17.08.2012 - 12:03
Nascut a Girona l’any 1947, pinta des de molt jovenet. La seva vida artística l’ha portat a viatjar molt i a ampliar les seves fronteres; ha viscut, entre d’altres, a l’Amèrica Central, a Argentina i als EUA, però actualment, i des del 2003, és resident a Sant Bartomeu del Grau. Ha participat en diverses activitats artístiques des de la plataforma Amb Uns Altres Ulls. A la tardor presentarà l’exposició de pintura “Els Grans Rèptils”, el reflex pictòric de la seva pròpia crítica a “l’estafa” que representa la crisi econòmica actual.
Com definiries el teu perfil d’artista?
És una cosa difícil de dir perquè t’has de moure en un terreny abstracte, com el fet de definir el misteri de l’art, i no crec que valgui la pena intentar entrar en aquesta discussió, però sí que puc intentar explicar una mica la feina que faig. El meu treball ha estat sempre molt basat en la composició del volum i el color. En algunes èpoques he estat més figuratiu i en d’altres més informal i abstracte, però bàsicament he treballat sempre des de la voluntat d’expressar l’enorme quantitat de colors que interpreta el meu cervell.
Podríem dir que el fet que facis pintura i no una altra cosa respon a la teva devoció pels colors?
Podria ser, segurament hi té a veure, però sobretot faig més pintura que altres coses perquè considero que la meva feina com a pintor no està acabada (sempre es va aprenent i noto que em falta molt per fer). També és veritat que m’agradaria treballar amb coses més grans, possiblement en el camp de l’escultura i fins i tot en el cinema, però això té unes limitacions molt més marcades. Dintre de tot, agafar una tela i posar-te a pintar requereix menys recursos que altres disciplines.
Aleshores el paper del pintor és, per exemple, el mateix que el del fotògraf?
A veure, la tècnica de cada disciplina és molt important i esdevé el suport per expressar la voluntat artística. Ara, sí que és veritat que el motiu que impulsa un pintor a fer el que fa pot ser força semblant al motiu que impulsa, per exemple, un fotògraf.
Què et va impulsar a venir al Lluçanès?
La meva trajectòria em va portar a parar a Sant Bartomeu i m’hi vaig instal·lar perquè em va resultar un lloc pràctic per ubicar el meu estudi i per estar-m’hi.
El Lluçanès és un lloc propici per obtenir inspiració i una oferta de colors vàlida per a la teva feina?
Home, el Lluçanès i concretament Sant Bartomeu del Grau, malgrat diguin que no és gaire bonic a causa de la fàbrica, tenen uns entorns i uns paisatges increïbles, i cal remarcar les impressionants postes de sol que es veuen des de Sant Bartomeu. Aleshores, crec que sí que hi influeix.
Com veus l’art al lluçanès?
És un moment difícil per l’art, tot i així és veritat que aquí de tant en tant es fan coses, ja siguin alguns concursos de pintura ràpida a les festes majors, o altres activitats més alternatives. En definitiva, però, és cada vegada més difícil.
Està poc valorat l’art?
Bé, bàsicament el problema de l’art ha estat que sovint se li dóna un valor especulatiu i no estètic. He de dir, també, que en general el comprador d’art espontani que n’adquireix perquè li agrada molt és difícil de trobar, i més a casa nostra en general i en els temps que corren. Als Estats Units, molta gent decora les seves cases amb quadres abstractes malgrat no ser ni intel·lectuals ni entesos amb art. Aquí només alguns nuclis privilegiats, com els col·leccionistes, compren avantanguarda.
Què me’n podries dir de l’exposició que estàs preparant ara?
“Els grans rèptils” serà una col·lecció de retrats de banquers i financers amb noms i cognoms basada en una versió personal de la seva imatge. Amb aquesta exposició pretenc que amb la seva pròpia imatge n’hi hagi prou per denunciar-los i deixar-los en evidència, ja que crec que alguna cosa o altra s’ha de fer per aturar aquesta situació a la que ens estan abocant. Parlo, a trets generals, d’un procés de fets consumats que respon a fer-nos creure que el poble és el culpable de la crisi i per tant ara ens hem de redimir i passar-ho malament perquè si no, no ens en sortirem. Penso que ja està bé de creure’ns aquesta farsa i la meva manera de lluitar-hi és aquesta.
