09.09.2012 - 17:36
L’Onze de Setembre del 1977 una gran manifestació va recórrer Barcelona reivindicant l’autonomia, i un mes després, el 9 d’octubre, n’hi va haver una d’equivalent a València. La manifestació no va reivindicar la independència, que no era al programa de pràcticament cap partit polític del país. Des d’aquell dia, amb tot, han proclamat la independència prop d’una quarta part dels estats que avui són reconeguts com a independents. En total, quaranta-tres.
A Europa s’han proclamat independents des d’aleshores Lituània (1990), Letònia (1990), Estònia (1991), Bielorússia (1991), Macedònia (1991), Eslovènia (1991), Moldàvia (1991), Croàcia (1991), Ucraïna (1991), Bòsnia (1992), Txèquia (1993), Eslovàquia (1993), Montenegro (2006), Sèrbia (2008) i Kosovo (2008). Encara que no es pugui considerar igual, la unificació alemanya (1990) també va fer néixer un nou estat.
A l’Àfrica els nous estats sorgits després de la gran manifestació per l’autonomia són Zimbawe (1980), Namíbia (1990), Eritrea (1993) i el Sudan Meridional (2011).
A l’Àsia els nous estats creats a partir del 1977 són Cambotja (1989), el Iemen (1990), Armènia (1990), l’Azerbaitjan (1991), Geòrgia (1991), Rússia (1991), el Turcmenistan (1991), l’Usbequistan (1991), el Tadgiquistan (1991), el Kirguisistan (1991), el Kazakhstan (1991), Kuwait (1991) i Timor Leste (2002).
A Amèrica han esdevingut independents des del 1977 Dominica (1978), Santa Lucia (1979), Sant Vincent i les Grenadines (1980), Antigua i Barbuda (1981), Belice (1981) i Saint Kitt i Nevis (1983).
Finalment, a Oceania s’han fet independents les Illes Solomon (1978), Vanuatu (1980), els Estats Federats de Micronèsia (1986) i Palau (1994).
La llista no té en compte proclamacions d’independència d’estats que no són reconeguts universalment. És el cas, per exemple, de la República Turca del Nord de Xipre (1983), de Palestina (1988), de Somaliland (1991), d’Abkhàsia (1992), del Sud del Camerun (1999) o de l’Azawad (2012).
