Kheraba Drame: ‘No som okupes, som gent discriminada’

Hem arribat a dos quarts de dotze del migdia a la nau del carrer Puigcedà, 127, situada entre el barri del Poblenou i el del Besós. A primera hora els Mossos d’Esquadra ha tornat a la nau, per confirmar que dilluns vinent procediran a desallotjar l’espai, si no hi ha cap canvi per part de la propietat. A mig matí tot està tranquil, les portes de fora són obertes. Entrem. La nau és immensa i organitzada en magatzems. Una vintena d’africans que hi viuen fan una reunió en un dels magatzems. És important, perquè s’han de posar d’acord i triar el representant per negociar amb la propietat.

S’han col·locat en rotllana i parlen per torns. Alguns parlen pausats. D’altres són més impetuosos. N’hi ha que s’expressen en senegalès, d’altres fan servir un espanyol rudimentari i d’altres el francès. Després d’un parell d’hores de debat, han triat Kheraba Drame, un jove que fa quinze anys que viu a Catalunya, que gasta un català molt bo, que ha après en les seves estades a Girona, Lleida, i sobretot Barcelona.

Avui el col·lectiu ha fet un pas important: amb un representant tenen més possibilitats de negociar amb la propietat. Segons ha confirmat l’advocada del col·lectiu, Laia Serra, s’ha d’elaborar una carta dirigida a la propietat per poder negociar el fet. Serra és molt crítica amb tot el procediment, considera que aquest desallotjament no s’hauria de tractar des de la jurisdicció penal (‘és una barbaritat’), sinó que s’ha de derivar cap a un procés de mediació comunitària que impliqui a la propietat i als afectat, les associacions de veïns, l’ajuntament… Diu que és de sentit comú, perquè no hi ha cap urgència de la propietat per desallotjar la nau i en canvi les conseqüències humanitàries que se’n derivaran seran molt grans. Ho considera un despropòsit.

Aquesta és la tercera ocupació que pateix la nau del carrer Puigcerdà, de la immobiliària Fincas Riana. Kheraba Drame va ser dels africans (ell no s’anomena senegalès sinó que es considera africà) que fa un any va entrar a la nau abandonada del carrer Puigcerdà. Durant aquest temps, entre cinquanta i un centenar d’ocupants, sobretot africans, s’han instal·lat en aquest espai i s’han organitzat per treure un rendiment a la ferralla i a un munt de material que molta gent llença cada dia per la ciutat.

És l’assentament més gran de Barcelona. S’ha dit que hi vivien tres-centes persones. Però fonts de l’ajuntament diuen que no són pas tantes, encara que la situació de l’assentament ha canviat molt des que dijous passat els mossos notifiquessin als ocupants de la nau que el desallotjament seria imminent. S’havia de fer aquesta setmana, però en l’últim moment la jutgessa l’ha prorrogat una setmana. Aleshores, col·lectius d’okupes, famílies amb nens i d’altres col·lectius s’han instal·lat també a la nau per fer pressió i evitar-ne el desallotjament.

Hem parlat amb Kheraba Drame, que precisament vol deixar ben clar que ells no són ni ‘okupes’ ni ‘antisistema’, tot el contrari. Considera que els mitjans els han presentat com a tal i que això els perjudica. Que volen fer un comunicat de premsa per desfer l’equívoc: ‘No som okupes, som gent discriminada, i necessitem un lloc de treball. Som treballadors i no ens agrada viure en aquestes condicions.’

Treballant amb la ferralla

Ahir el conseller Felip Puig acusava els africans de lucrar-se amb el reciclatge de ferralla. Hem preguntat a Kheraba Drame com funcionaven. Ha explicat: Recollim ferralla i material de tot tipus (els romanesos també ens en porten) i separem la ferralla del material que funciona o es pot arreglar. La ferralla la venem a empreses com Jaime Duran, el Fernandez o els gitanos espanyols de la Verneda. En canvi, el material que funciona o que es pot aprofitar (motors per bombar aigua, electrodomèstics, mobles, roba, utensilis de cuina…) l’enviem a l’Àfrica.’ El veneu a l’Àfrica? Diu: ‘una part el venem i l’altre el donem. Enviem el material en camions, que vénen cada quinze dies més o menys. Per exemple, hem enviat roba i calçat de futbol per als nens de Dakar i molts altres llocs, els hem regalat l’equip perquè juguin i hem obert alguns centres d’oci, perquè aquests nens no estiguin aturats. Ho fem perquè els governs africans no ho fan.’