20.10.2012 - 06:00
Des del sot en què va caure Islàndia el 2008, amb l’enfonsament de tres bancs i la caiguda lliure de la moneda i del PIB, aquesta illa de l’Atlàntic nord s’ha recuperat econòmicament gràcies a una onada de regeneració democràtica sense precedents, i que sovint és vista com a model a tot el món. Els islandesos van canviar el govern i van forçar a una reforma constitucional seguint un procés original, que avui arriba a una fase crucial: la població ha de votar en referèndum l’esborrany de constitució elaborat per una comissió de vint-i-cinc ciutadans elegida el novembre del 2010, amb aportacions via Facebook i més xarxes socials.
En efecte, el 16 de juny de 2010, el parlament islandès va aprovar la creació d’una assemblea constitucional (Stjórnlagaþing) amb l’objectiu de revisar la constitució de la república. El 27 de novembre d’aquell mateix any se’n van elegir els vint-i-vinc delegats, d’entre ciutadans de tot el país. Tot i que el Tribunal Suprem va invalidar el vot per algunes irregularitats formals, el parlament va decidir integrar els vint-i-cinc delegats en un consell constitucional per poder continuar el seu esborrany, que es va presentar al parlament el 29 de juliol de 2011.
Avui, els ciutadans islandesos són cridats a passar per les urnes per dir si estan d’acord que les propostes del consell constitucional siguin la base del nou esborrany de la constitució. En la consulta també s’inclouen cinc preguntes particulars, com ara si volen que els recursos naturals que no siguin de propietat privada es nacionalitzin o una església nacional.
La plataforma Unió per una Nova Constitució (SANS) es va constituir l’agost passat per a informar de la consulta d’avui i promoure’n la participació. Pels seus impulsors, ‘el referèndum nacional és un dels més importants, si no el més important, que hi ha hagut a Islàndia. Mai abans els votants no havien tingut l’oportuntat directa de respondre preguntes bàsiques sobre la comunitat.’
