16.11.2012 - 06:00
L’actor Toni Albà es posa cada setmana sota la pell del monarca espanyol, Juan Carlos de Borbón, sia en les intervencions de ‘Polònia’ de TV3, sia al musical que s’acaba d’estrenar al Teatre Victòria, ‘Família irreal‘, produït per Dagoll Dagom i Minoria Absoluta.
Albà és un actor compromès des de fa molts anys amb la independència de Catalunya i ara n’observa el procés amb la ironia i el bon humor que sempre l’acompanyen. Per aquest motiu hem volgut aprofitar l’estrena d’aquest espectacle per repassar en aquesta entrevista l’actualitat del país, la funció de l’humor i la seva relació amb el rei d’Espanya.
Albà explica que l’humor pot haver estat un factor determinant perquè els catalans hàgim arribat fins aquí. ‘Hem rebut tantes bastonades que, en la desgràcia, hem estat capaços de riure’ns de nosaltres mateixos i, així, relativitzar la tragèdia que ens queia al damunt… Aquesta capacitat ens ha permès també de riure’ns de nosaltres mateixos com a ciutadans, com a familiars i com a individus. I en el moment que hem aconseguit petits avenços, també els hem sabuts relativitzar. No prendre’ns seriosament ha estat positiu perquè hem desenvolupat un altre tipus d’humor, un altre esperit, un altre estat d’ànim…’
‘Riure fa por a tots els poders, polític, religiós, econòmic… Riure revolta molt el poder perquè el pot fer trontollar, és molt contagiós. Sempre els ha fet terror.’ Segons Albà, la música encara magnifica més aquesta propietat contagiosa de l’humor i permet un registre més transgressor. Ara, tot té un límit, quan la matèria de l’humor són persones i famílies de veritat. En aquest sentit, el límit de la transgressió es troba en el sentit comú i el bon gust.
Com podeu veure al vídeo de l’entrevista, Albà es posa a la pell de Juan Carlos de Borbó per expressar els seus pensaments sobre els seus imitadors i també sobre la independència de Catalunya. Tot amb tot, Albà creu que el rei deu ‘flipar’ en veient el camí que segueix la qüestió catalana, perquè ell va prometre que mantindria la unitat d’Espanya al seu pare i creu que ‘no era conscient en aquell moment de què li prometia’. ‘No crec que encara hagin entès què és Catalunya, ni han entès què ha fallat després de tres-cents anys de tot de règims contra nosaltres… I ara el poble votarà en unes eleccions que proporcionaran una majoria sobiranista que espero que sigui de més de dues terceres parts del parlament per a poder passar a un altre estadi.’
