals per commemorar el 50è aniversari de la celebració del primer concert del cantautor a la capital catalana. El conjunt d’activitats inclouen un concert al Teatre del Liceu el 30 de novembre pròxim.

Entre el 15 i el 17 de novembre a la Filmoteca de Catalunya s’han projectat diverses pel·lícules i documentals sobre diferents moments de la biografia del cantant de Xàtiva. Per altra banda, també entre el 15 i el 17 de novembre, a l’espai Ars Santa Mònica, s’ha celebrat un cicle de conferències sobre el cantautor i el paper que va tenir en el moviment de la Nova Cançó.

El mateix espai Ars Santa Mònica es va inaugurar el 7 de novembre passat i estarà obert fins el 26 de gener una exposició que repassa les influències culturals i artístiques que han impactat en la biografia del cantant. Les obres seleccionades inclouen aportacions d’artistes com Joan Miró, Antoni Tàpies o Andreu Alfaro.

Informació relacionada:

Raimon, el crit

Martí Estruch: Raimon trenca el silenci a Berlín

Raimon: ‘Sense Ausiàs March, Fuster i Espriu, segurament que no hauria cantat’


La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any